Search
Now showing items 301-310 of 550
Visual and Sound Analysis of Onírica Mecánica’s ‘Alicia y las ciudades invisibles’. Independent Theatre in Commercial Networks
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>Este trabajo reflexiona sobre la posibilidad de que el teatro independiente encuentre espacio en salas o teatros habitualmente considerados como comerciales, a partir del análisis del espectáculo Alicia y las ciudades invisibles de la compañía de la Región de Murcia Onírica Mecánica. Para ello, es necesario partir de una definición de teatro independiente en un sentido amplio y contemporáneo, en base a la cual se enmarcaron las II Jornadas de Teatro Independiente en el Institut del Teatre. Así, se argumenta el interés de investigar el trabajo de la compañía dentro de su línea de teatro de objetos y se estudia mediante el espectáculo analizado si las características de independencia se encuentran en la poética de Onírica Mecánica. Finalmente, se da respuesta a la pregunta de partida conforme a todas las consideraciones anteriores. La metodología llevada a cabo se encuadra dentro del análisis de los espectáculos, centrado en la plástica escénica (escenografía, iluminación, caracterización, vestuario, diseño gráfico y videoescena) y en el diseño de sonido, describiendo cada elemento formalmente y luego encontrando su sentido dramatúrgico. Se buscará dar con la estrategia estético-estilística del espectáculo, su objetivo de escenificación y núcleo de convicción dramática.</p>...
De camí cap a «Andreas»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p><strong></strong>This paper explores the stages that structured Andreas, Jonathan Châtel’s rewriting of The Road to Damascus by August Strindberg. Based on the questioning of the uncertain identity of the character of the Stranger, the task of rewriting revolves around key themes: the dream of changing lives, the desire to disappear, the dizziness of madness. Andreas, a labyrinthine dream play in dialogue with the Strindberg path, has also been a meditation on the act of writing and the role of the maternal figure in creation. </p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
Xerrada entre Davide Carnevali i Carles Batlle
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
17 de gener de 2018 al’Auditori de l’Institut del Teatre de Barcelona. Arran de la presentació del llibre de Carnevali, Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo, Institut del Teatre / Paso de Gato, Ciudad de México / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
Producció i recepció en el teatre: La concretització del text dramàtic i espectacular
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
<p>A dialectic model applied as much to the aesthetic of production as to the aesthetic of reception is indispensable in dramatic theory, something with dramatic analysis clearly reveals. The (director's) dramatic analysis ...
Entrevista amb Peter Stein
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
<p>Peter Stein has been at the forefront of a team of actors, playwrights and theatrical designers for more than a decade, and he has converted the Schaubühne into one of the most important theatrical initiatives in Europe. ...
El «happening», un intent de definició
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
<p>The happening is a type of entertainment which was born in the United States and which is closely related to the avantgarde. In fact it attempts to extend the notion of theatre to every manifestation of life, as defined ...
Vladimir Tzekov. Laboratory of Stage Action. Dependencies and Independence of Contemporary Theatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>In spring 2008, Santiago del Hoyo and Manuel Bonillo settled in Granada after having worked for three years with the company @lma @lter in Bulgaria. They brought together an unstructured and heterogeneous group of people with different backgrounds, contexts and profiles, and created a theatrical rarity that they introduced at the Universidad de Granada that same year. It was entitled Rapsodia n.º 2: “La vida es sueño” and was born of the intersection of a Brahms rhapsody, a pseudo-random selection of the text of Calderon's play, and an overactive philosophical obsession. The theatrical experiment was a success, and they received a small grant that they fully invested in renting premises of 40 m² in a deprived neighbourhood in Granada. In September 2009 they boldly opened the venue to the public, where they offer comprehensive courses in "stage creation" and free shows three times a week. Since then they have produced more than twenty shows, toured some of the most important international experimental theatre circuits, and continue with their stage rarities, which critics and audiences alike regard as unclassifiable. Coinciding with the beginning of spring 2019, the 2nd Research Conference on Independent Theatre was held at the Institut del Teatre. The specification ("independent") of the call first caused bewilderment, and then controversy. The Vladimir Tzekov case, which feels challenged by both, is presented here as a bid to discover, denounce, contradict and subvert its own conditions of possibility, which are the conditions of possibility of its (in)dependencies.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...
Conferència del 26 de juny de 1982
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Open Access
<p>After an artistic practice devoted to minimal sculpture, art criticism, movies, artist's books, etc... I began working with sounds and I realized that most of the things I have done are based on words and language.</p>
<p>As regards the series I am just finishing now, United States, it is basically structured in four parts: transportation, politics, money and love. Each section has a kind of direction associated to a hand gesture. One of its main themes is the use of technology as a means.</p>
<p>One of the reasons that I use a lot of filters in sounds is to try to understand voices without bodies. Most of the voices in my work come through very different systems such as the one used in airports, where the speaker's voices is heard over the radio or the TV.</p>
<p>The difference between my work and theatre is that I am neither really creating characters withs pasts and futures, nor relating them to things like motivations. My characters are tones of voices.</p>
<p>I like to make a situation in a performance in which you are not actually really sure whether you have it or seen, it... In relation to that, one question that I used to gest asked a lot was: «What are you? Are you a sculpture ora musician ora filmmaker or what?» I never thought that it was a very important question, but it has something to do with virtuosity. Rather than being technically proficient within the rules of that particular medium, virtuosity is a resonating mechanims of the words where my works come out from.</p>...
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....