Materials pedagògics
http://hdl.handle.net/20.500.11904/376
2023-11-22T20:33:17ZLa Joglaria. La narració escènica en el teatre de gest
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1530
La Joglaria. La narració escènica en el teatre de gest
Atanasiu, Christian
"A través de les seves classes de Joglaria a l'Institut del Teatre, Christian Atanasiu planteja un minuciós treball actoral en què fa concórrer la verbositat iridiscent del xarlatà de fira, del griot africà, del contacontes d'arreu, amb els recursos del teatre gestual, la pantomima, el joc visual, la narració escènica, la paraula en acció, en totes les seves declinacions de sons i de vapors, la veu, l'alè, l'aurèola, la terrenalitat i la imaginació...
L'essència de la Joglaria, tal i com es desplega en aquest llibre, és explicar històries que ens connectin amb la nostra vida, els nostres problemes, somnis i esperances; històries que es converteixen en un acte escènic animat per l'habilitat del gest, el joc de la veu i la nostra capacitat de mimetitzar qualsevol fet de la natura i del món que ens envolta." -- Contracoberta
2022-04-01T00:00:00ZArtaud i el teatre
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1204
Artaud i el teatre
Abellan, Joan
«Antonin Artaud va néixer el 4 de setembre del 1896, a Marsella. Quan el 10 de desembre d'aquell mateix any s'estrena a París Ubu roi (Ubú rei) d'Alfred Jarry, Artaud tenia, doncs, només tres mesos i sis dies.
Totes les biografies d'Artaud insisteixen en el fet d'una infancia difícil. Una meningitis quan tenia cinc anys, crisis nervioses, el quequeig intermitent, ja anaven fent present una relació constant amb la malaltia que, al capdavall, no l'abandona mai: Artaud era, tanmateix, un nen sensible i despert, obert de sempre a la creació artística. En tot cas, l'adult Artaud deixa clar en els seus escrits que no guarda cap bell record de la seva infantesa, ni de les relacions afectives amb la seva família que, si bé devien haver estat les d'una família normal i unida, el tracte especial que la seva salut sempre va exigir les devia fer estranyes, cosa que marca d'alguna manera la seva personalitat. Artaud aviat comença a deixar testimoni escrit del
seu pensament. Ja durant els estudis secundaris a Marsella, amb els maristes, funda una revista on publica els seus primers poemes. La seva salut, pero, s'interposa constantment en totes les seves activitats. Als divuit anys es veu obligat a internar-se per primer cop en una casa de salut. Quan als
vint és mobilitzat -1916, la guerra-, serà llicenciat al cap de nou mesos també a causa dels seus trastorns. L'any 1920 quan arriba a París per intal·lar-s'hi i per obrir-se camí en alguna activitat artística, particularment el teatre, Artaud era un jove amb un bon bagatge cultural. Gran lector i afeccionat al teatre, ha escrit poesia i ha dibuixat. Iniciem, doncs, aquí, l'examen d'alguns dels seus textos més significatius sobre teatre, emmarcant-los en l'evolució de la seva vida i la seva obra.» -- «Fragment extret del llibre»
Primera edició: gener 1988; Sumari: I. Introducció -- II. Primera passa -- III. L'aventura surrealista -- IV. El teatre de la crueltat -- V. Fracàs i allunyament del teatre -- VI. Visió actual d'Artaud -- VII. Notes -- VIII. Cronologia -- IX. Bibliografia -- X. Índex temàtic -- XI. Índex de noms
1988-01-01T00:00:00ZDiderot i el teatre
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1156
Diderot i el teatre
Casas, Joan
«Denis Diderot va néixer el 5 d' octubre de 1713 a Langres, a la regió francesa de la Xampanya. Vingué al món en el si d'una família d'artesans -el seu pare era mestre ganiveter- de la petita burgesia local. La família hauria volgut que fos canonge, com Didier Vigneron, germà de la seva mare, pero ell no es va avenir a seguir la carrera eclesiàstica. L'atreia més la vida cultural de París, i se'n va anar a estudiar a la capital. Anys a venir, Diderot havia d'evocar així aquell període de la seva vida a la Paradoxe sur le comédien (Paradoxa del comediant).» -- «Fragment extret del del llibre»
Primera edició: juliol 1986; Sumari: I. El teatre en els primers escrits de Diderot -- II. La formulació d'un nou concepte dramatúrgic -- III. Un incís: la ruptura de Diderots i Rousseau i la polèmica sobre la utilitat del teatre -- IV. Necessitat de renovar l'espai teatral -- V. Un plantejament nou dels gèneres dramàtics: el naixement del drama burgés -- VI. Unes quantes reflexions sobre un gènere nou -- VII. Les últimes preocupacions teatrals de Diderot: La paradoxa del comediant
1986-01-01T00:00:00ZStanislavski, la tècnica de l'actor
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1138
Stanislavski, la tècnica de l'actor
Simó, Ramon
Primera edició: maig 1989
1989-01-01T00:00:00Z