Search
Now showing items 1-80 of 594
"La delicadesa de pensar" i "un coixí de dubtes"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
"La delicadeza del pensar" y "una almohada de dudas"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
"Moving objects" Who moves whom? Who moves what?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Moving objects is a performative practice that I have been developing for four years in different contexts. Through a simple proposal (or action score), participants move objects that were already in a space. In silence, the landscape changes and the action of moving objects reverses its logic: who moves whom? The gesture ceases to be utilitarian and becomes the result of listening and deciding; it becomes the primary gesture of creation and, invoking Simone Weil’s concept, of decreation.</p>
<p>No mere body as an object, nor mere figuration of the object. Moving objects calls into question the relationships between objects and bodies, between figuration and abstraction, eroding these dichotomies, revealing relations of continuity, contagion, mimicry, absorption and chiasm between bodies and objects. In this intertwining and blurring of body and object positions, a performative critique of the categories of subject and object as well as the very structure of representation becomes apparent.</p>
<p>In this lecture I propose to reflect on certain events that have taken place in the unfolding of this practice (a practice that may find parallels with the spontaneous practices of social and political protest, as well as with playing, or certain rituals), which highlight transfigurative relationships between bodies and objects, potentials for transformation of the common space and its collective meaning and that allow critical ex-ploration of dialectics between what we look at and what looks at us, what we touch and what touches us, what we move and what moves us.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
(Des)armant una genealogia: «Top Girls» i la crítica del progrés
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Aquest estudi provarà d’acostar-se a l’obra Top Girls, de Caryl Churchill, per examinar com, a partir d’estratègies dramatúrgiques, s’efectua una esmena de la noció de progrés que constitueix la base del relat d’emancipació capitalista del qual participa cert feminisme liberal o burgès. Es pararà atenció, sobretot, a les conseqüències que els pressupòsits d’aquesta noció tenen a l’hora de traçar una genealogia, així com en els elements que l’autora posa en circulació per fer patent les problemàtiques d’aquest model i les contradiccions que el sustenten. Finalment, l’estudi pretén mostrar com es pot exercir una crítica política des de l’àmbit de les innovacions formals, posant de manifest el lligam indissoluble que s’estableix entre ètica i estètica.</p>...
<p>This study will attempt to approach the play Top Girls, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p>...
<p>This study will attempt to approach the play Top Girls, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p>...
2008-2021: una mirada personal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>L’autor proposa una mirada personal sobre el període 2008-2021, centrada en els canvis que s'han produït en el sector editorial, els efectes culturals d’allò que s’ha anomenat el procés, les relectures de la tradició i ...
A la cerca del teatre de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
A manera de manifest
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 25
Open Access
<p>Theatrical activity is waning in Catalonia because of the exigencies of commercial profit. There is an urgent need to set up a theatre of investigation and this requires a theatre law, decentralized theatre policies and publicly financed theatre space (municipal theatres, multi-use houses). This is why we have decided to combine our efforts and propose: a) that work and show space be provided; b) that such space not be altered because of deliberately commercial interests; c) that the theatre of investigation we demand dues not mean a theatre for the “élite”; d) we don't interpret investigation as a lot of isolated experiences; e) the interest, quality and rigor of our previous work guarantee the seriousness of our proposal; f) reference must be made to the player who is not able to accept coherent work cycles, by g) our proposal is open to everyone who believes that theatre is alive and evolving.</p>...
ABSTRACTS IN ENGLISH. Estudis Escènics Nº 35
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
ABSTRACTS IN ENGLISH. Estudis Escènics Nº 36
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Addenda
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<p>I cannot talk about history out of modesty. Either an admissible experience or a foolishness La Pipironda has got from 1959 till 1966 a stable staff. I have not been the only producer: Florenci Clavé has also produced ...
Agrupament, Creativitat i Desinhibició
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Open Access
Ajust de comptes amb mi mateix
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The article focuses on four cases in the area of Barcelona of arts buildings and facilities with a theatre auditorium, which in the last twenty years have recycled and restored former cultural centres and association ...
Alain Platel, de Because I Sing (2001) à C(H)OEURS (2012). Une approche allégorique du choeur
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Alain Platel fonde Les Ballets C de la B, à Gand (Belgique), en 1984, avec des proches. Il acquiert peu à peu une pratique autodidacte de la chorégraphie, créant une forme de « danse bâtarde » qui contribue de manière ...
Algunes qüestions sobre la relació de Fabià Puigserver amb Polònia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Quan es parla de la trajectòria vital i artística de Fabià Puigserver indefectiblement es fa referència a la seva experiència i a la seva formació com escenògraf a Polònia, on visqué i s’educà entre 1951 i 1959. Segons ...
Algunos aspectos psicológicos en los profesionales de la danza
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alguns aspectes psicològics en els professionals de la dansa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alimentació i despesa energètica dels ballarins
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Alimentación y gasto energético de los bailarines
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Ambos lados: deconstructing identity, performing memory
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Project Barca’s central research question – how can embodied personal and collective memories be shaped into new architectures of identity and belonging in the form of innovative performance works that speak to wider ...
Antinòmies al teatre realista d’avui: una crítica des de la perspectiva d’una teoria sobre l’afectivitat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Segons el llibre de recent publicació Lob des Realismus (Elogi del realisme) de Bernd Stegemann, el teatre postdramàtic ha caigut en el parany de posicions postestructuralistes i postmodernes i malauradament no ha aconseguit ...
Any 2007: Ressenyes de revistes, llibres, altres articles rebuts i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Any 2008: ressenyes de revistes, llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
Anys 2008 i 2009: ressenyes de llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Anys 2010 i 2011: Ressenyes de llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
Análisis de la videoescena para la crítica social en el teatro intermedia de Agrupación Señor Serrano
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Este trabajo analiza la dramaturgia de la videoescena —el medio audiovisual insertado en las artes escénicas— en cuatro espectáculos de Agrupación Señor Serrano. La compañía emplea recursos como la captura y proyección ...
Aplicación del Método Schinca® en la pedagogía del actor de texto
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>The article seeks to explore the Método Schinca® not from the viewpoint of body expression, which is its original nature, but in its possible application to the training of text-based theatre actors, specifically in the ...
Apologia de la por: el rei Lear de Calixto Bieito
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, ...
Apuntes en torno a la dirección de escena como instrumento de actualización
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1969, Núm. 13
Open Access
Arran del Mar Caribe
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Artes Vivas: definición, polémicas y ejemplos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
El artículo revisa el concepto de Artes Vivas en el ámbito de las artes escénicas en España y se interroga sobre qué tipo de manifestaciones artísticas podría abarcar el término Artes Vivas. La relevancia de este artículo ...
Auditorio, pueblo, vulgo: el espectador en la crítica dramática del siglo XVIII español
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1975, Núm. 19
Open Access
Autobiografía e identidad. La práctica artística como investigación
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
<p>¿Cuáles son los aspectos identitarios, culturales y personales, que más influyen en la creación escénica actual? ¿Cómo se configuran ciertas marcas de identidad en una puesta en escena y cómo las percibe el público? ...
Autocensura al drama galdosià
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Autos Sacramentales en Madrid hasta 1636
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Open Access
Año 2007: Reseñas de las revistas, libros, otros artículos recibidos y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Año 2008: reseñas de revistas, libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Open Access
Años 2008 y 2009: reseñas de libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Años 2010 y 2011: reseñas de libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
Benito Pérez Galdós. «Quien mal hace, bien no espere». Introducció
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Bibliografia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Open Access
Bibliografia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Open Access
Bibliografia teatral catalana, 1980-1981
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 23
Open Access
Bibliografia Teatral Catalana, 1982-1983
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
Bibliografia teatral galdosiana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
Brossa i els altres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Brossa y los otros
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Buscant les arrels
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<p>He would live in Barcelona and visit the districts occupied by marginal immigrants; then he would go over the districts of the autochthonous population. Madrid has not got such sharp contrats despite the great number of foreigners who live there (Negros, Chineses, etc.). Angel Carmona set up a small group of theatre called La Pipironda which at first was composed of non-Catalan people. Its first name was Teatro de Sala y Alcoba. Carmona would try to look for our roots and harmonize the fact of being native of Barcelona and Catalan with the Spanish traditionalism. We would refuse cosmopolitism as a compulsory model. I began to collaborate early with the Auto de la donosa tabernera. Politics would mixed up with the theatre and the police began to rush into the performances. I still wrote another play, La batalla del Verdún, on the occasion of the 5th anniversary of La Pipironda. On remembering those times, you are amazed to see that Carmona has vanished and the homage he deserves has never been rendered to him. The independent theatre has followed another way, that of the “internationalism”, which differs from the one we would support. Now we can see the results: the theatre is going through a bad period.</p>...
Calderón de la Barca en Montauban
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1966, Núm. 12
Open Access
Caminar de nou pel passat: reconstrucció històrica i innovació escènica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
El títol d’aquest treball ens vol projectar cap al fet d’observar el passat amb uns altres ulls: el passat com a font per generar una nova creació escènica. És a dir, l’antiguitat com a contingut, com a quotidianitat del ...
Cap el futur
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Open Access
Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona ...
Catalunya: la dansa al segle XX, una història truncada. Etapes històriques i estètiques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access
Cataluña: La danza en el siglo XX, una historia truncada. Etapas históricas y estéticas
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access
Circ oriental i circ occidental: multiculturalitat o criollització?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Circo oriental y circo occidental: ¿multiculturalidad o criollización?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Circumstàncies temporals de la «Electra» de Galdós
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Col·laboren en aquest número
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
Conferència del 26 de juny de 1982
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Open Access
<p>After an artistic practice devoted to minimal sculpture, art criticism, movies, artist's books, etc... I began working with sounds and I realized that most of the things I have done are based on words and language.</p>
<p>As regards the series I am just finishing now, United States, it is basically structured in four parts: transportation, politics, money and love. Each section has a kind of direction associated to a hand gesture. One of its main themes is the use of technology as a means.</p>
<p>One of the reasons that I use a lot of filters in sounds is to try to understand voices without bodies. Most of the voices in my work come through very different systems such as the one used in airports, where the speaker's voices is heard over the radio or the TV.</p>
<p>The difference between my work and theatre is that I am neither really creating characters withs pasts and futures, nor relating them to things like motivations. My characters are tones of voices.</p>
<p>I like to make a situation in a performance in which you are not actually really sure whether you have it or seen, it... In relation to that, one question that I used to gest asked a lot was: «What are you? Are you a sculpture ora musician ora filmmaker or what?» I never thought that it was a very important question, but it has something to do with virtuosity. Rather than being technically proficient within the rules of that particular medium, virtuosity is a resonating mechanims of the words where my works come out from.</p>...
Consideracions sobre el Shakespeare de Josep Maria de Sagarra
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Open Access
Contemporary Theatricalities between the Private Space and the Public Space. The Experience of What Is "Unheimlich"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The relationship between the private and public dimensions is one of the main pillars of the discourse on the performing arts. The architectonic space of theatre dialogues with the urban space in which it is located and ...
Contribuciones desde el paradigma de la complejidad al pensamiento estético relacional
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Tras sus primeros y precarios escarceos en los años noventa, la «estética relacional» necesita dotarse de herramientas intelectuales que nos permitan ir más allá de la mera celebración acrítica. Con ese animo, este ...
Contribució a la bibliografia de Valle-Inclán
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Corea 2003 - 2007. Records/ Entrevista a Patrice Pavis a la Korean National University of Arts
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Corea 2003 - 2007. Recuerdos / Entrevista a Patrice Pavis en la Korean National University of Arts
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Correspondència inèdita
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....
Cuando el existir es el pasar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Current problems in British Playwriting
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Open Access
Cómo la práctica dramatúrgica del circo contemporáneo chileno evoluciona y se adapta a diferentes escenarios nacionales: El caso de «Je tirerais pour toi», de Collectif Merkén
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>The following article focuses on the dramaturgical process developed in contemporary circus by analysing the piece Je tirerais pour toi by the company Collectif Merkén, performed by the Chilean artist Pamela Pantoja. A theoretical and reflexive analysis is carried out on how the dramaturgical connection is shaped through its contextual and/or territorial limits with the Chilean circus scene.</p><p>The central hypothesis of the article argues the transition from a fragmented dramaturgy to an authored dramaturgy based on stage practice, which has rectified the dramaturgical discourse of circus with extended practices of an identity nature to hybrid practices influenced by the postdramatic, underpinned by the principles of the search for dramaturgical limits.</p><p>We believe that this hybridisation is reshaping the identity directly linked to an area of ideological and social creation to later converge in aesthetic and dramaturgical reflections that embrace the current state of contemporary circus.</p><p>Moreover, Pamela Pantoja develops her show based on the narrative of the Chilean dictatorship and circus, specifically in aerial silk and hair hanging. The piece emerged out of the need to dialogue with her past and seeks to question the “pact of silence” that has hung over Chile since 11 September 1973. She does so through research and archives based on concepts and questionings of the family, the Chilean identity and the legacy of the coup in Chile: censorship and the apology for violence.</p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
Dansa catalana. Tradició d'avanguarda: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Dansa digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
Dansa i emancipació: el teatre de dansa de Wuppertal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 24
Open Access
<p>When Pina Bausch took over the direction of the Wuppertal Dance Theatre in the 1973-1974 season, German ballet broke off in a new direction. Her work grew steadily more distanced from the dance concepts of classical ...
Danza catalana. Tradición en vanguardia: un mapa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Open Access
Danza digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Open Access
De camí cap a «Andreas»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p><strong></strong>This paper explores the stages that structured Andreas, Jonathan Châtel’s rewriting of The Road to Damascus by August Strindberg. Based on the questioning of the uncertain identity of the character of the Stranger, the task of rewriting revolves around key themes: the dream of changing lives, the desire to disappear, the dizziness of madness. Andreas, a labyrinthine dream play in dialogue with the Strindberg path, has also been a meditation on the act of writing and the role of the maternal figure in creation. </p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
De l'agregació al conveni: vint-i-cinc anys de relacions entre teatres francòfons i poders públics belgues
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
<p>The idea of regularly subsidising companies of dramatic art goes back to the years following the Liberation. The arrangement that was applied until recently, however, originated from two decrees of 9th October, 1957. ...
De las dramatúrgias de la imagen aa las dramatúrgias de la imaginación.
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access
De les dramatúrgies de la imatge a les dramatúrgies de la imaginació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Open Access