Search
Now showing items 1-60 of 594
"La delicadesa de pensar" i "un coixí de dubtes"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
"La delicadeza del pensar" y "una almohada de dudas"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
"Moving objects" Who moves whom? Who moves what?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Moving objects is a performative practice that I have been developing for four years in different contexts. Through a simple proposal (or action score), participants move objects that were already in a space. In silence, the landscape changes and the action of moving objects reverses its logic: who moves whom? The gesture ceases to be utilitarian and becomes the result of listening and deciding; it becomes the primary gesture of creation and, invoking Simone Weil’s concept, of decreation.</p>
<p>No mere body as an object, nor mere figuration of the object. Moving objects calls into question the relationships between objects and bodies, between figuration and abstraction, eroding these dichotomies, revealing relations of continuity, contagion, mimicry, absorption and chiasm between bodies and objects. In this intertwining and blurring of body and object positions, a performative critique of the categories of subject and object as well as the very structure of representation becomes apparent.</p>
<p>In this lecture I propose to reflect on certain events that have taken place in the unfolding of this practice (a practice that may find parallels with the spontaneous practices of social and political protest, as well as with playing, or certain rituals), which highlight transfigurative relationships between bodies and objects, potentials for transformation of the common space and its collective meaning and that allow critical ex-ploration of dialectics between what we look at and what looks at us, what we touch and what touches us, what we move and what moves us.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
(Des)armant una genealogia: «Top Girls» i la crítica del progrés
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Aquest estudi provarà d’acostar-se a l’obra Top Girls, de Caryl Churchill, per examinar com, a partir d’estratègies dramatúrgiques, s’efectua una esmena de la noció de progrés que constitueix la base del relat d’emancipació capitalista del qual participa cert feminisme liberal o burgès. Es pararà atenció, sobretot, a les conseqüències que els pressupòsits d’aquesta noció tenen a l’hora de traçar una genealogia, així com en els elements que l’autora posa en circulació per fer patent les problemàtiques d’aquest model i les contradiccions que el sustenten. Finalment, l’estudi pretén mostrar com es pot exercir una crítica política des de l’àmbit de les innovacions formals, posant de manifest el lligam indissoluble que s’estableix entre ètica i estètica.</p>...
<p>This study will attempt to approach the play Top Girls, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p>...
<p>This study will attempt to approach the play Top Girls, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p>...
2008-2021: una mirada personal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>L’autor proposa una mirada personal sobre el període 2008-2021, centrada en els canvis que s'han produït en el sector editorial, els efectes culturals d’allò que s’ha anomenat el procés, les relectures de la tradició i ...
A la cerca del teatre de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
A manera de manifest
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 25
Open Access
<p>Theatrical activity is waning in Catalonia because of the exigencies of commercial profit. There is an urgent need to set up a theatre of investigation and this requires a theatre law, decentralized theatre policies and publicly financed theatre space (municipal theatres, multi-use houses). This is why we have decided to combine our efforts and propose: a) that work and show space be provided; b) that such space not be altered because of deliberately commercial interests; c) that the theatre of investigation we demand dues not mean a theatre for the “élite”; d) we don't interpret investigation as a lot of isolated experiences; e) the interest, quality and rigor of our previous work guarantee the seriousness of our proposal; f) reference must be made to the player who is not able to accept coherent work cycles, by g) our proposal is open to everyone who believes that theatre is alive and evolving.</p>...
ABSTRACTS IN ENGLISH. Estudis Escènics Nº 35
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
ABSTRACTS IN ENGLISH. Estudis Escènics Nº 36
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Addenda
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<p>I cannot talk about history out of modesty. Either an admissible experience or a foolishness La Pipironda has got from 1959 till 1966 a stable staff. I have not been the only producer: Florenci Clavé has also produced ...
Agrupament, Creativitat i Desinhibició
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Open Access
Ajust de comptes amb mi mateix
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The article focuses on four cases in the area of Barcelona of arts buildings and facilities with a theatre auditorium, which in the last twenty years have recycled and restored former cultural centres and association ...
Alain Platel, de Because I Sing (2001) à C(H)OEURS (2012). Une approche allégorique du choeur
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Alain Platel fonde Les Ballets C de la B, à Gand (Belgique), en 1984, avec des proches. Il acquiert peu à peu une pratique autodidacte de la chorégraphie, créant une forme de « danse bâtarde » qui contribue de manière ...
Algunes qüestions sobre la relació de Fabià Puigserver amb Polònia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Quan es parla de la trajectòria vital i artística de Fabià Puigserver indefectiblement es fa referència a la seva experiència i a la seva formació com escenògraf a Polònia, on visqué i s’educà entre 1951 i 1959. Segons ...
Algunos aspectos psicológicos en los profesionales de la danza
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alguns aspectes psicològics en els professionals de la dansa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alimentació i despesa energètica dels ballarins
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alimentación y gasto energético de los bailarines
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Ambos lados: deconstructing identity, performing memory
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Project Barca’s central research question – how can embodied personal and collective memories be shaped into new architectures of identity and belonging in the form of innovative performance works that speak to wider ...
Antinòmies al teatre realista d’avui: una crítica des de la perspectiva d’una teoria sobre l’afectivitat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Segons el llibre de recent publicació Lob des Realismus (Elogi del realisme) de Bernd Stegemann, el teatre postdramàtic ha caigut en el parany de posicions postestructuralistes i postmodernes i malauradament no ha aconseguit ...
Any 2007: Ressenyes de revistes, llibres, altres articles rebuts i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Any 2008: ressenyes de revistes, llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
Anys 2008 i 2009: ressenyes de llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Anys 2010 i 2011: Ressenyes de llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
Análisis de la videoescena para la crítica social en el teatro intermedia de Agrupación Señor Serrano
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Este trabajo analiza la dramaturgia de la videoescena —el medio audiovisual insertado en las artes escénicas— en cuatro espectáculos de Agrupación Señor Serrano. La compañía emplea recursos como la captura y proyección ...
Aplicación del Método Schinca® en la pedagogía del actor de texto
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>The article seeks to explore the Método Schinca® not from the viewpoint of body expression, which is its original nature, but in its possible application to the training of text-based theatre actors, specifically in the ...
Apologia de la por: el rei Lear de Calixto Bieito
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, ...
Apuntes en torno a la dirección de escena como instrumento de actualización
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1969, Núm. 13
Open Access
Arran del Mar Caribe
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Artes Vivas: definición, polémicas y ejemplos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
El artículo revisa el concepto de Artes Vivas en el ámbito de las artes escénicas en España y se interroga sobre qué tipo de manifestaciones artísticas podría abarcar el término Artes Vivas. La relevancia de este artículo ...
Auditorio, pueblo, vulgo: el espectador en la crítica dramática del siglo XVIII español
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1975, Núm. 19
Open Access
Autobiografía e identidad. La práctica artística como investigación
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
<p>¿Cuáles son los aspectos identitarios, culturales y personales, que más influyen en la creación escénica actual? ¿Cómo se configuran ciertas marcas de identidad en una puesta en escena y cómo las percibe el público? ...
Autocensura al drama galdosià
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Autos Sacramentales en Madrid hasta 1636
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Open Access
Año 2007: Reseñas de las revistas, libros, otros artículos recibidos y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Año 2008: reseñas de revistas, libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
Años 2008 y 2009: reseñas de libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Años 2010 y 2011: reseñas de libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
Benito Pérez Galdós. «Quien mal hace, bien no espere». Introducció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Bibliografia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Open Access
Bibliografia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Open Access
Bibliografia teatral catalana, 1980-1981
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 23
Open Access
Bibliografia Teatral Catalana, 1982-1983
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
Bibliografia teatral galdosiana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
Brossa i els altres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Brossa y los otros
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Buscant les arrels
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<p>He would live in Barcelona and visit the districts occupied by marginal immigrants; then he would go over the districts of the autochthonous population. Madrid has not got such sharp contrats despite the great number of foreigners who live there (Negros, Chineses, etc.). Angel Carmona set up a small group of theatre called La Pipironda which at first was composed of non-Catalan people. Its first name was Teatro de Sala y Alcoba. Carmona would try to look for our roots and harmonize the fact of being native of Barcelona and Catalan with the Spanish traditionalism. We would refuse cosmopolitism as a compulsory model. I began to collaborate early with the Auto de la donosa tabernera. Politics would mixed up with the theatre and the police began to rush into the performances. I still wrote another play, La batalla del Verdún, on the occasion of the 5th anniversary of La Pipironda. On remembering those times, you are amazed to see that Carmona has vanished and the homage he deserves has never been rendered to him. The independent theatre has followed another way, that of the “internationalism”, which differs from the one we would support. Now we can see the results: the theatre is going through a bad period.</p>...
Calderón de la Barca en Montauban
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1966, Núm. 12
Open Access
Caminar de nou pel passat: reconstrucció històrica i innovació escènica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
El títol d’aquest treball ens vol projectar cap al fet d’observar el passat amb uns altres ulls: el passat com a font per generar una nova creació escènica. És a dir, l’antiguitat com a contingut, com a quotidianitat del ...
Cap el futur
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona ...
Catalunya: la dansa al segle XX, una història truncada. Etapes històriques i estètiques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access
Cataluña: La danza en el siglo XX, una historia truncada. Etapas históricas y estéticas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access
Circ oriental i circ occidental: multiculturalitat o criollització?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Circo oriental y circo occidental: ¿multiculturalidad o criollización?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Circumstàncies temporals de la «Electra» de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Col·laboren en aquest número
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Conferència del 26 de juny de 1982
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Open Access
<p>After an artistic practice devoted to minimal sculpture, art criticism, movies, artist's books, etc... I began working with sounds and I realized that most of the things I have done are based on words and language.</p>
<p>As regards the series I am just finishing now, United States, it is basically structured in four parts: transportation, politics, money and love. Each section has a kind of direction associated to a hand gesture. One of its main themes is the use of technology as a means.</p>
<p>One of the reasons that I use a lot of filters in sounds is to try to understand voices without bodies. Most of the voices in my work come through very different systems such as the one used in airports, where the speaker's voices is heard over the radio or the TV.</p>
<p>The difference between my work and theatre is that I am neither really creating characters withs pasts and futures, nor relating them to things like motivations. My characters are tones of voices.</p>
<p>I like to make a situation in a performance in which you are not actually really sure whether you have it or seen, it... In relation to that, one question that I used to gest asked a lot was: «What are you? Are you a sculpture ora musician ora filmmaker or what?» I never thought that it was a very important question, but it has something to do with virtuosity. Rather than being technically proficient within the rules of that particular medium, virtuosity is a resonating mechanims of the words where my works come out from.</p>...