http://hdl.handle.net/20.500.11904/527 2026-05-23T10:03:39Z 2026-05-23T10:03:39Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/800 2016-11-28T19:08:56Z 2015-01-01T00:00:00Z

Col·laboren en aquest número

2015-01-01T00:00:00Z Zorita Aguirre, Itziar http://hdl.handle.net/20.500.11904/799 2016-11-28T19:24:28Z 2015-01-01T00:00:00Z

Dramaturgia del espectador en la performance intermedial Zorita Aguirre, Itziar Este artículo ofrece un acercamiento conceptual a la figura del espectador dentro de la performance intermedial. La condición ontológica de las artes en vivo y el medio digital pueden ser similares. A diferencia de otras disciplinas artísticas, tienen la capacidad de generar «encuentros» simbólicos o «procesos comunicativos» basados en las ideas de «tiempo- real» o «autenticidad de la experiencia». La figura del receptor y del espectador se sitúa en el eje central en ambas prácticas culturales. La función del sujeto, los modos de percibir la realidad, las estrategias de recepción resultan determinantes en los procesos mediales y teatrales. Los discursos semióticos, fenomenológicos o culturales articulan las investigaciones que se desarrollan en torno al espectador. No obstante, presentan ciertas limitaciones a la hora de interpretar su experiencia perceptiva y los niveles posibles que determinan la posibilidad de emancipación del sujeto receptor. Este texto pretende complementar o integrar la estética dialógica como estrategia que favorezca los procesos que competen al papel del espectador dentro del contexto de las artes en vivo contemporáneas que se vinculan al medio digital. El carácter transversal implícito en este artículo toma como referencias discursos y teorías de campos de estudio diversos, específicamente del ámbito teatral, nuevos medios y estudios culturales (Patrice Pavis, Gabriella Giannachi, Philip Auslander, Jacques Rancière, Chiel Kattenbelt…).

2015-01-01T00:00:00Z Vendrell i Sales, Ester http://hdl.handle.net/20.500.11904/798 2026-02-04T08:33:45Z 2015-01-01T00:00:00Z

Rerouting Choreography: dance and culture policies in Catalonia between 1975 and 2000 Vendrell i Sales, Ester With the death of General Franco in 1975 and the restoration of democracy, Spain entered a new historical stage and thus opened a new chapter for the performing arts. The constitution of 1978 recognized culture as a right of all citizens and declared that the State was to guarantee their access to it in an equal manner (art. 44.1). Thus from 1978 on the performing arts, along with dance, became a matter of State policy and a series of actions were started by different institutions, bodies and levels of the central government and regional and municipal administrations to favour the creation, dissemination and training of dance. This paper will present the paradigm where dance found itself in 1975 and analyze the policies that were applied in Catalonia between 1975 and 2000 in terms of dance production, exhibition, dissemination and training. It will draw the map and the new paradigm arisen after the first 25 years of democracy with regards to creation (formats and trends), exhibition, dissemination and training, and will analyse the context. The history of 20th century Spain has been marked by political discontinuity: a civil war, forty years of dictatorship and a democracy period. This discontinuity has influenced and affected the development of choreographic culture in each of the levels of creation, its social rooting, the opening of training centres, traditions and styles as well as its research and dissemination as cultural heritage.

2015-01-01T00:00:00Z Valls Pasola, Anna http://hdl.handle.net/20.500.11904/797 2016-11-28T19:24:28Z 2015-01-01T00:00:00Z

La memòria de les arts escèniques catalanes i les TIC. L’experiència del Museu de les Arts Escèniques Valls Pasola, Anna El Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre de Barcelona engloba un museu, una biblioteca i un arxiu. L’Institut és el centre més important de formació, investigació i difusió de les arts escèniques de Catalunya i el MAE ha actuat des dels seus inicis en clau nacional recopilant documentació i objectes associats a les arts escèniques catalanes des de fa cent anys. Durant molts anys, va ser un centre focalitzat en la catalogació i la preservació de les seves col·leccions, però darrerament s’ha transformat en un centre modern que vol excel·lir en la cultura de la difusió del patrimoni i dels serveis de suport a la docència i la recerca. En aquest procés de transformació, dut a terme en sis anys, les noves tecnologies hi han tingut un paper clau. L’article presenta el MAE i entra, tot seguit, en el procés de canvi a través de les tecnologies de la informació que es va portar a terme en tres fases. La primera etapa (2008-2009), «Reacció», reflecteix el pas de treballar segons la demanda de les urgències a iniciar una planificació d’acord amb uns objectius. En la segona etapa (2010-2011), «Proacció», ja no solament es feia el que es demanava, sinó que es proposaven projectes. En el cas del MAE, es va desenvolupar la intranet corporativa i el sistema d’informació sobre espectacles. La tercera etapa (2012-2013), «Innovació», es caracteritza pel desenvolupament de projectes que són a l’avantguarda, com la creació d’un nou dipòsit digital basat en l’innovador framework Hydra. Finalment, es presenta una valoració del projecte de canvi.

2015-01-01T00:00:00Z