Cerca
Ara es mostren els documents 301-400 de 594
Dansa catalana. Tradició d'avanguarda: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Orient ensenya a ballar occident
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Any 2007: Ressenyes de revistes, llibres, altres articles rebuts i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Danza catalana. Tradición en vanguardia: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Entrevista a La Chana, José de Udaeta, José Granero, Belén Cabanes i Juan Carlos Lérida
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Moción / Stasis / Percepción sensorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Éstas piezas estàn publicadas, en castellano en la edición en papel del Nº 33-34 de Estudis Escènics
Brossa y los otros
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Laban Movement Analysis. Una herramienta para la teoría y la práctica del movimiento
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Este artículo está editado en papel en el Nº 33-34 de Estudis Escènics; por unas erratas en una ilustración no se distribuye en este Nº 33-34 on line , pero sí en el Nº 35 (ediciones en papel y on-line)
William Forsythe, el coreógrafo atípico
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Sobre la participación audiovisual en la escena contemporánea
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Corea 2003 - 2007. Recuerdos / Entrevista a Patrice Pavis en la Korean National University of Arts
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Oriente enseña a bailar a Occidente
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Manifest per a un nou teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
El Manifest complert i en català es troba editat en la publicació en paper del Nº 33-34 d'Estudis Escènics
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
William Forsythe, el coreògraf atípic
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Moció / Stasis / Percepció sensorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Quan l'existir és el passar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Brossa i els altres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
El teatro de Barcelona. Primer semestre de 2007
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Veure la veu i escoltar la mirada. La escriptura narrativa i teatral de Gao Xingjian
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Article introductori a la publicació de la peça teatral de Gao Xingjian, que es troba en l'edició en paper del Nº 33-34 d'Estudis Escènics .
Entrevista a La Chana, José de Udaeta, José Granero, Belén Cabanes y Juan Carlos Lérida
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Pensar amb els peus. La dansa dels guardians del cap
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Cuando el existir es el pasar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Cataluña: La danza en el siglo XX, una historia truncada. Etapas históricas y estéticas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Hipermembrana. Processos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El gest i la seva percepció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Catalunya: la dansa al segle XX, una història truncada. Etapes històriques i estètiques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Fernand Shirren y los movimientos del ritmo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Fernand Shirren i els moviments del ritme
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El gesto y su percepción.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El temps de la bellesa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El sobrino de Rameau visita las cuevas rupestres.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Segundo semestre de 2006: reseñas de publicaciones
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Contiene las reseñas de:
- (Pausa.) Quadern de Teatre contemporani, núm. 26 (Marilia Samper) (p.366-367)
- Assaig de Teatre, núm.56 (Marilia Samper) (p.367-368)
- DDT (Documents de Dansa i Teatre), num.10 (Marilia Samper) ...
La interpretación para bailarines
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Contiene entrevista a Cesc Gelabert y a Daniel Larrieu
La interpretació per a ballarins
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Conté entrevista a Cesc Gelabert i a Daniel Larrieu
De las dramatúrgias de la imagen aa las dramatúrgias de la imaginación.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El lenguaje postdramático de la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz de Berlín. Conclusiones de un seminario de investigación
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Continene análisis de Lucía Carballal, Albert Massanas Vidal, Josep Maria Miró, Marta Tirado, Carles Mallol Quintana y Alice Dearmaux.
El llenguatge postdramàtic de la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz de Berlín. Conclusions d'un seminari d'investigació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Després de la pausa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Después de la pausa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
La dirección de actores según Stanislavski
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El tiempo de la belleza
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El teatre a Barcelona. Segon semestre del 2006
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El teatro en Barcelona. Segundo semestre de 2006
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
El nebot de Rameau visita les coves rupestres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
De les dramatúrgies de la imatge a les dramatúrgies de la imaginació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Hipermembrana. Procesos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
La direcció d'actors segons Stanislavski
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Segon semestre de 2006: Ressenyes de publicacions i relació de textos teatrals editats en català
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Conté les ressenyes de:
- (Pausa.) Quadern de Teatre contemporani, núm. 26 (Marilia Samper) (p.223-224)
- Assaig de Teatre, núm.56 (Marilia Samper) (p.224-225)
- DDT (Documents de Dansa i Teatre), num.10 (Marilia Samper) ...
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....
Tres experiències sobre coreografia i espai
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
A partir de la descripció de les concepcions espacials i escenogràfiques de dues de les joves companyies de dansa més representatives de l'actual panorama català, Mudances i Danat Dansa, Àngels Margarit i José Menchero ...
No ser Leonardo. Conversa amb Pep Duran
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
Pep Duran sintetitza de forma molt representativa la confluència dels interessos purament plàstics amb els teatrals en un mateix impuls creatiu. Duran explica la seva experiència d'artista plàstic que assumeix, si convé, ...
Notes i comentaris sobre un ofici temerari
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
Per a un escenògraf que, com el que signa l'article, procedeix d'un altre àmbit professional, en aquest cas de l'arquitectura, l'esforç d'intentar conjugar l'abast de totes dues disciplines li sembla necessari i fins i tot ...
L'escenografia en els límits de l'art i el teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·laboració dels artistes plàstics amb el món teatral, però sempre des de la perspectiva d'extrapolar el seu treball artístic fins més enllà dels límits de la pintura o l'escultura i col·locar-lo en un escenari teatral, adaptant-lo a les exigències d'un text, com ha passat en els treballs de Guinovart, Clavé, Cardona Torrandell, Tharrats, etc. A finals de la dècada dels setanta, però, es creen certs espectacles que fan confluir dos mons des d'altres perspectives: el grup Claca va escenificar </span><span lang="ca-ES">Mori el Merma</span><span lang="ca-ES"> emprant les figures i els telons realitzats per Joan Miró; el poeta Joan Brossa, amb els músics Carles Santos i Mestres Quadreny i amb el Ballet de l'Eixample de Barcelona, confirmen aquesta confluència d'interessos sobre un escenari. Durant la present dècada, són nombroses les realitzacions catalanes en què l'escenografia se situa en els límits de l'art i del teatre: des de les que es sotmeten rigorosament a les lleis teatrals, passant per les que per plantejament s'han convertit en accions parateatrals, fins a aquelles que han quedat com a mera utopia o les que s'han fonamentat en moltes de les experiències rupturistes que l'art va aportar a les dècades dels seixanta i setanta, per revisar-les des de l'òptica d'una teatralitat que aconsegueix revestir d'una acusada modernitat. Tot això per constatar que en arribar al final d'aquesta dècada, les contaminacions entre els diferents camps de la creació es fan cada vegada més evidents i que els interrogants segueixen oberts davant l'horitzó dels noranta....
Els joves escenògrafs. Dossier fotogràfic. Deu testimoniatges: Anna Bonet, Antoni Bueso, Ricard Calventus, Roser Caritx, Deborah Chambers, Joan Duran, Xavier Millan, Agnès Ricart, Miquel Ruiz, Teresa Salvadó
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
Un cop d'ull a la programació de les últimes temporades teatrals catalanes permet detectar la presència —cada vegada més insistent i sòlida— d'un conjunt de joves escenògrafs, en molt casos sortits del Institut del Teatre, ...
El trasllat de miralls (Consideracions sobre l'escenografia catalana dels vuitanta)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
Durant els anys seixanta i setanta sorgeix amb força a Catalunya una iniciativa encaminada a innovar la concepció general de l'espai i de l'estètica visual del teatre que segueix de prop l'evolució internacional. L'obra ...
Fàbregas, autor teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
L’etapa d’en Xavier Fàbregas com a dramaturg ha quedat semioblidada, sepultada sota la seva trajectòria posterior de crític i historiador del teatre català. En canvi, fins a la meitat dels anys seixanta, l’objectiu més ...
L'obra de Xavier Fàbregas a l'Institut del Teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
En Xavier Fàbregas fou una figura clau en la renovada etapa que l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona emprengué a partir del 1970 sota la direcció d’Hermann Bonnin. L’autor relata les aportacions d’en Fàbregas ...
Un investigador en temps de crisi. Xavier Fàbregas vist per Joaquim Molas. Monòleg transcrit per Santiago Fontdevila i Joan-Anton Benach
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
A manera de pòrtic, el catedràtic Joaquim Molas descriu la trajectòria d’en Xavier Fàbregas i analitza les arrels familiars i culturals del personatge així com la seva evolució, tant en el terreny de la crítica com en el ...
Record de Xavier Fàbregas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Un rar exemple de crític objectiu
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Xavier Fàbregas, crític teatral, o l'estratègia del jugador d'escacs
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
La posició estratègica que en Xavier Fàbregas tenia des de les editorials, en els jurats de premis, l’Institut del Teatre, etc., li va permetre descobrir i fer descobrir autors joves i obres de teatre de dramaturgs clàssics ...
El teatre, la festa, el mite, el ritual quotidià
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
La important obra que com a crític i historiador teatral realitzà en Xavier Fàbregas ha enfosquit, en bona part, un altre vessant del seu treball investigador: tot allò que es refereix al seu treball com a divulgador i ...
L'observador implacable: vint anys de teatre català
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Aquest treball parla del seu testimoni quotidià, de la seva capacitat d’observació, del valor quasi notarial de les notes que traduïen aquelles observacions i que certifiquen vint anys de teatre català.
Abans de l’aparició ...
Xavier Fàbregas i el teatre valencià entre els dos pròlegs de l'«Homenatge a Florentí Montfort»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
En la segona edició —primera íntegra—de l’obra Homenatge a Florentí Montfort, d’en Josep Lluís i Rodolf Sirera, considerada el punt de partida del nou teatre valencià, s’inclouen dos pròlegs d’en Xavier Fàbregas, que va ...
Fàbregas: la necessitat de lluitar, la vocació de saber (aproximació a un compromís intel·lectual)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
L’esperit reservat d’en Fàbregas constituí en bona part l’actitud que el personatge adoptà per defensar una independència radical respecte a moviments i grups que conformaven el seu entorn. En Fàbregas s’«alinea amb les ...
Xavier Fàbregas, historiador del teatre català modern
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
A partir del 1966, Xavier Fàbregas, va iniciar un pla de recerca de base històrica sobre el teatre català modern orientant-la a sistematitzar, classificar y redefinir en termes ideològics i literaris la immediata tradició ...
Xavier Fàbregas, dades bibliogràfiques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Xavier Fàbregas, investigació i acció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
La sensibilitat de la passió
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Record d'en Xavier
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Xavier Fàbregas i la universitat de Toulouse-Le Mirail
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Un català amb perspectives universalistes
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Xavier, l'excepció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Xavier Fàbregas o la necessitat d'un activisme
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Des de les seves aportacions teòriques dins del grup La Pipironda, en Xavier Fàbregas estigué en el centre de noves iniciatives. Els seus primers assajos com a dramaturg el varen portar a interessar-se per la problemàtica ...
Introducció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert
Notes i dades per a un estudi inicial de l'activitat «performance» a Catalunya
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>Among so many expressive possibilities of the alternative form, the art based on action, and, more exactly, the performance, have no roots in Catalonia, where the most established artistic tradition was painting.</p>
<p>That ...
La «performance» i els mèdia: la utilització de la imatge
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>The performance has evolved appreciably from the first action of John Cage and Allan Kaprow to the present-day performances of Laurie Anderson, Michel Lemieux or Monty Cantsin. That genre has developed from the staging ...
Discurs sinergètic i accionisme. (Tres peces de Beuys)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p><span style="font-weight: 400;">Articulades entre elles per múltiples elements recurrents, les accions de Joseph Beuys suposen la materialització d’un discurs que parteix de les línies mestres del pensament, que convoca ...
La vídeo-«performance»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>The cinema of the Russian director Dziga Vertov seen as a cinema-eye, as an attempt to bring cinema and the new technological view near reality, and considered to be a counter-cinema, an anti-cinema, a cinema of information ...
Conferència del 26 de juny de 1982
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>After an artistic practice devoted to minimal sculpture, art criticism, movies, artist's books, etc... I began working with sounds and I realized that most of the things I have done are based on words and language.</p>
<p>As regards the series I am just finishing now, United States, it is basically structured in four parts: transportation, politics, money and love. Each section has a kind of direction associated to a hand gesture. One of its main themes is the use of technology as a means.</p>
<p>One of the reasons that I use a lot of filters in sounds is to try to understand voices without bodies. Most of the voices in my work come through very different systems such as the one used in airports, where the speaker's voices is heard over the radio or the TV.</p>
<p>The difference between my work and theatre is that I am neither really creating characters withs pasts and futures, nor relating them to things like motivations. My characters are tones of voices.</p>
<p>I like to make a situation in a performance in which you are not actually really sure whether you have it or seen, it... In relation to that, one question that I used to gest asked a lot was: «What are you? Are you a sculpture ora musician ora filmmaker or what?» I never thought that it was a very important question, but it has something to do with virtuosity. Rather than being technically proficient within the rules of that particular medium, virtuosity is a resonating mechanims of the words where my works come out from.</p>...
Reflexions sobre el fenomen de la «performance»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>lt has always been difficult to define the performance, just because of its character, its originality and its interest: multiplicity, mobility and polymorphy. So, we could say that it is rather a kind of spirit related to a precise period than a kind of artistic work. One of the most suitable ways of analyzing that phenomenon from a personal point of view is approaching it personally, contacting directly the main protagonists of the accionist movements during the seventies.</p>
<p>After an analysis of the different key moments of the development of the performance, concerning the dates and the geographical locations, it is necessary to look over its close ties with theatre, which will give rise to such artists as Hermano Nitsch, whose activity is characterized by the absence of aspecific support. Nevertheless, there is one point where performance detaches itself from theatre: in the perfomance is the artist himself who puts in show. It is necessary to eliminate, both in theatre and painting or sculpture, all that means a return to the matter, to the technical skill. The means is the artist who devotes himself in public to a real act, neither simulated nor dramatized, notas an actor but as person who acts.</p>...
Fluxus & Zaj
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text presenta els moments més actius del grup FLUXUS durant la primera meitat dels anys seixanta. Després de fer un repàs dels noms més significatius, les actituds, els manifests ...
«Performance»: una visió actual nord-americana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>RoseLee Goldberg's book Performance; Live Art 1909 to the Present, published in 1979 indicated in its closing chapter that performance art was moving more and more into the realm of entertaintment, using forms such as cabaret, television sitcoms and rock n'roll as the basis for new work, away from the more esoteric and often paradoxical work of the seventies, with its insistence on ideas over product, and concept over commonly accepted professional execution. Indeed, as this extract from the update of Ms. Goldberg's book Performance (plublished in the fall of 1987) shows, her predictions for the eighties were remarkably accurate. The new generations have created a body of work that is obsessed with the popular media. Indeed, the old cry by artists to break clown the barriers between life and art has, in their work, meant the breakdown between art and the media, often referred to as one between High art and Low. Ms. Goldberg describes the theatrical and highly professional mood of eighties performance, concluding at the same time that performance, despite its popularisation by the media, despite art school curricula and dissertations, remains an open ended and unpredictable medium for artistic experimentation.</p>...
Els límits de la «performance» des de perspectives teatrals. Conversa amb Albert Vidal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>The performance is a new attitude of interpretation andadventure which asks from the audience a different reading, a very different reading from the one asked by a conventional performance or avant-garde. A reading which comes from the tragic bottom of the inner attitude of human beings where the interest of emotions and feelings are above individual protagonism. A perception which requires, on the art of the performer and the audience, sorne distance. That is Albert Vidal's strictly personal point of view, a Catalan creator who, in a corversation about the limits of the performance from a theatrical viewpoint, explains his conception of the performance as the key to contemporary reading, the commitment of the artist of the future and the role of the audience in it. Albert Vidal's background is full of complete personal creations which come from the mime and progressively break with the conventional theatrical relationship in arder to bring theatrical languages to the limits of their imaginary conventions, those involving them in an integral play with perception. L'aperitiu, Cos, Pare Antropològic, Home Urbà, El venedor de gelats and the recent Exposició viva de 40 personatges, where he does not act, are his most famous productions, sorne of which have been widely diffused in several countries.</p>...
La «performance»: de les accions inicials als multimèdia dels vuitanta
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>This text deals with a wide view, from the first gestures made by such artists as Marcel Duchamp, Piero Manzoni or Yves Klein till the performance of the end of the seventies and beginning of the eighties, entirely multimedia. Through that period, the incidence of FLUXUS and the happenings was very important for the consolidation of the performance of the end of that decade.</p>
<p>Conceptual art and one of its branches, body art, allowed the artist to think of himself as his own work of art. His body became another element of his artistic practice. Such names as Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer and Klaus Rinke, among others, are exemples of it. Groups similar to the Viennese actionims appeared simultaneously. They, together with such artists as Gina Pane, Chris Burden, etc., devoted themselves to the search for physical limits.</p>
<p>The trip to introspection of Marina Abramovic and Ulay and the transformism of Urs Liithi, Manon, etc., were other possible trends together with the diverse use of such means as video, music, dance, theatre, etc. From that conjoction of interests was born the multimedia performance of the eighties, considered to be a possible «total work of art».</p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Este texto recoge una amplia panorámica que se extiende desde los primeros gestos realizados por artistas como Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein hasta la performance de finales de los setenta y principios de los ochenta, ya totalmente multimedia. A lo largo de este recorrido, la incidencia del grupo FLUXUS y los </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> de los años sesenta desempeñaron un papel muy importante en la consolidación de la performance de finales de esta misma década.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El arte conceptual y una de sus ramificaciones, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o arte corporal, permitieron que el artista se considerase a sí mismo como su propia obra de arte. Su cuerpo se convertía en un elemento más de su práctica artística. Así surgieron nombres como Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer y Klaus Rinke, entre otros. Paralelamente se definieron ciertos grupos afines, como el del accionismo vienés que, junto con otros artistas como Gina Pane, Chris Burden, etc. se dedicaron a la búsqueda de los límites físicos.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viaje a la introspección de Marina Abramovic i Ulay o el transformismo de Urs Lüthi, Manon, etc. fueron otras posibles vías junto con la diversidad en el uso de medios como el vídeo, la música, la danza, el teatro, etc. De esta conjunción de intereses nace la performance multimedia de los ochenta, considerada como una posible «obra de arte total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text recull una àmplia panoràmica que s’expandeix des dels primers gestos realitzats per artistes com Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein fins la performance de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja totalment multimèdia. Al llarg d’aquest recorregut, la incidència del grup FLUXUS i els </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> dels anys setanta varen jugar un paper molt important en la consolidació de la performance de finals d’aquesta mateixa dècada.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">L’art conceptual y una de les seves ramificacions, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o art corporal, varen permetre que l’artista es considerés a si mateix com la seva pròpia obra d’art. El seu cos es convertia en un element més de la seva pràctica artística. D’aquesta manera, varen sorgir noms com Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer i, Klaus Rinke, entre altres. Paral·lelament, es varen definir certs grups anàlegs, com el de l’accionisme vienès que, juntament amb altres artistes com ara Gina Pane, Chris Burden, etc. varen dedicar-se a la recerca dels límits físics.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viatge a la introspecció de Marina Abramovic i Ulay o el transformisme d’Urs Lüthi, en Manon, etc. varen ser altres possibles vies, juntament amb la diversitat en l’ús de mitjans com el vídeo, la música, la dansa, el teatre, etc. D’aquesta conjunció d’interessos neix la performance multimèdia dels vuitanta, considerada com una possible «obra d’art total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Este texto recoge una amplia panorámica que se extiende desde los primeros gestos realizados por artistas como Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein hasta la performance de finales de los setenta y principios de los ochenta, ya totalmente multimedia. A lo largo de este recorrido, la incidencia del grupo FLUXUS y los </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> de los años sesenta desempeñaron un papel muy importante en la consolidación de la performance de finales de esta misma década.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El arte conceptual y una de sus ramificaciones, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o arte corporal, permitieron que el artista se considerase a sí mismo como su propia obra de arte. Su cuerpo se convertía en un elemento más de su práctica artística. Así surgieron nombres como Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer y Klaus Rinke, entre otros. Paralelamente se definieron ciertos grupos afines, como el del accionismo vienés que, junto con otros artistas como Gina Pane, Chris Burden, etc. se dedicaron a la búsqueda de los límites físicos.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viaje a la introspección de Marina Abramovic i Ulay o el transformismo de Urs Lüthi, Manon, etc. fueron otras posibles vías junto con la diversidad en el uso de medios como el vídeo, la música, la danza, el teatro, etc. De esta conjunción de intereses nace la performance multimedia de los ochenta, considerada como una posible «obra de arte total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text recull una àmplia panoràmica que s’expandeix des dels primers gestos realitzats per artistes com Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein fins la performance de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja totalment multimèdia. Al llarg d’aquest recorregut, la incidència del grup FLUXUS i els </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> dels anys setanta varen jugar un paper molt important en la consolidació de la performance de finals d’aquesta mateixa dècada.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">L’art conceptual y una de les seves ramificacions, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o art corporal, varen permetre que l’artista es considerés a si mateix com la seva pròpia obra d’art. El seu cos es convertia en un element més de la seva pràctica artística. D’aquesta manera, varen sorgir noms com Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer i, Klaus Rinke, entre altres. Paral·lelament, es varen definir certs grups anàlegs, com el de l’accionisme vienès que, juntament amb altres artistes com ara Gina Pane, Chris Burden, etc. varen dedicar-se a la recerca dels límits físics.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viatge a la introspecció de Marina Abramovic i Ulay o el transformisme d’Urs Lüthi, en Manon, etc. varen ser altres possibles vies, juntament amb la diversitat en l’ús de mitjans com el vídeo, la música, la dansa, el teatre, etc. D’aquesta conjunció d’interessos neix la performance multimèdia dels vuitanta, considerada com una possible «obra d’art total».</span></p>...
Tots els cinc sentits. El teatre mistèrico-orgíac. El teatre dels sentits
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<ol>
<li class="show"><span style="font-weight: 400;">Un fet real pot ésser registrat mitjançant els cinc sentits. Jo projecto esdeveniments a través dels quals convido als espectadors a olorar, tastar, mirar, escoltar i ...
Bibliografia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
El nucli d'Amsterdam durant els anys 1960-1986
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>That text is about the situation in Amsterdam from the sixties till nowadays, .emphasizing an essential point: the critic and constructive attitude of the artist towards society and the artistic world. The sixties stand ...
La bogeria de Jan Fabre. Un intent d'autòpsia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>Jan Fabre's theatre is constructive, an unfinished and openended event or, rather, an accumulation of concurrences. Fabre believes in a theatre that by and through its own possibilities structures the imagination of the ...
«Performance»: una aproximació personal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p>Elisabeth Jappe was born in France, brought up in Holland and since her wedding she has lived in Germany. She objects both the frontiers between countries and the divisions in cultural fields. That explains her especial ...
«Accions» i La Fura dels Baus
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
<div id="articleAbstract">
<div>
<p>La Fura dels Baus has gone across the Iberian Peninsula performing Accions and it has reached Argentine. People has thought that the group was bom with this show but that is not true. We should know its history. La Fura dels Baus appears in 1979 and in 1982 is reorganized. Its first actions have taken place in the streets of Sitges in 1983. Nowadays La Fura is composed of ten members and they define themselves as a theatre-music cooperative. One of the writings signed by the group is entitled “Manifest canalla” and reads as follows: «every action is a practical exercice, an agressive performance against the audience's passivity». Accions is a show which has been constructed in an empiric way: its plasticity is a combination of both painting and sculpture. They have never started from an academic idea to resolve plastic questions. Pyrotechnics are an important element in the show. In Accions there is neither actors nor characters but people perfoming actions. You can only talk about it in full details after having seen the show several times.</p>
</div>
</div>
<div id="articleFullText"> </div>...
Lucas Fernández: una retòrica afectiva per a la passió
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
Pompeu Fabra, traductor teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
Addenda
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
<p>I cannot talk about history out of modesty. Either an admissible experience or a foolishness La Pipironda has got from 1959 till 1966 a stable staff. I have not been the only producer: Florenci Clavé has also produced ...
Els pipirondos. Tot allò que recordo del grup teatral La Pipironda.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
<p>The “pipirondos” group has been quite great in number. We used to perform at the bars of some districts. Nobody has ever got away from playing a part; I have played the part of El Candel in La batalla del Verdún by Jose M. Rodríguez Méndez. La Pipironda, under the direction of Àngel Carmona, never dies. Its beginning goes back to 1957 with the creation of the Teatro Popular de Sala y Alcoba, by Àngel Carmona and Florenci Clave, and the meetings which some friends used to held at various bars in Barcelona once a week. A printed sheet called «La Pipironda» began also to be published. In its first phase the group’s repertory consisted of La estratosfera by Pedro Salinas, Navidad by Gregorio Martínez Sierra, El mestre de minyons by Feliu i Codina and the Auto de la donosa tabernera by Jose M. Rodríguez Méndez; this last play has been performed more thana thousand times. From 1959 till 1967 the group is in its fullest swing. In 1961 they go on tour to Vitoria, Baracaldo, Mieres, Oviedo, etc. Àngel Carmona is still alone and in1980 he takes up again the theatre with a King Lear at the Cafe Central in Girona street. Afterwards there have followed Lysistrata and Amor de Don Perlimplin con Belisaen su jardín. If I had money I would become a Maecenas and would say to Àngel Carmona: take up the theatre, only the theatre, as you like, don’t do anything else.</p>...
El personatge i el director d'escena en el trebgall amb els clàssics
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
<p>The theatre cannot get free of its relationships with anthropology, semiology, psychoanalysis, audio-visuals, etc. The solution is not, despite the opinion of some producers, stagings which cost several millions of ...
Buscant les arrels
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert
<p>He would live in Barcelona and visit the districts occupied by marginal immigrants; then he would go over the districts of the autochthonous population. Madrid has not got such sharp contrats despite the great number of foreigners who live there (Negros, Chineses, etc.). Angel Carmona set up a small group of theatre called La Pipironda which at first was composed of non-Catalan people. Its first name was Teatro de Sala y Alcoba. Carmona would try to look for our roots and harmonize the fact of being native of Barcelona and Catalan with the Spanish traditionalism. We would refuse cosmopolitism as a compulsory model. I began to collaborate early with the Auto de la donosa tabernera. Politics would mixed up with the theatre and the police began to rush into the performances. I still wrote another play, La batalla del Verdún, on the occasion of the 5th anniversary of La Pipironda. On remembering those times, you are amazed to see that Carmona has vanished and the homage he deserves has never been rendered to him. The independent theatre has followed another way, that of the “internationalism”, which differs from the one we would support. Now we can see the results: the theatre is going through a bad period.</p>...
Introducció a: «Jesús batejat per Sant Joan Baptista»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Accés obert