http://hdl.handle.net/20.500.11904/874 2026-04-05T01:18:19Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1606 Quatre sainets de Francesc Renart i Arús Renart i Arús, Francesc Conté: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815) ; La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833) ; La tornada després del còlera. Peça bilingüe en un acte (1833) ; Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1828); "Francesc Renart i Arús (1783-1853) és un autor avui poc conegut però a la seva època va ser un dels dramaturgs de més èxit i un personatge preeminent de la societat barcelonina. No solament va ser un autor de renom, sinó que va ser un prestigiós arquitecte i urbanista de la ciutat de Barcelona. Decididament liberal, durant el Trienni (1820‑1823), va començar a prosperar amb diferents càrrecs: regidor de l’Ajuntament de Barcelona, arquitecte del port de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i supervisor de diferents obres públiques de Barcelona. D’altra banda, va formar part de diferents associacions i societats culturals i va ser un dels fundadors del Liceu. Va morir com una de les personalitats més influents de Barcelona. Renart i Arús va escriure com a mínim quatre obres en castellà i onze en català (en realitat, bilingües), pràcticament totes sense edicions posteriors a l’època d’estrena, un buit que era urgent omplir. Aquest volum treu a la llum quatre peces representatives del teatre de Renart i Arús: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815), potser la seva més cèlebre, La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833), La tornada després del còlera (1833) i Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1829). Es tracta de sainets, encara que potser podríem parlar de petites comèdies amables d’embolics i malentesos comprimides, on es fan servir tots els recursos de la comèdia neoclàssica: l’equívoc, la ironia escènica, l’embolic, etc., i s’insinua una mena de realisme costumista en alguns personatges característics." -- Contracoberta; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona 2025-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1590 Tres textos de Josep Maria Pujol Muñoz Pujol Muñoz, Josep Maria Conté: Antígona (1965. P16: D1, H15), Versió lliure i actualitzada de la tragèdia homònima de Sòfocles a través de la qual l’autor relata l’enfrontament generacional entre la joventut de la ciutat de Tebes. p. 33-99. -- Vador (1986. P16: D6, H10 i altres), tragicomèdia biogràfica al voltant de la figura del pintor del segle XX. p. 101-201. -- L’home del billar (2013. P27: D2, H25 i altres en P7). Biografia teatralitzada i ficcionada del president Lluís Companys. p. 203-316 Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona; Referències bibliogràfiques, pàgines 29-30 2024-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1589 Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3) Gras i Perfontan, Rosa-Victòria Conté: La llengua tallada (1989. P13: D4, H9 i altres), irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. p 19-83. -- El romance de Amaranta (1995. P15: D9, H6 i altres), drama simbolista d’inspiració lorquiana sobre els somnis trencats i l’amarga recerca de l’amor somniat. p. 85-139 -- Unitat Galàctica Número III (1998. P9: D4, H5), farsa sobre la reencarnació. p. 141-207. -- L’últim tren (2001. P7: D3, H4),drama irònic sobre la vitalitat insospitada que ens pot sobrevenir quan sembla que el temps s’acaba i descobrim que no tot ha estat viscut encara. p.209-298 Referències bibliogràfiques, pàgines 17-18; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona 2024-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1578 Tres textos de Maria Aurèlia Capmany Capmany, Maria Aurèlia (Re)coneguda per les diverses modulacions de la seva obra narrativa, Maria Aurèlia Capmany va erigir-se un clos particular en el teatre català dels anys seixanta. En un ambient absolutament impermeable al talent femení, Capmany sobresurt com a creadora i activista de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), juntament amb Ricard Salvat, amb qui es coneix, precisament, arran de l’estrena de Tu i l’hipòcrita (1959), a recer de les vetllades de l’ADB. Més que no pas de la pràctica com a narradora, la discursivitat del seu debut escènic ve marcada per les tendències boulevardières: concretament, de L’OEuf, de Felicien Marceau. En aquest sentit, un dels trets idiosincràtics de Capmany seria, precisament, catalitzar al terrer autòcton diversos recursos i corrents en voga a l’escena europea. Del caràcter més aviat francòfil de Tu i l’hipòcrita, evolucionaria cap a les contextures èpiques. Vent de garbí i una mica de por (1965), de fet, serveix d’exemple de la pràctica de l’EADAG en el cinquè aniversari de la institució. La curiositat de l’autora, instigada pel director Josep Anton Codina, s’estendria cap a la pista de la Cova del Drac, on recrea les revistes alemanyes d’entreguerres amb el filtre coetani del cabaret italià de Paolo Poli. La primera mostra d’aquest gènere juganer, Dones, flors i pitança (1968), vehicula el tractament de temes socials més o menys polèmics i estereotipats, sense excessius apriorismes, per mitjà del dinamisme i el vertigen resultants de la mescla de pastitx literari, lirisme à la mode o sarau fregolià. L’obra teatral de Capmany no és pas prolífica, per bé que prou estimulant —cosa que es percep també en la peça breu Dos quarts de cinc (1963), en l’emblemàtic i clandestí Layret (1970) o en L’ombra de l’escorpí (1971)— perquè per a reivindicarla no sigui forçós d’apel·lar a la gènesi «femenina», sinó, fet i fet, al mèrit d’haver creat un univers particular i innovador, ben diferent de la resta de cales del teatre català de postguerra. Conté: Tu i l'hipòcrita : comèdia predicada,en dos actes (1929) P37: D20, H17 ; Vent de garbí i una mica de por (1968) P14: D7, H7 ; Dones, flors i pitança (1968) P4: D2, H2; Inclou referències bibliogràfiques, pàgina 27; DL B 2448-2024 2024-04-01T00:00:00Z