http://hdl.handle.net/20.500.11904/874 2026-05-21T04:22:42Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1666 Comèdia de Cornei / Anònim ; edició crítica d'Albert Rossich ; edició normalitzada i adaptada d'Albert Mestres Anònim El Carlà arriba a la seva propietat rural després d’una absència llarga i s’informa per Cornei del desori que hi regna, a causa de les relacions entre la pastora i el moliner Crespinell. L’amo encarrega a Cornei que desperti el mosso Cristòfol i l’enviï al molí de Crespinell. La Comèdia de Cornei és una peça dramàtica de la segona meitat del segle xvi, de caràcter còmic. L’obra, en vers, s’ha conservat fragmentària en un sol manuscrit, sense nom d’autor, ni data ni títol. Segueix els models de la comèdia clàssica, amb personatges arquetípics, com l’ancià desenganyat i el criat. Es tracta d’una peça còmica, molt vivaç, l’acció de la qual es desenvolupa en una propietat rural. Sembla haver estat escrita per algú que és bon coneixedor de la comèdia d’acció i d’embolic, tot i que s’inspira en escenes i personatges rústics i populars, potser un estudiant o un professor universitari, que dominava bé la llengua popular i la comèdia llatina. El fet que l’obra ens hagi arribat incompleta no impedeix considerar-la una aportació important a la història del primer teatre profà en català. La falta de referents concrets que la contextualitzin (el motiu de la composició, la localització de l’aventura, les circumstàncies de la representació, l’auditori a què anava destinat) autoritzen a considerar-la un exemple primerenc de teatre de repertori, compost per ser escenificat en situacions o entorns diversos. El que trobarà el lector en aquest llibre és una doble edició del text. D’una banda, una edició crítica, establerta per Albert Rossich a partir del manuscrit de la Biblioteca de Catalunya, i de l’altra, una edició regularitzada ortogràficament i adaptada a l’escenificació, amb acotacions que en faciliten la lectura, preparada per Albert Mestres, versió que pretén acostar el text al lector general. El títol al manuscrit és Comèdia de Corney i el normalitzat per Albert Mestres és Comèdia de Cornei. També és conegut per Farsa d'en Cornei o En Cornei.; DL B 6473-2026 2026-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1606 Quatre sainets de Francesc Renart i Arús Renart i Arús, Francesc Conté: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815) ; La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833) ; La tornada després del còlera. Peça bilingüe en un acte (1833) ; Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1828); "Francesc Renart i Arús (1783-1853) és un autor avui poc conegut però a la seva època va ser un dels dramaturgs de més èxit i un personatge preeminent de la societat barcelonina. No solament va ser un autor de renom, sinó que va ser un prestigiós arquitecte i urbanista de la ciutat de Barcelona. Decididament liberal, durant el Trienni (1820‑1823), va començar a prosperar amb diferents càrrecs: regidor de l’Ajuntament de Barcelona, arquitecte del port de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i supervisor de diferents obres públiques de Barcelona. D’altra banda, va formar part de diferents associacions i societats culturals i va ser un dels fundadors del Liceu. Va morir com una de les personalitats més influents de Barcelona. Renart i Arús va escriure com a mínim quatre obres en castellà i onze en català (en realitat, bilingües), pràcticament totes sense edicions posteriors a l’època d’estrena, un buit que era urgent omplir. Aquest volum treu a la llum quatre peces representatives del teatre de Renart i Arús: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815), potser la seva més cèlebre, La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833), La tornada després del còlera (1833) i Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1829). Es tracta de sainets, encara que potser podríem parlar de petites comèdies amables d’embolics i malentesos comprimides, on es fan servir tots els recursos de la comèdia neoclàssica: l’equívoc, la ironia escènica, l’embolic, etc., i s’insinua una mena de realisme costumista en alguns personatges característics." -- Contracoberta; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona 2025-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1590 Tres textos de Josep Maria Pujol Muñoz Pujol Muñoz, Josep Maria Conté: Antígona (1965. P16: D1, H15), Versió lliure i actualitzada de la tragèdia homònima de Sòfocles a través de la qual l’autor relata l’enfrontament generacional entre la joventut de la ciutat de Tebes. p. 33-99. -- Vador (1986. P16: D6, H10 i altres), tragicomèdia biogràfica al voltant de la figura del pintor del segle XX. p. 101-201. -- L’home del billar (2013. P27: D2, H25 i altres en P7). Biografia teatralitzada i ficcionada del president Lluís Companys. p. 203-316 Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona; Referències bibliogràfiques, pàgines 29-30 2024-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1589 Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3) Gras i Perfontan, Rosa-Victòria Conté: La llengua tallada (1989. P13: D4, H9 i altres), irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. p 19-83. -- El romance de Amaranta (1995. P15: D9, H6 i altres), drama simbolista d’inspiració lorquiana sobre els somnis trencats i l’amarga recerca de l’amor somniat. p. 85-139 -- Unitat Galàctica Número III (1998. P9: D4, H5), farsa sobre la reencarnació. p. 141-207. -- L’últim tren (2001. P7: D3, H4),drama irònic sobre la vitalitat insospitada que ens pot sobrevenir quan sembla que el temps s’acaba i descobrim que no tot ha estat viscut encara. p.209-298 Referències bibliogràfiques, pàgines 17-18; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona 2024-07-01T00:00:00Z