Textos dramàtics clàssics
http://hdl.handle.net/20.500.11904/379
2023-12-01T22:41:29ZLa Ciutat morta ; La Gioconda ; La Glòria
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1237
La Ciutat morta ; La Gioconda ; La Glòria
D'Annunzio, Gabriele
El teatre de Gabriele d'Annunzio, de tall poètic, ha romàs pràcticament inèdit en llengua catalana. Les tres tragèdies que presentem en aquesta antologia —La ciutat morta (1898), La Gioconda (1898) i La glòria (1899)— comparteixen esperit i conformen una idea representativa de l’obra d’aquest autor italià de personalitat excessiva que va ser un referent important per al teatre modernista a Catalunya. La voluntat
de revitalització del món clàssic com a vehicle d’expressió de les inquietuds modernes, el culte a la bellesa femenina i el conflicte de les passions entre els personatges són alguns dels elements clau d’una proposta dramàtica que pretén fer de la vida una realitat sublim i poètica.
2019-09-01T00:00:00ZEl ventall : amb dos finals alternatius en sengles apèndixs
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1232
El ventall : amb dos finals alternatius en sengles apèndixs
Goldoni, Carlo
Goldoni va escriure "El ventall" a partir del guió de "L'eventail" que havia fet el 1763 per a la Comédie ltalienne de París. Així, convertit en una veritable comèdia en italià per a Venècia, sorgí el 1764 "Il ventaglio", estrenada el 1765 al teatre San Luca. "El ventall" consta d'escenes molt curtes i està pensada per a actors que normalment havien actuat més amb el gest que amb la paraula; la comèdia es descabdella amb una precisió de rellotgeria en un escenari invariable i amb una economia verbal quasi impròpia del comediògraf italià, que en aquest cas sacrifica les paraules al gest i al moviment. Goldoni ens presenta, com a ell li agradava, un retall de la societat del seu temps a través d'un poblet de la vora de Milà. Tot plegat amb una estructura d'un gran equilibri i perfecció i sempre resolt amb una gràcia inefable.
N'hi ha una primera versió en català, deguda a Narcís Oller, que data del 1908. En la publicació present reproduïm la versió feta per Miquel Desclot el 1990 per al Teatre del Sol de Sabadell.
Edició commemorativa del bicentenari de Goldoni. Tïtol original: Il ventaglio.
1993-01-01T00:00:00ZTartuf, o, L'impostor
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1228
Tartuf, o, L'impostor
Molière
2002-01-01T00:00:00ZAnatol. La megalomania d'Anatol
http://hdl.handle.net/20.500.11904/1206
Anatol. La megalomania d'Anatol
Schnitzler, Arthur
"Les peces que integren Anatol són uns primers apunts per a La ronda i palesen tota la teatralitat de Schnitzler, gran aforista i un mestre de les rèpliques brillants i agudes. La personalitat passiva i inactiva d'Anatol, que és la que imposa també l'estructura formal a l'obra, reflecteix la situació psicològica de les classes dominants de la monarquia austrohongaresa a la fi del segle XIX." -- Fragment extret de la contracoberta del llibre
Sumari: I. L'Anatol d'Arthur Schnitzler -- II. Cronologia -- III. Anatol (Introducció ; La pregunta al destí ; Compres de Nadal ; Episodi ; Pedres commemoratives ; Sopar de comiat ; Agonia ; Matí de boda d'Anatol ; Fitxa d'estrena) -- IV. La megalomania d'Anatol; Primera edició: febrer, 1998; Títols originals: Anatol i Anatols Größenwahn
1998-01-01T00:00:00Z