Buscar
Mostrando ítems 241-320 de 594
Jaume Melendres. Un record / El teatre intercultural avui (2010)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Jaume Melendres. Un recuerdo/El teatro intercultural en la actualidad (2010)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Jiří Kylián & IT Dansa: Introducción/ Jiří Kylián, soñador de danzas/ Jiří Kilián en el TNC. Entrevista
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Jiří Kylián & IT Dansa: Presentació/Jiří Kilián, somniador de danses/Jiří Kilián al TNC. Entrevista
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Presentació i artícles "Jiří Kylián, somniador de danses" de Raimon Àvila i "Jiří Kyilián al TNC. Entrevista" de Mariana Jaroslavsky
Jo, mare: estratègies d’(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>Aquest article explora un conjunt de peces d’autoria femenina estrenades als escenaris catalans al llarg dels últims anys, que aborden la maternitat com a temàtica explícita des de perspectives crítiques. El corpus presentat és simptomàtic dels efectes que han tingut sobre el teatre català la progressiva incorporació de les dones als rols creadors així com l’impacte dels feminismes, i s’erigeix com un factor potencialment desestabilitzador de la distribució genèricament marcada entre creació i reproducció. L’anàlisi explora com, a través de textos i paratextos, les obres evidencien tant el desig de traslladar la maternitat a escena com la negociació amb una recepció potencialment (des)legitimadora per raons de gènere i context teatral. </p><p>S’analitzen les peces Llibert (2013) de Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) de Cristina Genebat, Conillet (2015) de Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) de Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) de Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) de Núria Planes Llull i Una gossa en un descampat (2018) de Clàudia Cedó, a la qual es dedica una atenció especial.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
Joan Oliver o el «realisme»
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 22
Acceso abierto
<p>Interview between Feliu Formosa and the playwright Joan Oliver (Sabadell, 1899). Joan Oliver was born in the bosom of a traditional family of the bourgeoisie of Sabadell. Since youth he concentrated on Arts and he wrote poems, plays and prose. He wrote for severa! periodical publications. In 1928 he published his first book, Una tragedia a Lil·liput (A tragedy in Lil·liput). The following year he made his debut in the theatre with the presentation in «Mirador» of Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (Almost an act or Joan, Joana and Joanet). But, till 1934, he doesn't begin his important poetic career —during it he uses the pseudonym of Pere Quart— with Les decapitacions (The Decapitations). His first important play was Cataclisme (Cataclysm) (1935). He wrote other plays such as: Allò que tal vegada s'esdevingué (That which perhaps occurred) and Cambrera Nova (New Waitress) (1937); La fam (The Hunger) (1938, Prize of the Teatre Català de la Comèdia); Ball robat (Dance Stolen) and Primera representació (First Performance) (performed for the first time in 1958 and 1959); La drecera (The Short Cut) (Àngel Guimerà Prize, 1957). He made very good translations, both from narrators (Colette, Elsa Morante, Simone de Beauvoir) and playwrights (Molière, Shaw, Claudel, Beckett, Cekhov, Goldoni, Labiche…). Joan Oliver tried to be iconoclast and several subjects that distinguished definitely his work are placed between humour and satire.</p>...
Joan Puig i Ferreter i la crisi del teatre català (1913-1917)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Acceso abierto
Josep M. de Sagarra, traductor
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 23
Acceso abierto
<p>The translation of a language into another one has always pursued the aim to incorporate, for whatever reason it may be, a work belonging to a certain language and culture into the translator's language and culture; the accuracy with which this task is done has changed a great deal in the course of the centuries: it has become more rigorous eventually, so that this excess of rigour has ended up by ruining the translator's normal purposes, that's to say, to get either .the readers or the audience to understand the work's deep, last content. Josep M. de Sagarra's sensibility has understood from the beginning the risk of reaching this extremity; his translations of Shakespeare are a real Catalanisation of this English playwright, without betraying at all his thought, but making it suitable for our country's scenery. That is what the analysed fragments show, specially the difficult version of Mistress Mine from the Magi's Night. A perfect fluency in Catalan, both in prose and verse, has been the tool which has enabled Sagarra to carry out his task with absolute guarantee of success, and so has been proved by the performance of any of his versions of Shakespeare.</p>...
Josep Pere Peyró: el deseo de nadar en aguas abisales
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Artículo introductorio a la pieza teatral "La valla" de Josep Pere Peyró, publicado en Estudis Escénics Nº 36(edición en papel)
Josep Pere Peyró: el desig de nedar en aigües abissals
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Article introductori a l'obra teatral «La tanca», de Josep Pere Peyró, que es troba publicada en l'edició en paper, d'ESTUDIS ESCÈNICS Nº 36
jugar amb els dispositius de parlar - la utopia d’una entesa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Tal com afirma Michel Foucault, els elements del teatre han sigut analitzats els darrers anys, cada vegada més, com a dispositius. El concepte de dispositiu apunta a l'anàlisi de les relacions de poder en forma de ...
Kosmopolis: autores nuevos, temas antiguos
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
Kosmopolis: autors nous, temes antics
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'acollida pública i crítica de «Realitat» en la seva estrena
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
L'actor com a imitador/simulador: performance i neurociència
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
L'aparició cinematogràfica de Joan Brossa. Una conversa amb Pere Portabella
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Acceso abierto
L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (1987-2010). Context, origen i desenvolupament
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Deu anys de circ a Catalunya
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). El desè aniversari del Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del teatre de la Diputació de Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). La dramatúrgia catalana del segle XXI: deu anys d'autories fidels a l'espectador
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Marcat pel Mercat
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Perifèries, periples, perills. La nova dansa catalana i les poètiques de l'errar
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Tot aprenent a mirar: deu anys de teatre a Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una década (2000-2010). La dècada prodigiosa a la Ciutat Maragda
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (200-2010). Els marges de l'oasi: un balanç d'urgència de l'edició teatral
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (200-2010). La institucionalització escènica a Catalunya, la història de mai acabar
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Apunts entorn l'arquitectura teatral a Catalunya: 2000-2010
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escena catalana: balança d'una dècada (2000-2010). Escoles i pedagogies teatrals a la Catalunya d'inici del segle XXI
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
L'escenografia en els límits de l'art i el teatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Acceso abierto
A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·laboració dels artistes plàstics amb el món teatral, però sempre des de la perspectiva d'extrapolar el seu treball artístic fins més enllà dels límits de la pintura o l'escultura i col·locar-lo en un escenari teatral, adaptant-lo a les exigències d'un text, com ha passat en els treballs de Guinovart, Clavé, Cardona Torrandell, Tharrats, etc. A finals de la dècada dels setanta, però, es creen certs espectacles que fan confluir dos mons des d'altres perspectives: el grup Claca va escenificar </span><span lang="ca-ES">Mori el Merma</span><span lang="ca-ES"> emprant les figures i els telons realitzats per Joan Miró; el poeta Joan Brossa, amb els músics Carles Santos i Mestres Quadreny i amb el Ballet de l'Eixample de Barcelona, confirmen aquesta confluència d'interessos sobre un escenari. Durant la present dècada, són nombroses les realitzacions catalanes en què l'escenografia se situa en els límits de l'art i del teatre: des de les que es sotmeten rigorosament a les lleis teatrals, passant per les que per plantejament s'han convertit en accions parateatrals, fins a aquelles que han quedat com a mera utopia o les que s'han fonamentat en moltes de les experiències rupturistes que l'art va aportar a les dècades dels seixanta i setanta, per revisar-les des de l'òptica d'una teatralitat que aconsegueix revestir d'una acusada modernitat. Tot això per constatar que en arribar al final d'aquesta dècada, les contaminacions entre els diferents camps de la creació es fan cada vegada més evidents i que els interrogants segueixen oberts davant l'horitzó dels noranta....
L'obra de Xavier Fàbregas a l'Institut del Teatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Acceso abierto
En Xavier Fàbregas fou una figura clau en la renovada etapa que l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona emprengué a partir del 1970 sota la direcció d’Hermann Bonnin. L’autor relata les aportacions d’en Fàbregas ...
L'obra narrativa de Jaume Melendres o de com l'insòlit esdevé possible
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
L'observador implacable: vint anys de teatre català
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Acceso abierto
Aquest treball parla del seu testimoni quotidià, de la seva capacitat d’observació, del valor quasi notarial de les notes que traduïen aquelles observacions i que certifiquen vint anys de teatre català.
Abans de l’aparició ...
La Asociación de Profesionales de la Danza de Cataluña (1987-2010). Contexto, origen y desarrollo
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La bogeria de Jan Fabre. Un intent d'autòpsia
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>Jan Fabre's theatre is constructive, an unfinished and openended event or, rather, an accumulation of concurrences. Fabre believes in a theatre that by and through its own possibilities structures the imagination of the ...
La categoria «procés» en l’anàlisi de la literatura dramàtica catalana actual
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>Atesa la diversificació de les formes de creació en el teatre actual —que van més enllà de l’escriptura individual solitària—, aquest article se centra en l’interés de l’exploració de la categoria «procés» amb l’objectiu ...
La caza de brujas. El chivo expiatorio de la mediciona moderna («Vinegar Tom»)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Acceso abierto
Este artículo explora la obra de teatro Vinegar Tom (1976) de la dramaturgainglesa Caryl Churchill (1938). Los objetos de estudio son la figura del otro,uno de los temas principales de Churchill, la caza de brujas que tuvo ...
La ciutat com a escenari a Rimini Protokoll: una conversa amb Helgard Haug
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>El matí de la seva intervenció en el simposi «Teatre i Ciutat» celebrat a Barcelona, la directora i autora Helgard Haug, fundadora de Rimini Protokoll, va rebre l’Observatori d’espais escènics UPC-ETSAB a l’Institut del ...
La comèdia de la sinceritat. Veritat i fingiment en el pla de la interacció
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Aquest article presenta algunes de les implicacions de la metàfora teatral a través de la qual Erving Goffman analitza les relacions socials cara a cara. Aquesta perspectiva contempla la posada en escena de l’individu ...
La direcció d'actors segons Stanislavski
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
La dirección de actores según Stanislavski
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
La dramaturgia catalana medieval. Urgencia de una valoración
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1958, Núm. 3
Acceso abierto
La dramatúrgia professional en un context hostil
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>Les crisis no són cap oportunitat. Les crisis són moments de gran dificultat, d'incertesa i de dolor. La nostra feina, l'escriptura teatral o la dramatúrgia, és una professió fràgil i de naturalesa incerta, però també ...
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Aprendiendo a mirar: diez años de teatro en Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Apuntes en torno a la arquitectura teatral en cataluá (2000-2010)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Diez años de circo en Cataluña
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). El décimo aniversario del Conservatorio Superior de danza del Institut del Teatre de la Diputación de Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Escuelas y pedagogías teatrales en la Cataluña de inicios del siglo XXI
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). La dramatúrgia catalana del siglo XXI: diez años de autorías fieles al espectador
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). La década prodigiosa en la Ciudad Esmeralda
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). La institutcionalaización escénica en Cataluña, la historia de nunca acabar
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Los márgenes del oasis: un balance de urgencia de la edición teatral
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Marcado por el Mercat
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La escena catalana: balance de una década (2000-2010). Periferia, periplos, peligros. La nueva danza catalana y las poéticas del errar
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
La Fédération Internationale pour la Recherche Théátrale; Olegario Junyent, o la sensibilidad constructiva, por Guillermo Díaz-Plaja; La mujer vestida de hombre en el teatro español, por Bartolomé Olsina
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Acceso abierto
La interpretació de la dansa. De la necessitat d’un entrenament específic per a ballarins
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
Presentem un resum del treball de recerca que es va iniciar el 2001 i que va culminar el 2010 amb la lectura de la nostra tesi doctoral. A partir del fet d’haver constatat la manca d’un entrenament específic per a ballarins, ...
La interpretació per a ballarins
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Conté entrevista a Cesc Gelabert i a Daniel Larrieu
La interpretación actoral en ópera: bases para el desarrollo de una técnica actual para la escena operística
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
La interdisciplinariedad intrínseca al género operístico provoca, desde su inicio, el debate entre diferentes tendencias interpretativas. La transformación del escenario operístico, tras la formulación de la Gesamtkunstwerk ...
La interpretación para bailarines
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Contiene entrevista a Cesc Gelabert y a Daniel Larrieu
La llum del teatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 22
Acceso abierto
<p>lt is a fact that a large number of directors still feel enthusiastic about lights and use them with great pleasure. Lights and their function in theatre are at crossing where opposite ways both converge and come apart. ...
La localització espacial de l’activitat teatral. Una anàlisi a partir del cas de Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>Les activitats culturals —i els teatres no en són una excepció— interactuen amb els espais urbans on s’implanten. Ara bé, malgrat aquest potencial, pocs estudis han analitzat les interaccions entre teatres i espai urbà. ...
La memòria de les arts escèniques catalanes i les TIC. L’experiència del Museu de les Arts Escèniques
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
El Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre de Barcelona engloba un museu, una biblioteca i un arxiu. L’Institut és el centre més important de formació, investigació i difusió de les arts escèniques de ...
La màscara en la pedagogia actoral: tipus de màscara i transversalitat pedagògica
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
Volem contribuir a «Re-Caminant l’escena» mitjançant la recerca de nous coneixements en la formació de l’actor. La nostra exposició es deriva de l’extrapolació de certs elements de la pràctica teatral. Metodològicament, ...
La obra narrativa de Jaume Melendres o de como lo insólito se hace possible
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La Passió de Verges
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 8
Acceso abierto
La pedagogia teatral de Jaume Melendres: el joc del saber
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La pedagogía teatral de Jaume Melendres: el juego de saber
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La poesia dramàtica de Iannis Ritsos
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Introducció a les peces, "Ifigènia" i "Fedra" de Iannis Ritsos, que es poden consultar en la versió en català a l'edició en paper del Nº 35 d'ESTUDIS ESCÈNICS
La poesia visual de Joan Brossa. Suscitador de la segona avantguarda pictòrica
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Acceso abierto
La problemática del teatro del absurdo en España a partir de 1960
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Acceso abierto
La producció dramàtica de Jaume Melendres
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La producción dramática de Jaume Melendres
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La recepció de l'actor clàssic oriental en l'antropologia teatral d'Eugenio Barba
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La recepción del actor clásico oriental en la antropologia teatral de Eugenio Barba
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La representación de «Romeo y Julieta» en el teatro isabelino
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1965, Núm. 11
Acceso abierto
La rítmica Dalcroze, mètode en evolució de la formació musical per a les arts escèniques
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
L’any 1910, Émile Jaques-Dalcroze va fundar el primer institut de rítmica a Hellerau, Dresden, Alemanya. Mary Wigman, Adolph Appia, Joan Llongueres, entre d’altres, es van formar en aquest centre. Posteriorment, el mestre ...
La segmentació del text dramàtic contemporani
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La segmentación del texto dramático contemporáneo (un proceso para el análisis y la creación)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La sensibilitat de la passió
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Acceso abierto
La Sátira del «bel canto» en el sainete inédito de don Ramón de la Cruz; «El italiano fingido».
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1964, Núm. 10
Acceso abierto
La teología sobre el demonio en el drama calderoniano
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Acceso abierto