http://hdl.handle.net/20.500.11904/373 2026-04-05T12:36:23Z 2026-04-05T12:36:23Z Lehmann, Hans-Thies Engler, Wolgang Bude, Heinz Hayner, Jakob Stegemann, Bernd Pollesch, René Leipold, André Rau, Milo Bossart, Rolf Kluge, Alexander Ostermeier, Thomas Schimmelpfennig, Roland Lotz, Wolfram Röggla, Kathrin Petras, Armin Feitscher, Georg Lucassen, Lisa Laudenbach, Peter Haug, Helgard Kaegi, Stefan Wetzel, Daniel Dreysse, Miriam Eiermann, André She She Pop Rimini Protokoll http://hdl.handle.net/20.500.11904/1655 2026-03-20T07:09:26Z 2022-06-01T00:00:00Z

Nou(s) realisme(s)? : textos d'un debat al teatre alemany contemporani Lehmann, Hans-Thies; Engler, Wolgang; Bude, Heinz; Hayner, Jakob; Stegemann, Bernd; Pollesch, René; Leipold, André; Rau, Milo; Bossart, Rolf; Kluge, Alexander; Ostermeier, Thomas; Schimmelpfennig, Roland; Lotz, Wolfram; Röggla, Kathrin; Petras, Armin; Feitscher, Georg; Lucassen, Lisa; Laudenbach, Peter; Haug, Helgard; Kaegi, Stefan; Wetzel, Daniel; Dreysse, Miriam; Eiermann, André; She She Pop; Rimini Protokoll En aquests últims vint anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques han canviat molt. Després d’una època de bonança —culturalment marcada pel postmodernisme i, en l’àmbit teatral, el postdramatisme— hem accedit a una etapa de precarietats, temors i incerteses. És en aquest context que Bernd Stegemann publica Elogi del realisme. El llibre exposa la polèmica tesi que el teatre postdramàtic, tant en les seves expressions més formals i autoreferencials com en aquelles que cerquen l’autenticitat del real, ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar. Cal un «nou realisme» que pugui treballar en la visibilització del món, no en la seva encriptació. El debat que sorgeix arran d’aquesta polèmica ha modificat el pensament i la teoria teatrals a Alemanya molt més enllà del que sembla apuntar el conflicte de partida. L’antologia que us presentem recull les principals aportacions al debat, i també moltes altres manifestacions. El conjunt ens ajuda a comprendre el signe i l’orientació de les arts escèniques del nostre temps. Com podem, amb el teatre d’avui, representar la realitat? Com podem incidir-hi? Inclou referències bibliogràfiques i biografies dels autors

2022-06-01T00:00:00Z Aran, Ramon Ayats, Aïda Gallén, Enric Guerra, Gerard Romaní, Martí http://hdl.handle.net/20.500.11904/1610 2025-10-04T07:03:04Z 2025-06-01T00:00:00Z

El debat teatral a Catalunya : antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Volum 3: del 1939 al 2020 Aran, Ramon; Ayats, Aïda; Gallén, Enric; Guerra, Gerard; Romaní, Martí I. Estudi introductori: "Amb El debat teatral. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del 1939 al 2020, es clou un projecte que es va iniciar fa vint anys i ja comptava amb la publicació del primer volum sobre el segle (2003) i un segon (2011), centrat en l’etapa del tombant del segle del desenllaç de la guerra civil i l’inici de la dictadura franquista. El volum tercer ofereix una proposta de renovació gestada al llarg de vuitanta vèrsies creades per les arts escèniques a Catalunya i circumscrites a la realitat social i cultural de cada moment històric. En aquest volum s’ha ampliat el coneixement amb la recerca d’àmbits d’escena, la dansa, el circ, el mim, l’il·lusionisme, els titelles ―o objectes― i el teatre musical, entre últimes dècades. Es tracta d’un material innova dor, que serà d’una gran utilitat perquè qualsevol lector i espectador pugui conèixer i comprendre millor l’abast de les arts escèniques catalanes actuals: un renovat debat teatral obert a una nova mirada, deslliurada de qualsevol interpretació preestablerta" -- contracoberta; I. Antologia: " Una suma de poc més de noranta textos, poc coneguts en la seva majoria i de tota índole i procedència-articles, ressenyes crítiques i d'opinió, entrevistes, documents institucionals, memòries, discursos i estudis de tota mena- es donen a conèixer íntegrament o de forma fragmentària segons els casos. Tots els autors de l'antologia, els responsables dels mitjans de comunicació , però també els protagonistes vinculats a la gran diversitat d'iniciatives generades per les arts escèniques catalanes entre 1939 i 2020, ofereixen una gamma àmplia d'opinions i valoracions sobre cadascuna d'elles. Teniu a les mans una antologia crítica que serà de consulta inexcusable per als estudis posteriors sobre les nostres arts escèniques" -- contracoberta Es publica en dues parts: I. Estudi introductori / Ramon Aran, AÏda Ayats, Enric Gallén, Gerard Guerra i Martí Romaní -- II. Antologia; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona

2025-06-01T00:00:00Z Sarrias, Mercè http://hdl.handle.net/20.500.11904/1582 2024-11-09T07:07:58Z 2019-11-01T00:00:00Z

L'art de fer riure : manual per escriure comèdia avui Sarrias, Mercè Què ens fa riure? Com es construeix un acudit, o un gag, o una comèdia? Quines fórmules i formats existeixen? Per què uns personatges ens fan riure i altres no? L'humor ha de tenir límits? Cap on va la comèdia?Aquest llibre (farcit d'exemples, sobretot d'obres de teatre i sèries actuals) analitza i descriu totes les formes que adopta la comèdia i revela com - gràcies a l'estructura del text, el to, els personatges - l'escriptor aconsegueix l'efecte còmic buscat. Com qualsevol manual conté instruccions i propostes, però Mercè Sarrias no vol fer caselles on encotillar la imaginació creativa. Al contrari, defensa la necessitat de trencar les regles i trobar una veu i un humor propis.

2019-11-01T00:00:00Z Melendres, Jaume http://hdl.handle.net/20.500.11904/1579 2024-07-02T07:06:50Z 2021-01-01T00:00:00Z

La teoría dramatica : un viaje a través del pensamiento teatral Melendres, Jaume Este volumen de teoría dramática es la narración de un viaje, lleno de avatares y de cambios de rumbo, a través del pensamiento teatral en Occidente y el resultado de la búsqueda, protagonizada por un honesto aventurero, hecha desde la experiencia de una larga trayectoria profesional comprometida, la de Jaume Melendres. Una obra magna. El autor presenta en primer lugar el mapa sobre el que se ha visitado el laberinto: una «cronología» interesantísima de casi doscientas páginas que va del año 536 a. C. a 1990. A continuación «Entra el dramaturgo», «Entra el actor» y «Entra el director». Sobre la base stendhaliana de las afinidades (que incluye las de cada teórico consigo mismo), este libro busca más las coincidencias parciales (las de Diderot con Stanislavski, las de Brecht con Schiller, las de Cicerón con Engel) que sus grandes y espectaculares oposiciones. Al término del viaje, parece evidente que el discurso sobre el teatro, en efecto, es un extraordinario laberinto: está hecho con espejos que reflejan, a la vez y en una misma superficie, el pensador y el sujeto creador, la «práctica» y la «teoría». Pero al fondo del recinto no hay ningún Minotauro que podamos liquidar con la espada de madera de unas conclusiones en formato académico. La grandeza del pensamiento dramático, explica Melendres, es estar siempre en conflicto. -- Contracoberta DL M-10804-2021; Inclou referències bibliogràfiques. Índex

2021-01-01T00:00:00Z