RedITThe RedIT digital repository system captures, stores, indexes, preserves, and distributes digital research material.https://redit.institutdelteatre.cat:4432024-03-19T11:05:51Z2024-03-19T11:05:51ZTeatre trans i altres textos no normatiusRosich, Marchttp://hdl.handle.net/20.500.11904/15452024-03-12T07:04:00Z2020-03-01T00:00:00ZTeatre trans i altres textos no normatius
Rosich, Marc
"Les obres que formen part d’aquest volum dedicat al teatre trans i al teatre queer porten a l’escenari cossos i identitats de gènere que defugen la normativitat. ... ens parlen d’individus que no encaixen en una societat bastida des del privilegi heteronormatiu. Marc Rosich posa el focus en els col·lectius
tradicionalment relegats a la invisibilitat per recordar-nos que hi ha altres possibilitats, altres veus per escoltar, altres indrets per explorar." -- Contracoberta
Conté: Supervivència i utopia en el teatre queer i trans / Isaias Fanlo -- Limb -- A mí no me escribió Tennessee Willliams (porque no me conocía) -- De tritons i sirenes -- Ocaña, reina de las Ramblas / Marc Rosich -- Marc Rosich dona problemes / Sebastià Portell
2020-03-01T00:00:00ZPer uns fragments de l'oblit : memòria I Jornada de Conservació i Divulgació de les Arts en ViuRakosnik, Ritahttp://hdl.handle.net/20.500.11904/15442024-03-14T07:04:05Z2024-03-01T00:00:00ZPer uns fragments de l'oblit : memòria I Jornada de Conservació i Divulgació de les Arts en Viu
Rakosnik, Rita
"Hi ha obres d’art que existeixen només en el moment o és possible conservar-les en el temps perquè futures generacions les coneguin, comprenguin i analitzin? De quina manera podem preservar l’efímer? És possible exhibir un moment del passat de manera significativa i comprensible?
Davant les característiques úniques de les arts en viu, els experts en patrimoni, conservació i divulgació es troben amb problemàtiques específiques i concretes difícils de solucionar amb els mètodes tradicionals de preservació i exhibició dels museus clàssics.
La primera jornada d’aquesta temàtica compta amb la participació d’artistes performatius, conservadors i experts en divulgació que debatran la idiosincràsia de la preservació i exhibició de les arts en viu i els drets i deures que les institucions patrimonials tenim envers el futur." -- Web del MAE
Transcripció i redacció: Rita Rakosnik; Memòria de la I Jornada de Conservació i Divulgació de les Arts en Viu, comissariada per Laura Ars i organitzada pel Museu de les Arts Escèniques a l'auditori de l'Institut del Teatre de Barcelona el dia 8 de novembre de 2023; Sumari: Presentació -- «ESMENT» Conferència inaugural a càrrec de Mal Pelo -- FÒRUM #1: «Podem, volem o sabem conservar arts en viu?» (Amb: Anabel de la Paz, responsable d’Arxiu, Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure, Jesús Navarro, director del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Jordi Alomar, director del Museu de la Música, Núria Guiu, ballarina i coreògrafa. Modera: Anna Valls, directora del Museu de les Arts Escèniques) -- FÒRUM #2: «Què conserves quan no existeix allò que conserves?» (Amb: Carme Carreño, conservadora del Museu de les Arts Escèniques, Júlia Rubies, artista escènica, Marta Vega, responsable de Centre d’Estudis i Documentació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Modera: Laura Ars, tècnic de patrimoni del Museu de les Arts Escèniques) -- FÒRUM #3: És possible exposar obres d’art desaparegudes? (Amb: Àlex Serrano, cofundador de la companyia Agrupación Señor Serrano, Pau Garcia, cofundador de Domestic Data Streamers, Rita Rakosnik, historiadora de l’art. Modera: Laura Ars, tècnic de patrimoni del Museu de les Arts Escèniques)
2024-03-01T00:00:00ZMercè Managuerra: un camí llarg. Homenatge als meus mestresBel, Andreahttp://hdl.handle.net/20.500.11904/15432024-03-14T07:04:01Z2023-10-01T00:00:00ZMercè Managuerra: un camí llarg. Homenatge als meus mestres
Bel, Andrea
Aquest és un camí traçat mitjançant una conversa, un diàleg que viatja a través de la llarga trajectòria de Mercè Managuerra, actriu, creadora i pedagoga. L'eix conductor d'aquest diàleg és la curiositat per l'aprenentatge i la passió pel teatre. Mercè Managuerra ens parla de la seva experiència en primera persona, de les preguntes que li han anat sorgint al llarg d ela seva carrera, i dels mestres amb els quals ha crescut: John Strasberg, Uta Hagen Anatolin Vassiliev, Krystian Lupa o Konrad Zschiedrich. Sempre ha buscat més enllà, intentant entendre què s'amaga darrere de la paraula, del cos, de la veu, fascinada pels secrets invisibles que teixeixen els muntatges més inoblidables.És un llibre que parla de l'experiència d'una actriu des dels seus inicis. D'una vida dedicada al teatre i a la intrepretació que tant pot servir de guia per a aquells que comencen a endinsar-se en aquest camí, com per a aquells que ja hi són avesats. Un recorregut en primera persona per les tècniques d'interpretació i els grans mestres del teatre dels segles XX i XXI. " -- Contracoberta
Sumari: Mercè Managuerra entrevistada per Andrea Bel (Nous temps, noves tècniques ; Un camí de respostes ; Carlos Gandolfo, un bon inici ; Strasberg: nova mirada ; La tornada de Nova York ; Transmetre allò transmès ; Zygmunt Molik, l’herència de Grotowski ; Anatoli Vassiliev, una mirada espiritual i científica ; Krystian Lupa, els territoris invisibles ; Retorn a Shakespeare ; Konrad Zschiedrich: les paraules vives) -- Epíleg -- Mercè Managuerra. Trajectòria professional -- Apèndix. Apunts presos als seminaris d’Anatoli Vassiliev (2007)
2023-10-01T00:00:00ZConsideraciones alrededor de la Danza Movimiento Terapia y sus aplicaciones en el ámbito socialDueso Pla, ElenaRodríguez Jiménez, Rosa Mªhttp://hdl.handle.net/20.500.11904/15422024-02-23T07:03:57Z2015-01-01T00:00:00ZConsideraciones alrededor de la Danza Movimiento Terapia y sus aplicaciones en el ámbito social
Dueso Pla, Elena; Rodríguez Jiménez, Rosa Mª
El artículo presenta aspectos generales sobre la Danza Movimiento Terapia (DMT). Aborda sus orígenes históricos y su evolución en las últimas décadas. La DMT es un modelo de intervención psicoterapéutica, que comparte numerosos elementos con otras terapias creativas, y cuya singularidad se encuentra en la consideración de las manifestaciones no verbales y el movimiento creativo dentro de un proceso terapéutico. Se hace hincapié en su aspecto multidisciplinar y en su creciente aplicación en entornos sociales y educativos como un modo de promover y potenciar la salud. Finalmente, se presenta brevemente la situación actual de la profesión en España enmarcada en el contexto europeo.
2015-01-01T00:00:00Z