http://hdl.handle.net/20.500.11904/379 Sun, 05 Apr 2026 07:19:12 GMT 2026-04-05T07:19:12Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1557 Peer Gynt Ibsen, Henrik Un jove aventurer temerari i irresponsable, amb anhels de fer alguna cosa important a la vida, manté, al llarg dels anys, una relació de permanent conflicte amb el seu entorn. Lluitarà per trobar-se a si mateix entre dos mons: l'humà i el sobrenatural. El poema dramàtic Peer Gynt s'inspira en la tradició escandinava i combina elements del realisme modern amb la presència d'éssers meravellosos i fantàstics. Més d'un segle i mig després de la seva concepció, ha esdevingut un mite al voltant de la identitat i el sentit de la vida, que ha arribat més enllà del gènere teatral gràcies a la composició musical d'Edvard Grieg. Thu, 01 Apr 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1557 2021-04-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1555 Tragèdies Sòfocles L'obra de Sòfocles, el més universal dels autors tràgics grecs, no ha perdut vigència i segueix inspirant interpretacions contemporànies. Ha estat considerat un dels renovadors fonamentals de la tragèdia grega i s'ha dit que, gràcies a la seva contribució, el gènere ha assolit la perfecció estètica a nivell formal. Amb els seus textos, explora el caràcter alhora heroic i vulnerable dels personatges davant la força irresistible del destí. En aquest volum, presentem una nova versió al català del teatre complet de Sòfocles a mans deJoan Casas i Feliu Formosa, treballada des de l'oralitat i pensant en la representació, que inclou les set tragèdies que es conserven senceres: Aiax, Les dones de Traquis, Antígona, Edip rei, Electra, Filoctetes i Edip a Colonos. Sun, 01 Sep 2019 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1555 2019-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1551 Les Bacants Eurípides Les Bacants és l’última tragèdia que Eurípides presenta, l’any 406 aC, a les festes de Dionís de Pel·la, la capital del regne de Macedònia, ben lluny d’Atenes. Ell, el descregut que havia estat seguidor de l’agnòstic Protàgores, tanca el seu periple teatral amb una mena d’acte sacramental, una exhibició del misteri que aureola la divinitat. I no pas una divinitat qualsevol, sinó Dionís, aquell que ve de lluny, nascut dues vegades d’una dona i d’un déu molt mascle, de gènere imprecís, fill del llamp, portador de la màscara, senyor de les portes de la follia que son el vi i el misteri de l’altre, doble estimball que els atenesos d’aquells segles atenuaven amb el ritual aigualit del simposi i el ritual sorollós del teatre. I qui gosi anar més enllà, que s’ho rumiï: pot acabar esquarterat i mort per la seva pròpia mare. Referències bibliogràfiques; P8: D1, H7 i altres; Impressió a demanda a la Llibreria de la Diputació de Barcelona Thu, 01 Feb 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1551 2024-02-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1237 La Ciutat morta ; La Gioconda ; La Glòria D'Annunzio, Gabriele El teatre de Gabriele d'Annunzio, de tall poètic, ha romàs pràcticament inèdit en llengua catalana. Les tres tragèdies que presentem en aquesta antologia —La ciutat morta (1898), La Gioconda (1898) i La glòria (1899)— comparteixen esperit i conformen una idea representativa de l’obra d’aquest autor italià de personalitat excessiva que va ser un referent important per al teatre modernista a Catalunya. La voluntat de revitalització del món clàssic com a vehicle d’expressió de les inquietuds modernes, el culte a la bellesa femenina i el conflicte de les passions entre els personatges són alguns dels elements clau d’una proposta dramàtica que pretén fer de la vida una realitat sublim i poètica. Sun, 01 Sep 2019 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1237 2019-09-01T00:00:00Z