Search
Now showing items 441-460 of 550
Fragmentació d’una cultura: la política lingüística dels teatres valencians a partir d’un repàs de les produccions teatrals des del 2008 fins al 2021
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Quina és la situació del teatre en català al País Valencià? Es considera que el teatre valencià forma part del conjunt del teatre català? Per respondre aquestes preguntes caldrà fer abans un breu recorregut per les ...
Els paisatges lingüístics del teatre català contemporani (2008-2021)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>El concepte de paisatge lingüístic prové de l’etnolingüística i la sociolingüística per referir-se a la visibilitat de les diverses llengües que conviuen en un territori determinat i la necessitat de cartografiar-ne la ...
«Crimen en la Catedral» y el drama poético moderno en Inglaterra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 6
Open Access
Dissolució
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Des de la revisió de diversos projectes escènics on l’autor ha participat entre 2000 i 2021, es proposa una reflexió sobre el vincle que s’estableix entre el concepte d’autoria i els processos i models de producció ...
La dramatúrgia professional en un context hostil
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Les crisis no són cap oportunitat. Les crisis són moments de gran dificultat, d'incertesa i de dolor. La nostra feina, l'escriptura teatral o la dramatúrgia, és una professió fràgil i de naturalesa incerta, però també ...
Retòriques de l’ansietat, i de la pietat. Brots del 2021: teatre, cinema, assaig, narrativa, poesia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>L’article identifica tendències en calent en textos artístics del 2021, i les articula des d’una hipòtesi hermenèutica transversal: la centralitat d’una —prevalent— Retòrica de l’ansietat, contrapesada per una —dialèctica— ...
El teatre de Carme Montoriol i Puig
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 25
Open Access
<p>Carme Montoriol Puig was born in Barcelona in 1893 and died there in 1966. A self-taught woman, she studied music and foreign languages. She acquired a thorough knowledge of French, Italian, German and English. From the latter language, she translated the complete sonnets of Shakespeare into Catalan, which she also handled perfectly, in their correlatively equivalent meter. She also translated plays by Shakespeare: Cymbeline and Twelfth Night of What You Will, both edited by Publicacions La Revista, and works by Pirandello, Barrie and Leona Stravis. In the field of narrative prose, she translated novels by Rudyard Kipling, Osear Wilde and Maurice Baring into Catalan, as well as No pasarán (story of the siege of Madrid) by Upton Sinclair. She wrote and published her own novels, Terese, o la vida amorosa d'una dona (Terese, or Laves of a Worman) and Diumenge de julio[ (Sunday in July). She was also prominent as a lecturer and devoted president of the Lyceum Club.</p>
<p>As a playwright she produced the following works: L'abisme (The Abyss) (1936), L'huracà (The Hurricane) (1935), Avarícia (Greed) (1936) and Tempesta esvaïda (Quelled Storm) (1956). The last of these was an operette with music by J Joaquim Serra. The first three belong to the realm of bourgeois drama. They are realistic works with one foot on the threshold of naturalism. One decognizes the influence of Ibsen, whose works she knew well. The theories of Freud also run through the works, especially L'huracà (The Hurricane). This work was received as scandalous by the society of her day, because it dealt with the theme of son in love with mother/woman. The critics vehemently disagreed, some in favor of her, some against her, but they all had to admit that this work, like the other two, possessed unquestionable literary merit.</p>
<p>In 1939 she went into exile, but soon returned homesick to Catalonia; notwithstanding, her pen, like that of many other writers of her time, remained inactive for the rest of her life.</p>...
Efectes de «Realidad»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
«Alma y Vida», obra fonamental del teatre de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Benito Pérez Galdós. «Quien mal hace, bien no espere». Introducció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
L'aparició cinematogràfica de Joan Brossa. Una conversa amb Pere Portabella
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Open Access
El meu Joan Brossa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Open Access
Obres i articles de Miquel Llor
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Open Access
La dramaturgia catalana medieval. Urgencia de una valoración
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1958, Núm. 3
Open Access
Teatro, historia y sociedad agraria
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1969, Núm. 13
Open Access
Valle-Inclán entre Galicia y Brecht
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1969, Núm. 13
Open Access
«El rei Joan». Traducció de Josep Maria de Sagarra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Open Access
Circumstàncies temporals de la «Electra» de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
La poesia visual de Joan Brossa. Suscitador de la segona avantguarda pictòrica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Open Access
A la cerca del teatre de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access