Buscar
Mostrando ítems 41-80 de 594
Bibliografia
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Acceso abierto
Bibliografia
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
Bibliografia teatral catalana, 1980-1981
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 23
Acceso abierto
Bibliografia Teatral Catalana, 1982-1983
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Acceso abierto
Bibliografia teatral galdosiana
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Brossa i els altres
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Brossa y los otros
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Buscant les arrels
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Acceso abierto
<p>He would live in Barcelona and visit the districts occupied by marginal immigrants; then he would go over the districts of the autochthonous population. Madrid has not got such sharp contrats despite the great number of foreigners who live there (Negros, Chineses, etc.). Angel Carmona set up a small group of theatre called La Pipironda which at first was composed of non-Catalan people. Its first name was Teatro de Sala y Alcoba. Carmona would try to look for our roots and harmonize the fact of being native of Barcelona and Catalan with the Spanish traditionalism. We would refuse cosmopolitism as a compulsory model. I began to collaborate early with the Auto de la donosa tabernera. Politics would mixed up with the theatre and the police began to rush into the performances. I still wrote another play, La batalla del Verdún, on the occasion of the 5th anniversary of La Pipironda. On remembering those times, you are amazed to see that Carmona has vanished and the homage he deserves has never been rendered to him. The independent theatre has followed another way, that of the “internationalism”, which differs from the one we would support. Now we can see the results: the theatre is going through a bad period.</p>...
Calderón de la Barca en Montauban
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1966, Núm. 12
Acceso abierto
Caminar de nou pel passat: reconstrucció històrica i innovació escènica
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
El títol d’aquest treball ens vol projectar cap al fet d’observar el passat amb uns altres ulls: el passat com a font per generar una nova creació escènica. És a dir, l’antiguitat com a contingut, com a quotidianitat del ...
Cap el futur
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Acceso abierto
Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona ...
Catalunya: la dansa al segle XX, una història truncada. Etapes històriques i estètiques
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Cataluña: La danza en el siglo XX, una historia truncada. Etapas históricas y estéticas
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Circ oriental i circ occidental: multiculturalitat o criollització?
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Circo oriental y circo occidental: ¿multiculturalidad o criollización?
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Circumstàncies temporals de la «Electra» de Galdós
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
Col·laboren en aquest número
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
Conferència del 26 de juny de 1982
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>After an artistic practice devoted to minimal sculpture, art criticism, movies, artist's books, etc... I began working with sounds and I realized that most of the things I have done are based on words and language.</p>
<p>As regards the series I am just finishing now, United States, it is basically structured in four parts: transportation, politics, money and love. Each section has a kind of direction associated to a hand gesture. One of its main themes is the use of technology as a means.</p>
<p>One of the reasons that I use a lot of filters in sounds is to try to understand voices without bodies. Most of the voices in my work come through very different systems such as the one used in airports, where the speaker's voices is heard over the radio or the TV.</p>
<p>The difference between my work and theatre is that I am neither really creating characters withs pasts and futures, nor relating them to things like motivations. My characters are tones of voices.</p>
<p>I like to make a situation in a performance in which you are not actually really sure whether you have it or seen, it... In relation to that, one question that I used to gest asked a lot was: «What are you? Are you a sculpture ora musician ora filmmaker or what?» I never thought that it was a very important question, but it has something to do with virtuosity. Rather than being technically proficient within the rules of that particular medium, virtuosity is a resonating mechanims of the words where my works come out from.</p>...
Consideracions sobre el Shakespeare de Josep Maria de Sagarra
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Acceso abierto
Contemporary Theatricalities between the Private Space and the Public Space. The Experience of What Is "Unheimlich"
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>The relationship between the private and public dimensions is one of the main pillars of the discourse on the performing arts. The architectonic space of theatre dialogues with the urban space in which it is located and ...
Contribuciones desde el paradigma de la complejidad al pensamiento estético relacional
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Tras sus primeros y precarios escarceos en los años noventa, la «estética relacional» necesita dotarse de herramientas intelectuales que nos permitan ir más allá de la mera celebración acrítica. Con ese animo, este ...
Contribució a la bibliografia de Valle-Inclán
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Acceso abierto
Corea 2003 - 2007. Records/ Entrevista a Patrice Pavis a la Korean National University of Arts
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Corea 2003 - 2007. Recuerdos / Entrevista a Patrice Pavis en la Korean National University of Arts
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Correspondència inèdita
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Acceso abierto
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Acceso abierto
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....
Cuando el existir es el pasar
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Current problems in British Playwriting
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Cómo la práctica dramatúrgica del circo contemporáneo chileno evoluciona y se adapta a diferentes escenarios nacionales: El caso de «Je tirerais pour toi», de Collectif Merkén
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>The following article focuses on the dramaturgical process developed in contemporary circus by analysing the piece Je tirerais pour toi by the company Collectif Merkén, performed by the Chilean artist Pamela Pantoja. A theoretical and reflexive analysis is carried out on how the dramaturgical connection is shaped through its contextual and/or territorial limits with the Chilean circus scene.</p><p>The central hypothesis of the article argues the transition from a fragmented dramaturgy to an authored dramaturgy based on stage practice, which has rectified the dramaturgical discourse of circus with extended practices of an identity nature to hybrid practices influenced by the postdramatic, underpinned by the principles of the search for dramaturgical limits.</p><p>We believe that this hybridisation is reshaping the identity directly linked to an area of ideological and social creation to later converge in aesthetic and dramaturgical reflections that embrace the current state of contemporary circus.</p><p>Moreover, Pamela Pantoja develops her show based on the narrative of the Chilean dictatorship and circus, specifically in aerial silk and hair hanging. The piece emerged out of the need to dialogue with her past and seeks to question the “pact of silence” that has hung over Chile since 11 September 1973. She does so through research and archives based on concepts and questionings of the family, the Chilean identity and the legacy of the coup in Chile: censorship and the apology for violence.</p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
Dansa catalana. Tradició d'avanguarda: un mapa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Dansa digital
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
Dansa i emancipació: el teatre de dansa de Wuppertal
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 24
Acceso abierto
<p>When Pina Bausch took over the direction of the Wuppertal Dance Theatre in the 1973-1974 season, German ballet broke off in a new direction. Her work grew steadily more distanced from the dance concepts of classical ...
Danza catalana. Tradición en vanguardia: un mapa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Danza digital
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
De camí cap a «Andreas»
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Acceso abierto
<p><strong></strong>This paper explores the stages that structured Andreas, Jonathan Châtel’s rewriting of The Road to Damascus by August Strindberg. Based on the questioning of the uncertain identity of the character of the Stranger, the task of rewriting revolves around key themes: the dream of changing lives, the desire to disappear, the dizziness of madness. Andreas, a labyrinthine dream play in dialogue with the Strindberg path, has also been a meditation on the act of writing and the role of the maternal figure in creation. </p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
De l'agregació al conveni: vint-i-cinc anys de relacions entre teatres francòfons i poders públics belgues
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Acceso abierto
<p>The idea of regularly subsidising companies of dramatic art goes back to the years following the Liberation. The arrangement that was applied until recently, however, originated from two decrees of 9th October, 1957. ...
De las dramatúrgias de la imagen aa las dramatúrgias de la imaginación.
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
De les dramatúrgies de la imatge a les dramatúrgies de la imaginació
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto