Maria Estuard

Abstract

Maria Estuard constitueix un model de teatre clàssic gracies a l'acurat equilibri tècnic que mostra i a la resolució innovadora de problemes dramatúrgics amb una màxima economia de mitjans. L'autor concedeix una gran importància al ritme del vers com a garant de la continuïtat dins la diversitat. Cal destacar també la fortuna amb que resol el problema de la unitat d'espai: els tres espais en que es desenvolupa l'obra resten fosos per efecte de la paradoxa que travessa el conjunt de l'acció, producte dels contrastos acuradament disposats per l'autor. Schiller va haver d'inventar personatges que permetessin concentrar l'acció dramàtica i d'oferir, en definitiva, una versió pròpia dels esdeveniments històrics, com ja havia fet anteriorment amb Don Carlos.