<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<channel rdf:about="http://hdl.handle.net/20.500.11904/393">
<title>Exposicions temporals MAE</title>
<link>http://hdl.handle.net/20.500.11904/393</link>
<description>Versió PDF</description>
<items>
<rdf:Seq>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1682"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1679"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1678"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1677"/>
</rdf:Seq>
</items>
<dc:date>2026-09-24T01:36:14Z</dc:date>
</channel>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1682">
<title>Modest Cuixart i les arts escèniques</title>
<link>http://hdl.handle.net/20.500.11904/1682</link>
<description>Modest Cuixart i les arts escèniques
Medina, Raquel
L'exposició temporal "Modest Cuixart i les arts escèniques" és la primera que s’endinsa de manera individualitzada en la relació de Modest Cuixart amb les arts escèniques, i es va fer en el marc del centenari del seu naixement organitzat per la Fundació Modest Cuixart. &#13;
&#13;
Modest Cuixart (Barcelona, 1925 – Palafrugell, 2007) va ser pintor, escenògraf i una de les figures clau de l’avantguarda artística catalana de postguerra. El pintor va créixer envoltat de teatre i música, i aquesta doble passió va impregnar tota la seva trajectòria vital i pictòrica. Des de les accions-espectacle dadaistes i surrealistes del grup Dau al set fins a una extensa carrera com a escenògraf, dissenyador de decorats i vestuari per a obres de Brecht, Lope de Vega, Arrabal o Sòfocles, Cuixart va fer de les arts escèniques un territori propi.&#13;
&#13;
La influència de Bertolt Brecht va ser determinant: el va impulsar a abandonar l’informalisme —amb el qual havia triomfat internacionalment, guanyant la Biennal de São Paulo de 1959— per abraçar un art compromès amb el factor humà, convertint-se en precursor dels corrents figuratius posteriors.&#13;
&#13;
La música ocupa també un lloc central en la mostra. Des de la infantesa fins als darrers anys, Cuixart va mantenir un vincle viu amb compositors i intèrprets, va col·laborar en projectes multidisciplinaris i va dedicar nombroses obres pictòriques als grans músics de totes les èpoques. Ells el van inspirar a ell; i ell, a ells.&#13;
&#13;
A través d’una vintena de plafons amb fotografies, esbossos, figurins i cartells, l’exposició reivindica la importància de les arts escèniques en la trajectòria creativa d’un dels grans noms de l’art contemporani català. La mostra es va exposar al vestíbul de l'Institut del Teatre del maig al novembre de 2026.
</description>
<dc:date>2026-05-27T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1679">
<title>Carmen Amaya. Essència, presència i mite</title>
<link>http://hdl.handle.net/20.500.11904/1679</link>
<description>Carmen Amaya. Essència, presència i mite
MAE - Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques; CPD - Conservatori Professional de Dansa
Mostra fotogràdica "Carmen Amaya. Essència, presència i mite", exposada al Museu de les Arts Escèniques (vestíbul del Teatre Estudi de l'Institut del Teatre) del 5 de novembre de 2013 al 8 de març de 2014.Carmen Amaya (1913-1963) fou una de les bailaores més destacades del ball flamenc i una de les grans artistes catalanes del segle XX. Destaca per la seva transgressió amb un ball únic i intemporal.&#13;
Una artista genial que va revolucionar el flamenc superant els estereotips existents amb la puresa del seu ball i la força expressiva i rítmica dels seus vertiginosos zapateados. El MAE, amb la col·laboració de Conservatori Professional de Dansa | Escola integrada d'ESO/Batxillerat (CPD) va sumar-se, amb aquesta mostra, als actes d'homenatge a Carmen Amaya en els cent anys del seu naixement i en els cinquanta anys de la seva mort, per tal de redescobrir, honorar la memòria i difondre el llegat de la bailaora.
</description>
<dc:date>2013-11-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1678">
<title>Capturar l'alè. Fotografies de Jesús Atienza</title>
<link>http://hdl.handle.net/20.500.11904/1678</link>
<description>Capturar l'alè. Fotografies de Jesús Atienza
Atienza, Jesús
Mostra fotogràfica "Capturar l'alè. Fotografies de Jesús Atienza" sobre titelles i titellaires, exposada al Museu de les Arts Escèniques (vestíbul del Teatre Estudi) del 22 d'octubre de 2015 al 24 de març de 2016. En Jesús Atienza ha viscut amb titelles i titellaires des de 1977, quan, buscant les marionetes de Harry V. Tozer es va trobar amb les marionetes de Pepe Otal. I des d’aquell moment va viatjar amb els titellaires i les titellaires en les seves pròpies furgonetes, va menjar i dormir amb ells i amb els seus ninots. Per tot Catalunya, per tot Espanya i per bona part d’Europa. La marioneta està unida al seu animador per un cable d’energia. Fotografiar aquesta sinergia està a l’abast de molt pocs fotògrafs. I, entre ells, Jesús Atienza documenta els temps, les persones, els espais i les mirades més tendres o més enigmàtiques entre creador i creat, amb una precisió que voreja l’esglai. I ho fa com un notari que ho testimonia curosament, però que, a més, dóna fe dels respirs voluptuosos de titella i titellaire.
</description>
<dc:date>2015-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/20.500.11904/1677">
<title>Del llapis a l'escenari. Apunts de creació escènica de Joan-Andreu Vallvé</title>
<link>http://hdl.handle.net/20.500.11904/1677</link>
<description>Del llapis a l'escenari. Apunts de creació escènica de Joan-Andreu Vallvé
Vallvé, Joan-Andreu
Exposició itinerant sobre la creació del titella-personatge i el procés de creació d’un espectacle, a partir dels esbossos i ensenyances de Joan-Andreu Vallvé. Es tracta d’un tast visual del llibre homònim del dibuixant, escenògraf, titellaire, autor i director teatral Joan-Andreu Vallvé, en el qual es desglossa el desenvolupament de la tasca professional abocada inicialment a l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre i, posteriorment, al Centre de Titelles de Lleida. Amb tot plegat, un complex i apassionat projecte, de més de cinquanta anys de trajectòria, endegat, empès i recreat amb estimació i generositat. L’exposició es va inaugurar dins el marc del 35è aniversari de la Fira de Titelles de Lleida (2024), i va participar després al Dia Internacional i Nit dels Museus a l’Institut del Teatre 2024.
</description>
<dc:date>2024-05-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</rdf:RDF>
