http://hdl.handle.net/20.500.11904/1239 2026-04-04T09:16:08Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1273 Simposi Internacional d'Estudis Escènics: «Facin joc! Formats, dispositius i aparells d’interacció (a l’escena relacional)» (relatoria) Navas Ramírez, Verónica <p>Aquesta és una relatoria plena de forats i buits, també de places.</p> <p>A priori, l’elecció d’aquest format respon a la voluntat de deixar per escrit i seguint l’ordre cronològic «allò que va passar» durant les tres jornades d’octubre de 2020 en el simposi&nbsp;<em>Facin joc!</em>, el tercer de la revista&nbsp;<em>Estudis Escènics</em>. Comprèn tot un espectre que va de la transcripció més notarial al document resumit o la paràfrasi, passant per l’empremta, la traça o el rastre.</p> <p>Això no obstant, si se segueix amb la lectura, aviat es constatarà que «una cosa son las ideas, otra cosa es lo que pasa». La qualitat saltironadora de la dinàmica de&nbsp;<em>Fem joc!</em>, amb esdeveniments simultanis (per programa) o encavalcats (per contingència), portava implícita, per a qui hi participava, l’acte de la tria: què sí, què no. La lectura situada del que segueix passa per dialogar amb la persona que escriu aquest article, participant en el simposi per via triple: relatora, conferenciant i, sempre i sobretot, espectadora.</p> <p>És així com la naturalesa documental d’aquesta relatoria és eclèctica i es pot entendre com una guia no reglada —o un índex de vint mil paraules— per a la lectura del número 46 de la revista de l’Institut del Teatre. Alguns dels forats o esdeveniment dels quals aquí no hi ha testimoni podran cobrir-se amb articles que els autors de conferències, comunicacions o dispositius aporten a la revista, encara que potser desviats (o corregits o matisats) en relació amb el que es va sentir i veure l’octubre de 2020 als espais de l’Auditori, al Teatre Estudi o als carrers de Montjuïc (de l’Atri de l’Institut al Teatre Grec). Qui tingui el privilegi d’haver-hi estat llavors i de llegir el número ara, possiblement mancarà de la memòria per aplicar criteris de rigor i fidelitat entorn de l’acte i el registre. I és així com ha de ser.</p> <p>D’altra banda, aquí es trobaran petites «places», tímides obertures enciclopèdiques formatades com a notes a peu de pàgina amb la voluntat de situar contextualment l’enunciació del simposi i de qui hi participava, i també d’ampliar els referents aportats. Això, junt amb tot el que s’ha dit anteriorment, atorga al conjunt de l’últim número de la revista una lògica d’hipertext —ergo, relacional— del tot coherent amb el focus del simposi.</p> 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1272 Notas para un simposio Fratini, Roberto 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1271 Generar memoria: Propuestas escénicas «in situ» concebidas a partir de la antigua penitenciaría, actualmente Centro de las Artes de San Luis Potosí González Juárez, Elva Araceli <p>El Centro de las Artes de San Luis Potosí se encuentra establecido en lo que anteriormente fue una penitenciaría, concebida desde el modelo arquitectónico del panóptico. En ella se llevó a cabo un proyecto de rehabilitación que buscó lograr un equilibrio entre la conservación del patrimonio y la reconversión del espacio, con el objetivo de alojar múltiples actividades artísticas.</p> <p>Desde su inauguración, el CEART ha sido escenario de diversas propuestas escénicas, que se han alojado en los foros destinados para este fin. Sin embargo, también han surgido dispositivos escénicos relacionados con la arquitectura y la memoria del lugar. Se ha generado una sinergia en la que artes escénicas, arquitectura y ciudad se retroalimentan, y donde las fronteras entre disciplinas comienzan a ser difusas, lo cual incita a la reflexión en cada uno de estos ámbitos.</p>; <p>The Centro de las Artes de San Luis Potosí (CEART) is located in a former penitentiary, designed following the architectural model of the panopticon. It was subject to a restoration process that sought to find a balance between the preservation of heritage and the reconversion of the building to house multiple artistic events.</p> <p>Since it opened, the CEART has been the setting for several theatre productions within the fora conceived for this purpose. However, theatre devices related to architecture have also emerged related to the architecture and memory of the site. A synergy has been created in which the performing arts, architecture and the city feed into each other, and where borders are beginning to blur, encouraging reflection in each of these fields.</p> 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1270 (Des)armant una genealogia: «Top Girls» i la crítica del progrés Aguilar Sanjosé, David <p>Aquest estudi provarà d’acostar-se a l’obra&nbsp;<em>Top Girls</em>, de Caryl Churchill, per examinar com, a partir d’estratègies dramatúrgiques, s’efectua una esmena de la noció de progrés que constitueix la base del relat d’emancipació capitalista del qual participa cert feminisme liberal o burgès. Es pararà atenció, sobretot, a les conseqüències que els pressupòsits d’aquesta noció tenen a l’hora de traçar una genealogia, així com en els elements que l’autora posa en circulació per fer patent les problemàtiques d’aquest model i les contradiccions que el sustenten. Finalment, l’estudi pretén mostrar com es pot exercir una crítica política des de l’àmbit de les innovacions formals, posant de manifest el lligam indissoluble que s’estableix entre ètica i estètica.</p>; <p>This study will attempt to approach the play&nbsp;<em>Top Girls</em>, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p> 2021-01-01T00:00:00Z