http://hdl.handle.net/20.500.11904/872 2026-09-24T23:12:42Z 2026-09-24T23:12:42Z Alcover Vidal, Jaume http://hdl.handle.net/20.500.11904/1684 2026-09-24T07:18:47Z 2026-09-01T00:00:00Z

Tres textos / de Jaume Vidal Alcover ; edició a cura de Joan Cavallé Alcover Vidal, Jaume En la trajectòria de Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923-Barcelona, 1991) es combinen, com els diferents pals d’una baralla, les facetes de poeta, narrador, dramaturg i traductor, a les quals caldria afegir el seu profund coneixement de la literatura, com a investigador i professor universitari. Si els seus inicis estan lligats gairebé exclusivament a la poesia (en la qual irromp com a membre d’aquella generació en què també destacaven Llorenç Moyà, Blai Bonet i Josep M. Llompart), els darrers anys els dedica en molt bona part a enllestir el seu cicle novel·lesc «Els anys i els dies» i a culminar la traducció de la Recherche, de Proust. El teatre, malgrat que va conrear-lo al llarg de tota la vida, té el seu moment de màxima repercussió amb l’arribada a Barcelona, la seva relació amb Maria Aurèlia Capmany i els directors Josep A. Codina i Josep Montanyès, entre finals dels anys seixanta i començaments dels setanta del segle passat. La major part de les obres de Vidal Alcover sorgeixen de la col·laboració amb aquest petit grup de persones que coneixen el món de l’escena i sorgeixen sovint a sol·licitud seva. La varietat de registres conreats abraça l’adaptació de rondalles populars, l’adaptació de clàssics, el teatre de cabaret, l’oratori, que caracteritza la seva col·laboració amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, el teatre divulgatiu amb finalitats pedagògiques i també la incursió en el teatre de temàtica històrica o d’idees. El teatre de Vidal Alcover no va passar desapercebut en el seu moment. Ans al contrari, va encendre polèmiques, va provocar adhesions entusiastes i també rebuigs irats per part d’alguns sectors. En aquest volum hem procurat incloure una obra de cada una de les seves línies més marcades. Una peça de teatre de cabaret, Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre, l’única d’aquestes obres que va escriure en solitari (en les altres compartia autoria amb Maria Aurèlia Campany); una peça creada per al grup d’Horta, La fira de la Mort, premiada al IV Festival de Teatre de Sitges; i una obra molt singular, Una Roma per Cèsar, que gaudeix del privilegi d’haver estat esbroncada per una part del públic tot just alçat el teló, una obra que utilitza el rerefons històric dels èxits i el posterior assassinat de Juli Cèsar per fer una peculiar reflexió, que no ha perdut actualitat, sobre l’origen del poder i la dicotomia entre dictadura i democràcia. Conté: Manicomi d’estiu, o La felicitat de comprar i vendre (1968) (P15: D4, H11 ; estrena el 22 de desembre de 1968 a la Cova del Drac,de Barcelona, direcció Josep Anton Codina) -- Una Roma per Cèsar (1969) (estrena el 6 d’octubre de 1969, al Teatre Romea, de Barcelona, XII Cicle de Teatre Llatí, Teatre Experimental Català, direcció Josep Anton Codina) -- La fira de la Mort (1970) (estrena el 13 d’octubre de 1970, pel Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, al Teatro Casino Prado, de Sitges, IV Festival de Teatre de Sitges, direcció: Josep Montanyès i Josep M. Segarra); Bibliografia, p. 37-38.; Inclou fitxa de lectura de cada obra

2026-09-01T00:00:00Z Soldevila, Carles http://hdl.handle.net/20.500.11904/1681 2026-07-25T07:13:03Z 2026-07-01T00:00:00Z

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig Soldevila, Carles Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat. Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) -- Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) -- Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

2026-07-01T00:00:00Z Anònim http://hdl.handle.net/20.500.11904/1680 2026-07-25T07:13:02Z 2026-06-01T00:00:00Z

Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata / anònim ; edició a cura de Francesc Massip i Pep Vila Anònim De les dotze peces hagiogràfiques conservades del teatre tardomedieval català, només una es dedica a una heroïna femenina: santa Àgata, malgrat que ordes, gremis i confraries de l’època eixien a la Processó de Corpus amb «entremesos» més o menys desenvolupats dedicats a santes que exhibien els seus símbols. Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) hauria estat una jove que va morir com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat i és la patrona de les dones, constituint una de les festes d’inversió del cicle hivernal, eco llunyà de les Matronàlia romanes o d’altres precedents del món arcaic, en què es capgiraven els rols socials. En molts pobles de cultura mediterrània, era una jornada en què les dones s’emparaven de l’espai públic: tocaven campanes a rebat, encenien una foguera i organitzaven un ball en cercle exclusiu, on els mascles no hi podien intervenir, a risc d’endur-se una atzagaiada. La santa siciliana ha estat relacionada amb Afrodita, la deessa de l’amor i la bellesa, una filiació sorprenent, harmoniosa i profícua. La Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata va ser descoberta i editada per Nolasc del Molar (El Molar, Priorat, 1902-Barcelona, 1983), nom religiós del frare caputxí Daniel Rebull i Muntanyola, que ingressà a l’ordre dels Caputxins el 1918 i va ser ordenat sacerdot el 1926. El manuscrit de santa Àgata es conserva actualment al fons Nolasc del Molar de l’Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Mallorca, al convent de Sarrià, a Barcelona. DL B 6903-2026; Bibliografia p. 14-15; Inclou fitxa de lectura; P12: D5, H7 i altres

2026-06-01T00:00:00Z Soler, Frederic (Pitarra, Serafí) http://hdl.handle.net/20.500.11904/1669 2026-06-11T07:14:15Z 2026-03-01T00:00:00Z

Quatre textos de Frederic Soler 'Serafí Pitarra' / edició a cura de Ramon Bacardit Soler, Frederic (Pitarra, Serafí) La tria de les obres del present volum vol ser representativa de la diversitat i riquesa de la producció dramàtica de Frederic Soler. Des del melodrama d’ambientació rural que es convertí en un gènere troncal en la seva dramatúrgia amb alguns dels èxits més ressonants que obtingué, a una obra com El teatre per dins que, en clau de comèdia de costums ens mostra el món del teatre que ell coneixia tan bé. No hi falta tampoc un dels exemples més reeixits del teatre històric amb tots els elements truculents de la tradició romàntica ni la peça realista de Cafè i puro, que demostra la gran versatilitat de Soler i el seu domini del registre col·loquial de la llengua.; Conté: Les joies de la Roser (1866) ; La banda de bastardia (1882) ; Cafè i copa (1908) ; El teatre per dins (1890) DL B 6483-2026

2026-03-01T00:00:00Z