Search
Now showing items 21-40 of 594
«En attendant Godot»: communication ou incommunication? Une étude du langage de Beckett...
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Open Access
«El rei Joan». Traducció de Josep Maria de Sagarra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Open Access
«Crimen en la Catedral» y el drama poético moderno en Inglaterra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 6
Open Access
«Consueta de la historia de Tobías» [«Consueta de la història de Tobies»]
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1962, Núm. 7
Open Access
«Alma y Vida», obra fonamental del teatre de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
«Alceste»: Tornar a la vida
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
«Accions» i La Fura dels Baus
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<div id="articleAbstract">
<div>
<p>La Fura dels Baus has gone across the Iberian Peninsula performing Accions and it has reached Argentine. People has thought that the group was bom with this show but that is not true. We should know its history. La Fura dels Baus appears in 1979 and in 1982 is reorganized. Its first actions have taken place in the streets of Sitges in 1983. Nowadays La Fura is composed of ten members and they define themselves as a theatre-music cooperative. One of the writings signed by the group is entitled “Manifest canalla” and reads as follows: «every action is a practical exercice, an agressive performance against the audience's passivity». Accions is a show which has been constructed in an empiric way: its plasticity is a combination of both painting and sculpture. They have never started from an academic idea to resolve plastic questions. Pyrotechnics are an important element in the show. In Accions there is neither actors nor characters but people perfoming actions. You can only talk about it in full details after having seen the show several times.</p>
</div>
</div>
<div id="articleFullText"> </div>...
Xerrada entre Davide Carnevali i Carles Batlle
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
17 de gener de 2018 al’Auditori de l’Institut del Teatre de Barcelona. Arran de la presentació del llibre de Carnevali, Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo, Institut del Teatre / Paso de Gato, Ciudad de México / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
Xavier, l'excepció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
Xavier Portabella , amic, advocat i astróleg
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Open Access
<p>During the 40's the Catalan theatrical life was restrained, for —till 1946— the censorship did not allow any performance in catalan. In spite of this, secret activities, such as H those taking place in the studio of the painter Xavier Portabella, activities which have not been reported till today, were carried out. Xavier Portabella was acquainted with the theatrical circle of the pre-war period; his studio was roomy and many people used to gather there far conversation. The painter's friends could go to these meetings freely and many of them even had the key of his apartment. Since he belonged to that social circle, Portabella was persuaded to write a play, El caragol i la corbata, from which we publish a passage, preceded by an evocation from his friend Terri.</p>...
Xavier Fàbregas, investigació i acció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
Xavier Fàbregas, historiador del teatre català modern
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
A partir del 1966, Xavier Fàbregas, va iniciar un pla de recerca de base històrica sobre el teatre català modern orientant-la a sistematitzar, classificar y redefinir en termes ideològics i literaris la immediata tradició ...
Xavier Fàbregas, dades bibliogràfiques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
Xavier Fàbregas, crític teatral, o l'estratègia del jugador d'escacs
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
La posició estratègica que en Xavier Fàbregas tenia des de les editorials, en els jurats de premis, l’Institut del Teatre, etc., li va permetre descobrir i fer descobrir autors joves i obres de teatre de dramaturgs clàssics ...
Xavier Fàbregas o la necessitat d'un activisme
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
Des de les seves aportacions teòriques dins del grup La Pipironda, en Xavier Fàbregas estigué en el centre de noves iniciatives. Els seus primers assajos com a dramaturg el varen portar a interessar-se per la problemàtica ...
Xavier Fàbregas i la universitat de Toulouse-Le Mirail
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
Xavier Fàbregas i el teatre valencià entre els dos pròlegs de l'«Homenatge a Florentí Montfort»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
En la segona edició —primera íntegra—de l’obra Homenatge a Florentí Montfort, d’en Josep Lluís i Rodolf Sirera, considerada el punt de partida del nou teatre valencià, s’inclouen dos pròlegs d’en Xavier Fàbregas, que va ...
William Forsythe, el coreógrafo atípico
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
William Forsythe, el coreògraf atípic
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Vladimir Tzekov. Laboratory of Stage Action. Dependencies and Independence of Contemporary Theatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>In spring 2008, Santiago del Hoyo and Manuel Bonillo settled in Granada after having worked for three years with the company @lma @lter in Bulgaria. They brought together an unstructured and heterogeneous group of people with different backgrounds, contexts and profiles, and created a theatrical rarity that they introduced at the Universidad de Granada that same year. It was entitled Rapsodia n.º 2: “La vida es sueño” and was born of the intersection of a Brahms rhapsody, a pseudo-random selection of the text of Calderon's play, and an overactive philosophical obsession. The theatrical experiment was a success, and they received a small grant that they fully invested in renting premises of 40 m² in a deprived neighbourhood in Granada. In September 2009 they boldly opened the venue to the public, where they offer comprehensive courses in "stage creation" and free shows three times a week. Since then they have produced more than twenty shows, toured some of the most important international experimental theatre circuits, and continue with their stage rarities, which critics and audiences alike regard as unclassifiable. Coinciding with the beginning of spring 2019, the 2nd Research Conference on Independent Theatre was held at the Institut del Teatre. The specification ("independent") of the call first caused bewilderment, and then controversy. The Vladimir Tzekov case, which feels challenged by both, is presented here as a bid to discover, denounce, contradict and subvert its own conditions of possibility, which are the conditions of possibility of its (in)dependencies.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...