Cerca
Ara es mostren els documents 61-120 de 594
Consideracions sobre el Shakespeare de Josep Maria de Sagarra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Accés obert
Contemporary Theatricalities between the Private Space and the Public Space. The Experience of What Is "Unheimlich"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>The relationship between the private and public dimensions is one of the main pillars of the discourse on the performing arts. The architectonic space of theatre dialogues with the urban space in which it is located and ...
Contribuciones desde el paradigma de la complejidad al pensamiento estético relacional
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Accés obert
<p>Tras sus primeros y precarios escarceos en los años noventa, la «estética relacional» necesita dotarse de herramientas intelectuales que nos permitan ir más allá de la mera celebración acrítica. Con ese animo, este ...
Contribució a la bibliografia de Valle-Inclán
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Accés obert
Corea 2003 - 2007. Records/ Entrevista a Patrice Pavis a la Korean National University of Arts
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Corea 2003 - 2007. Recuerdos / Entrevista a Patrice Pavis en la Korean National University of Arts
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Correspondència inèdita
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Accés obert
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Accés obert
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....
Cuando el existir es el pasar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Current problems in British Playwriting
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Cómo la práctica dramatúrgica del circo contemporáneo chileno evoluciona y se adapta a diferentes escenarios nacionales: El caso de «Je tirerais pour toi», de Collectif Merkén
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>The following article focuses on the dramaturgical process developed in contemporary circus by analysing the piece Je tirerais pour toi by the company Collectif Merkén, performed by the Chilean artist Pamela Pantoja. A theoretical and reflexive analysis is carried out on how the dramaturgical connection is shaped through its contextual and/or territorial limits with the Chilean circus scene.</p><p>The central hypothesis of the article argues the transition from a fragmented dramaturgy to an authored dramaturgy based on stage practice, which has rectified the dramaturgical discourse of circus with extended practices of an identity nature to hybrid practices influenced by the postdramatic, underpinned by the principles of the search for dramaturgical limits.</p><p>We believe that this hybridisation is reshaping the identity directly linked to an area of ideological and social creation to later converge in aesthetic and dramaturgical reflections that embrace the current state of contemporary circus.</p><p>Moreover, Pamela Pantoja develops her show based on the narrative of the Chilean dictatorship and circus, specifically in aerial silk and hair hanging. The piece emerged out of the need to dialogue with her past and seeks to question the “pact of silence” that has hung over Chile since 11 September 1973. She does so through research and archives based on concepts and questionings of the family, the Chilean identity and the legacy of the coup in Chile: censorship and the apology for violence.</p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
Dansa catalana. Tradició d'avanguarda: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Dansa digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Dansa i emancipació: el teatre de dansa de Wuppertal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 24
Accés obert
<p>When Pina Bausch took over the direction of the Wuppertal Dance Theatre in the 1973-1974 season, German ballet broke off in a new direction. Her work grew steadily more distanced from the dance concepts of classical ...
Danza catalana. Tradición en vanguardia: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert
Danza digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
De camí cap a «Andreas»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Accés obert
<p><strong></strong>This paper explores the stages that structured Andreas, Jonathan Châtel’s rewriting of The Road to Damascus by August Strindberg. Based on the questioning of the uncertain identity of the character of the Stranger, the task of rewriting revolves around key themes: the dream of changing lives, the desire to disappear, the dizziness of madness. Andreas, a labyrinthine dream play in dialogue with the Strindberg path, has also been a meditation on the act of writing and the role of the maternal figure in creation. </p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
De l'agregació al conveni: vint-i-cinc anys de relacions entre teatres francòfons i poders públics belgues
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Accés obert
<p>The idea of regularly subsidising companies of dramatic art goes back to the years following the Liberation. The arrangement that was applied until recently, however, originated from two decrees of 9th October, 1957. ...
De las dramatúrgias de la imagen aa las dramatúrgias de la imaginación.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
De les dramatúrgies de la imatge a les dramatúrgies de la imaginació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Decroux i el seu llegat: Manquen encara paraules sobre el mim
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Decroux y su legado: faltan todavía palabras sobre el mimo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Defender «El derecho del inventor, tanto en ciencias como en arte»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
A lo largo del siglo xx y hasta la actualidad, la noción de laboratorio teatral concentra la necesidad de un espacio-tiempo propicio para una búsqueda artística no ligada al imperativo de la producción. Esto es a la vez ...
Després de la pausa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Después de la pausa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Accés obert
Diecinueve sainetes desconocidos de Ramón de la Cruz
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Accés obert
Discurs sinergètic i accionisme. (Tres peces de Beuys)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert
<p><span style="font-weight: 400;">Articulades entre elles per múltiples elements recurrents, les accions de Joseph Beuys suposen la materialització d’un discurs que parteix de les línies mestres del pensament, que convoca ...
Dissolució
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>Des de la revisió de diversos projectes escènics on l’autor ha participat entre 2000 i 2021, es proposa una reflexió sobre el vincle que s’estableix entre el concepte d’autoria i els processos i models de producció ...
Divagació informativa sobre Joan Puig i Ferreter i la seva obra. Amb especial atenció a «El pelegrí apassionat»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Accés obert
Dosier Grotowski: Discurso de despedida a los alumnos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier "Scanner": Tentativas para los historiadores y teóricos de las artes escénicas: cómo representarlas y reescribirlas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: El actor santo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: Hacia el actor no-(re)presentativo. De Grotowski a Richards
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: La técnica orgánica del actor. Un camino hacia lo invisible
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: Respuesta a Stanislavski
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: Rompiendo el silencio
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier Grotowski: Sobre la génesis de ««Apocalipsis»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dosier «Scanner». Dos aportaciones a las jornadas "Scanner: investigación y creación"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dosier «Scanner». Investigación y creación
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dosier «Scanner». Investigación y experiencia. Metodologías de la investigación creativa en artes escénicas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dossier Grotowski: Discurs de comiat als alumnes
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: L'actor sant
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: La tècnica orgànica de l'actor. Un camí cap a l'invisible
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: Resposta a Stanislavski
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: Sobre la gènesi d'«Apocalipsis »
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: Trencant el silenci
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier Grotowski: Vers l'actor no - (re)presentatiu. De Grotowski a Richards
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dossier «Scanner». Dues aportacions a les jornades «Scanner: recerca i creació»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dossier «Scanner». Investigació i experiència: Metodologies de la investigació creativa en les arts escèniques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dossier «Scanner». Recerca i creació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Dossier «Scanner»: Temptatives per als historiadors i teòrics de les arts escèniques: com repensar-les i reescriure-les
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Accés obert
Dramaturgia del espectador en la performance intermedial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Este artículo ofrece un acercamiento conceptual a la figura del espectador dentro de la performance intermedial. La condición ontológica de las artes en vivo y el medio digital pueden ser similares. A diferencia de otras ...
Dramatúrgies de l’emergència, dispositius relacionals i teatres d’invasió a l’escena balear actual
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Accés obert
<p>El present estudi analitza dues propostes escèniques, Krekovic camina i Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat, desenvolupades durant el 2018 en el marc del projecte de recerca Arts escèniques al servei de la conscienciació social dut a terme per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Aquest projecte es concretava en un treball d’investigació i creació artístiques on es feien visibles, escènicament, determinats sectors i àmbits relacionats amb el món del turisme que havien patit marginació i precarietat laboral. El treball consistia a crear propostes escèniques que donaven lloc a una recerca sobre la pròpia praxi teatral contemporània, jugant amb dramatúrgies invasores en els espais públics a partir de dispositius relacionals des d’estratègies participatives que donessin lloc a l’acció col·lectiva. Els dos dispositius tenien, per una banda, un clar objectiu de conscienciació social i, per l’altra, un objectiu experimental i d’innovació. Tot això va provocar una reflexió sobre la performativitat, la teatralitat i els components del joc dramàtic, especialment la funció activa de l’espectador.</p>
<p>Els dispositius presentats aconseguiren activar una potència transformadora de la realitat social a través de l’activitat artística mitjançant la invitació a convertir els espectadors en actors participants de l’acció realitzada: des de la defensa de la identitat d’un barri marginat fins a la intervenció i la subversió de la lògica urbana per lluitar contra la massificació turística de les ciutats, retornant al seu encant des d’una vessant poètica.</p>...
<p>The present article analyses two theatre productions — Krekovic camina and Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat — developed during 2018 within the framework of the research project The Performing Arts at the Service of Social Awareness-Raising carried out by the Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). This project resulted in a work of artistic research and creation highlighting, from a theatre perspective, specific sectors and fields related to the world of tourism that had suffered marginalisation and job insecurity. It consisted of creating theatre productions leading to research on the contemporary theatre praxis itself, playing with invading dramaturgies in public spaces based on relational devices from participatory strategies that gave rise to collective action. The two devices had, on the one hand, a clear objective of social awareness-raising and, on the other, an experimental and innovative objective. This caused a reflection on performativity, theatricality and the components of the dramatic game, particularly the audience’s active function.</p> <p>The devices presented managed to activate a transformative power of the social reality through the artistic event by inviting the audience to become actors participating in the performance: from the defence of the identity of a marginalised neighbourhood to the intervention in and subversion of the urban logic to fight against the impact of mass tourism in the cities, poetically returning to their charm.</p>...
<p>The present article analyses two theatre productions — Krekovic camina and Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat — developed during 2018 within the framework of the research project The Performing Arts at the Service of Social Awareness-Raising carried out by the Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). This project resulted in a work of artistic research and creation highlighting, from a theatre perspective, specific sectors and fields related to the world of tourism that had suffered marginalisation and job insecurity. It consisted of creating theatre productions leading to research on the contemporary theatre praxis itself, playing with invading dramaturgies in public spaces based on relational devices from participatory strategies that gave rise to collective action. The two devices had, on the one hand, a clear objective of social awareness-raising and, on the other, an experimental and innovative objective. This caused a reflection on performativity, theatricality and the components of the dramatic game, particularly the audience’s active function.</p> <p>The devices presented managed to activate a transformative power of the social reality through the artistic event by inviting the audience to become actors participating in the performance: from the defence of the identity of a marginalised neighbourhood to the intervention in and subversion of the urban logic to fight against the impact of mass tourism in the cities, poetically returning to their charm.</p>...
Dues trobades amb «L'avi».
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Accés obert
Dues visions del fet cinematogràfic: Juan Gil-Albert i Francisco Ayala
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 25
Accés obert
<p>In the year 1955 the writer Juan Gil-Albert published a brief text entitled Contra el cine in which, as a mature man and author, he approaches the subject of cinematography. Francisco Ayala had already written on the theme in a series of articles published in 1929. In Ayala's texts the confrontation of the young and the adult reveals divergent perspectives in relation to a common centre of interest.</p>
<p>Ayala and Gil-Albert share only the subject to be realt with and both of them, despite the fact that they were born in the same year (1906), differ as to the mood of the work published as well as in their points of view, approaches and conclusions. It is precisely in the approach to the same subject that the difference between the two writers is evident. While Ayala appears as a lover of cinema, an enthusiastic fan of the movie theatre show since his childhood, Gil-Albert rebels against the passive condition of the spectator.</p>...
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert