http://hdl.handle.net/20.500.11904/872 Sun, 26 Jul 2026 00:02:37 GMT 2026-07-26T00:02:37Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1681 Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig Soldevila, Carles Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat. Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) -- Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) -- Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026 Wed, 01 Jul 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1681 2026-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1680 Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata / anònim ; edició a cura de Francesc Massip i Pep Vila Anònim De les dotze peces hagiogràfiques conservades del teatre tardomedieval català, només una es dedica a una heroïna femenina: santa Àgata, malgrat que ordes, gremis i confraries de l’època eixien a la Processó de Corpus amb «entremesos» més o menys desenvolupats dedicats a santes que exhibien els seus símbols. Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) hauria estat una jove que va morir com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat i és la patrona de les dones, constituint una de les festes d’inversió del cicle hivernal, eco llunyà de les Matronàlia romanes o d’altres precedents del món arcaic, en què es capgiraven els rols socials. En molts pobles de cultura mediterrània, era una jornada en què les dones s’emparaven de l’espai públic: tocaven campanes a rebat, encenien una foguera i organitzaven un ball en cercle exclusiu, on els mascles no hi podien intervenir, a risc d’endur-se una atzagaiada. La santa siciliana ha estat relacionada amb Afrodita, la deessa de l’amor i la bellesa, una filiació sorprenent, harmoniosa i profícua. La Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata va ser descoberta i editada per Nolasc del Molar (El Molar, Priorat, 1902-Barcelona, 1983), nom religiós del frare caputxí Daniel Rebull i Muntanyola, que ingressà a l’ordre dels Caputxins el 1918 i va ser ordenat sacerdot el 1926. El manuscrit de santa Àgata es conserva actualment al fons Nolasc del Molar de l’Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Mallorca, al convent de Sarrià, a Barcelona. DL B 6903-2026; Bibliografia p. 14-15; Inclou fitxa de lectura; P12: D5, H7 i altres Mon, 01 Jun 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1680 2026-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1669 Quatre textos de Frederic Soler 'Serafí Pitarra' / edició a cura de Ramon Bacardit Soler, Frederic (Pitarra, Serafí) La tria de les obres del present volum vol ser representativa de la diversitat i riquesa de la producció dramàtica de Frederic Soler. Des del melodrama d’ambientació rural que es convertí en un gènere troncal en la seva dramatúrgia amb alguns dels èxits més ressonants que obtingué, a una obra com El teatre per dins que, en clau de comèdia de costums ens mostra el món del teatre que ell coneixia tan bé. No hi falta tampoc un dels exemples més reeixits del teatre històric amb tots els elements truculents de la tradició romàntica ni la peça realista de Cafè i puro, que demostra la gran versatilitat de Soler i el seu domini del registre col·loquial de la llengua.; Conté: Les joies de la Roser (1866) ; La banda de bastardia (1882) ; Cafè i copa (1908) ; El teatre per dins (1890) DL B 6483-2026 Sun, 01 Mar 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1669 2026-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/20.500.11904/1666 Comèdia de Cornei / Anònim ; edició crítica d'Albert Rossich ; edició normalitzada i adaptada d'Albert Mestres Anònim El Carlà arriba a la seva propietat rural després d’una absència llarga i s’informa per Cornei del desori que hi regna, a causa de les relacions entre la pastora i el moliner Crespinell. L’amo encarrega a Cornei que desperti el mosso Cristòfol i l’enviï al molí de Crespinell. La Comèdia de Cornei és una peça dramàtica de la segona meitat del segle xvi, de caràcter còmic. L’obra, en vers, s’ha conservat fragmentària en un sol manuscrit, sense nom d’autor, ni data ni títol. Segueix els models de la comèdia clàssica, amb personatges arquetípics, com l’ancià desenganyat i el criat. Es tracta d’una peça còmica, molt vivaç, l’acció de la qual es desenvolupa en una propietat rural. Sembla haver estat escrita per algú que és bon coneixedor de la comèdia d’acció i d’embolic, tot i que s’inspira en escenes i personatges rústics i populars, potser un estudiant o un professor universitari, que dominava bé la llengua popular i la comèdia llatina. El fet que l’obra ens hagi arribat incompleta no impedeix considerar-la una aportació important a la història del primer teatre profà en català. La falta de referents concrets que la contextualitzin (el motiu de la composició, la localització de l’aventura, les circumstàncies de la representació, l’auditori a què anava destinat) autoritzen a considerar-la un exemple primerenc de teatre de repertori, compost per ser escenificat en situacions o entorns diversos. El que trobarà el lector en aquest llibre és una doble edició del text. D’una banda, una edició crítica, establerta per Albert Rossich a partir del manuscrit de la Biblioteca de Catalunya, i de l’altra, una edició regularitzada ortogràficament i adaptada a l’escenificació, amb acotacions que en faciliten la lectura, preparada per Albert Mestres, versió que pretén acostar el text al lector general. El títol al manuscrit és Comèdia de Corney i el normalitzat per Albert Mestres és Comèdia de Cornei. També és conegut per Farsa d'en Cornei o En Cornei.; DL B 6473-2026 Thu, 01 Jan 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/20.500.11904/1666 2026-01-01T00:00:00Z