http://hdl.handle.net/20.500.11904/294 Wed, 15 Apr 2026 07:50:03 GMT 2026-04-15T07:50:03Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1658 La màscara còmica a la Commedia dell'Arte : entrenament actoral ; universalitat i continuïtat de la Improvissa ; poètica de la supervivència Fava, Antonio "Aquest llibre tracta de la Commedia dell’Arte en referència constant a la màscara, en aquest cas còmica, l’objecte màscara i tots els seus significats. La Commedia dell’Arte és, principalment, disciplina completa i imprescindible per la formació d’un artista escènic capaç d’estendre allò que comunament anomenem teatre psicològic al joc multiexpressiu imposat per la màscara. Commedia significa teatre i disciplina d’actor, i Arte significa ofici, professió i a més implica comerç i negoci.La Commedia no té la necessitat de ser ressuscitada. Qui practica la Commedia avui en dia és, de fet, un continuador. I Antonio Fava es considera continuador, ja que pertany a una tradició que actua des del binomi fidelitat-posada al dia. El seu projecte, en el panorama teatral in progress, és la continuïtat de la Commedia dell’Arte a nivell internacional." -- Contracoberta DL B 6595-2026 Wed, 01 Apr 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1658 2026-04-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1655 Nou(s) realisme(s)? : textos d'un debat al teatre alemany contemporani Lehmann, Hans-Thies; Engler, Wolgang; Bude, Heinz; Hayner, Jakob; Stegemann, Bernd; Pollesch, René; Leipold, André; Rau, Milo; Bossart, Rolf; Kluge, Alexander; Ostermeier, Thomas; Schimmelpfennig, Roland; Lotz, Wolfram; Röggla, Kathrin; Petras, Armin; Feitscher, Georg; Lucassen, Lisa; Laudenbach, Peter; Haug, Helgard; Kaegi, Stefan; Wetzel, Daniel; Dreysse, Miriam; Eiermann, André; She She Pop; Rimini Protokoll En aquests últims vint anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques han canviat molt. Després d’una època de bonança —culturalment marcada pel postmodernisme i, en l’àmbit teatral, el postdramatisme— hem accedit a una etapa de precarietats, temors i incerteses. És en aquest context que Bernd Stegemann publica Elogi del realisme. El llibre exposa la polèmica tesi que el teatre postdramàtic, tant en les seves expressions més formals i autoreferencials com en aquelles que cerquen l’autenticitat del real, ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar. Cal un «nou realisme» que pugui treballar en la visibilització del món, no en la seva encriptació. El debat que sorgeix arran d’aquesta polèmica ha modificat el pensament i la teoria teatrals a Alemanya molt més enllà del que sembla apuntar el conflicte de partida. L’antologia que us presentem recull les principals aportacions al debat, i també moltes altres manifestacions. El conjunt ens ajuda a comprendre el signe i l’orientació de les arts escèniques del nostre temps. Com podem, amb el teatre d’avui, representar la realitat? Com podem incidir-hi? Inclou referències bibliogràfiques i biografies dels autors Wed, 01 Jun 2022 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1655 2022-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1621 Estudis Escènics. Quaderns de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Núm 50 (2025): Dossier: «Arts en viu i tecnologies incertes» Institut del Teatre Mon, 01 Dec 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1621 2025-12-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1620 Estudis Escènics. Quaderns de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Núm 49 (2024): Dossier: «El circ del primer terç del segle XXI. Camins i reptes» Institut del Teatre Sun, 01 Dec 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1620 2024-12-01T00:00:00Z