http://hdl.handle.net/20.500.11904/376 2026-04-09T22:02:34Z 2026-04-09T22:02:34Z Societat Doctor Alonso Aragay, Tomàs Asencio, Sofía Claramonte, Jordi Conde-Salazar, Jaime Sánchez, Bárbara Zayas, Silvia http://hdl.handle.net/20.500.11904/1558 2024-06-06T07:06:01Z 2020-03-01T00:00:00Z

El Desenterrador : mètode per a l'excavació de paraules Societat Doctor Alonso; Aragay, Tomàs; Asencio, Sofía; Claramonte, Jordi; Conde-Salazar, Jaime; Sánchez, Bárbara; Zayas, Silvia En els darrers anys, la companyia Societat Doctor Alonso s’ha fet el propòsit de treballar d’una manera poc habitual. En comptes d’encarar la creació com una successió de peces escèniques, duu a terme processos de treball en els quals investiga, en grup i a partir de tècniques de discussió, sobre diversos conceptes. En aquest sentit, la companyia organitza espais de treball interdisciplinaris i transversals en els quals poden participar tant artistes i professionals de les arts escèniques com col·lectius socials, o fins i tot ciutadans a títol individual. El resultat d’aquests processos de treball és la base per a la generació d’experiències escèniques diverses, sovint allunyades d’una idea d’espectacle convencional. El Desenterrador és una perspectiva de treball que sorgeix a partir d’aquesta nova orientació; l’excavació de paraules la seva eina metodològica principal. Aquest llibre desenvolupa el mètode des d’una perspectiva teòrica àmplia i ofereix exemples i casos pràctics d’excavacions. També inclou el text en castellà

2020-03-01T00:00:00Z Schmutz, Christina Wagner-Lippok, Frithwin http://hdl.handle.net/20.500.11904/1553 2024-05-10T07:04:38Z 2023-04-01T00:00:00Z

Veure-hi amb el cos : perspectives fenomenològiques de l'anàlisi i la pràctica de les realitzacions teatrals Schmutz, Christina; Wagner-Lippok, Frithwin La menció implícita o explícita de la fenomenologia en molts articles i llibres de text de referència demostra la seva creixent rellevància per als estudis teatrals des del començament del segle XXI. Partint d'una actitud filosófica crítica, els enfocaments fenomenològics es malfien de les tradicions de normes i condicions, i prefereixen observar i analitzar el teatre des de la perspectiva de l'experiència personal: per tant, són partidaris d'una actitud bàsica com menys condicionada i més "ingènua" millor, que no subtitueixen per coneixement acadèmic, ans al contrari, que volen convertir en premissa d'una conclusió evident i sense dissimulacions. Fins i tot cerquen de "perfeccionar-la", tot qüestionant críticament la seva pròpia actitud i presentant-se com a ciència crítica.Aquest llibre pretén mostrar, a partir de tres exemples de realitzacions teatrals, de quina manera el pensament fenomenològic pot fecundar la reflexió a l'entorn del teatre i dins del teatre Referències bibliogràfiques, pàgines 253-267

2023-04-01T00:00:00Z Atanasiu, Christian http://hdl.handle.net/20.500.11904/1530 2023-04-10T16:40:06Z 2022-04-01T00:00:00Z

La Joglaria. La narració escènica en el teatre de gest Atanasiu, Christian "A través de les seves classes de Joglaria a l'Institut del Teatre, Christian Atanasiu planteja un minuciós treball actoral en què fa concórrer la verbositat iridiscent del xarlatà de fira, del griot africà, del contacontes d'arreu, amb els recursos del teatre gestual, la pantomima, el joc visual, la narració escènica, la paraula en acció, en totes les seves declinacions de sons i de vapors, la veu, l'alè, l'aurèola, la terrenalitat i la imaginació... L'essència de la Joglaria, tal i com es desplega en aquest llibre, és explicar històries que ens connectin amb la nostra vida, els nostres problemes, somnis i esperances; històries que es converteixen en un acte escènic animat per l'habilitat del gest, el joc de la veu i la nostra capacitat de mimetitzar qualsevol fet de la natura i del món que ens envolta." -- Contracoberta

2022-04-01T00:00:00Z Abellan, Joan http://hdl.handle.net/20.500.11904/1204 2021-07-01T07:04:15Z 1988-01-01T00:00:00Z

Artaud i el teatre Abellan, Joan «Antonin Artaud va néixer el 4 de setembre del 1896, a Marsella. Quan el 10 de desembre d'aquell mateix any s'estrena a París Ubu roi (Ubú rei) d'Alfred Jarry, Artaud tenia, doncs, només tres mesos i sis dies. Totes les biografies d'Artaud insisteixen en el fet d'una infancia difícil. Una meningitis quan tenia cinc anys, crisis nervioses, el quequeig intermitent, ja anaven fent present una relació constant amb la malaltia que, al capdavall, no l'abandona mai: Artaud era, tanmateix, un nen sensible i despert, obert de sempre a la creació artística. En tot cas, l'adult Artaud deixa clar en els seus escrits que no guarda cap bell record de la seva infantesa, ni de les relacions afectives amb la seva família que, si bé devien haver estat les d'una família normal i unida, el tracte especial que la seva salut sempre va exigir les devia fer estranyes, cosa que marca d'alguna manera la seva personalitat. Artaud aviat comença a deixar testimoni escrit del seu pensament. Ja durant els estudis secundaris a Marsella, amb els maristes, funda una revista on publica els seus primers poemes. La seva salut, pero, s'interposa constantment en totes les seves activitats. Als divuit anys es veu obligat a internar-se per primer cop en una casa de salut. Quan als vint és mobilitzat -1916, la guerra-, serà llicenciat al cap de nou mesos també a causa dels seus trastorns. L'any 1920 quan arriba a París per intal·lar-s'hi i per obrir-se camí en alguna activitat artística, particularment el teatre, Artaud era un jove amb un bon bagatge cultural. Gran lector i afeccionat al teatre, ha escrit poesia i ha dibuixat. Iniciem, doncs, aquí, l'examen d'alguns dels seus textos més significatius sobre teatre, emmarcant-los en l'evolució de la seva vida i la seva obra.» -- «Fragment extret del llibre» Primera edició: gener 1988; Sumari: I. Introducció -- II. Primera passa -- III. L'aventura surrealista -- IV. El teatre de la crueltat -- V. Fracàs i allunyament del teatre -- VI. Visió actual d'Artaud -- VII. Notes -- VIII. Cronologia -- IX. Bibliografia -- X. Índex temàtic -- XI. Índex de noms

1988-01-01T00:00:00Z