http://hdl.handle.net/20.500.11904/1618 2026-04-20T15:11:35Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1635 Editorial Carnevali, David Per entendre què era i què significava el circ clàssic, calia recuperar els seus orígens i pensar en quin context cultural, social i polític va néixer, com es va establir i quina va ser durant dècades la seva conformació hegemònica. 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1634 Els circs contemporani i d'autor: una panoràmica Jané Romeu, Jordi L’article parteix de l’evidència que les modalitats de circ clàssic i contemporani són dues branques de la mateixa art escènica en tant que tenen arrels antropològiques comunes i responen a la tríada cos–intel·lecte–emocions. Identifica les essències de l’espectacle de circ tradicional presents en el circ d’autor i remarca el fet positiu que els autors-intèrprets actuals relativitzin alguns cànons clàssics per construir els seus espectacles amb total llibertat creativa. Analitza alguns dels aspectes de l’actual moment evolutiu del circ, reflexiona sobre les característiques dels artistes, n’explora l’íntima relació amb els aparells i l’attrezzo i exposa les tendències del circ d’autor i els elements  dramatúrgics constitutius del circ del jo. Investiga també les raons artístiques i socials del retrocés d’algunes especialitats del circ clàssic i deixa constància, amb exemples concrets, de la recuperació i actualització que en fa el circ contemporani per adaptar-les a la sensibilitat del públic d’avui. Finalment, dedica un apartat al decisiu rol dramatúrgic de l’espectador circense. Com a mètode, el treball es desenvolupa mitjançant l’anàlisi de diferents espectacles, reflexions teòriques, declaracions d’artistes de diferents tendències i especialitats, i referències contrastades de textos d’autors de diverses èpoques, convenientment especificats al text. 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1633 Nus d’estètiques contemporànies en el circ Paituví, Marissa El text «Nus d’estètiques contemporànies en el circ» és el resultat d’una in- vestigació i una reflexió sobre el circ, amb un enfocament especial en les te- ories de l’art, l’antropologia del cos i la perspectiva posthumanista, amb Bar- celona com a eix central. Parteix de la recerca, realitzada amb el suport de La Central del Circ i la col·laboració de la fotògrafa Marta Garcia Cardellach, en la qual s’ha explorat diverses pràctiques i entrevistat artistes per compren- dre la relació entre el cos circense, les tècniques i la creació artística. Les reflexions sorgeixen de la hipòtesi que el cos del circ, disciplinat en les diverses tècniques, té una forma específica de mediar amb la realitat i, per tant, una perspectiva específica a l’hora de crear. A més, s’aborda l’es- tètica des dels seus fonaments i la connecta amb la percepció sensorial i les teories del sentipensant dins de les arts, com ho exemplifiquen les teixidores aimares. Al llarg dels apartats, s’aprofundeix sobre la relació entre el cos i la pràc- tica del circ i s’hi introdueixen conceptes com les tècniques corporals, la pedagogia circense i la percepció estètica. També s’analitza la relació entre cossos i objectes en la creació circense i s’hi destaca el concepte d’agenciali- tat i la interconnexió entre cos, pensament i sentiment. A més, s’aborda la idea del cos circense com a element mediador, capaç de crear noves percepcions i consensos sobre la realitat. Per acabar, cal destacar que el text es compon de cites bibliogràfiques i testimonials, alhora que assaja una forma encarnada i hibridada d’escriptura en la qual el sentit analític no se separa de la percepció estètica. 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1632 Circus and Climate Change: Metaphor to Performance Tait, Peta This article explores some of the ways in which circus encompasses political per- spectives and specifically climate change in the twenty-first century. The first part of the article points out that a process of expansion was foundational to the circus form historically, and that contemporary circus with a political purpose expanded on classic or traditional circus. Contemporary circus, however, often reflects and comments on social values but nonetheless remains within a broad definition of circus typified by innovation and diversity. Australia’s Circus Oz aptly illustrates a type of contemporary circus that combines acrobatic skill, comic mayhem and commentary about socio-political issues. Circus Oz productions at the turn-of- the-twenty-first century are outlined briefly to explain its longstanding socio- political approach that leads to a production on the politics of climate change. The 2019 Circus Oz production can be aligned with circus performance about climate change internationally, and notably in Nordic countries. The second part of the article explains that circus is used in commentaries about international climate change meetings to convey negative connotations of a thwarted purpose and seemingly chaotic events. Circus is evidently being identi- fied with the classic clown act — and less obviously with risk and danger. But the significance of circus within society is layered since acrobatic skill is often masked when, for example, slapstick interactions belie an underlying precision. It is ar- gued in this article, therefore, that describing climate change meetings as circus establishes an association that actually offers the converse interpretation; circus requires disciplined action over time by the group working together. Moreover, there are recent examples internationally in which circus about climate change literally shows the collaborative process through acrobatic balance. Contemporary circus is particularly suited to highlighting contradictory emotional attitudes to climate change.; This article explores some of the ways in which circus encompasses political per- spectives and specifically climate change in the twenty-first century. The first part of the article points out that a process of expansion was foundational to the circus form historically, and that contemporary circus with a political purpose expanded on classic or traditional circus. Contemporary circus, however, often reflects and comments on social values but nonetheless remains within a broad definition of circus typified by innovation and diversity. Australia’s Circus Oz aptly illustrates a type of contemporary circus that combines acrobatic skill, comic mayhem and commentary about socio-political issues. Circus Oz productions at the turn-of- the-twenty-first century are outlined briefly to explain its longstanding socio- political approach that leads to a production on the politics of climate change. The 2019 Circus Oz production can be aligned with circus performance about climate change internationally, and notably in Nordic countries. The second part of the article explains that circus is used in commentaries about international climate change meetings to convey negative connotations of a thwarted purpose and seemingly chaotic events. Circus is evidently being identi- fied with the classic clown act — and less obviously with risk and danger. But the significance of circus within society is layered since acrobatic skill is often masked when, for example, slapstick interactions belie an underlying precision. It is ar- gued in this article, therefore, that describing climate change meetings as circus establishes an association that actually offers the converse interpretation; circus requires disciplined action over time by the group working together. Moreover, there are recent examples internationally in which circus about climate change literally shows the collaborative process through acrobatic balance. Contemporary circus is particularly suited to highlighting contradictory emotional attitudes to climate change. 2024-01-01T00:00:00Z