Cerca
Ara es mostren els documents 521-530 de 609
Los escenarios múltiples en el teatro español de los siglos XV y XVI
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 2
Accés obert
Interpretar el present, imaginar el futur. «La trilogia de l’exclusió» Treball de recerca dramatúrgica a partir de testimoniatges contemporanis: «Mar de Fons», «Llum trencada»; «L’estigma», «Fils de vida» i «La invisibilitat»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>La trilogia de l’exclusió és un treball de recerca dramatúrgica a partir de testimoniatges, encetat el 2017 i que ja ha tingut els seus fruits: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells i Aina Salom) i Llum trencada (Carme Planells i Aina Salom). Tracta de l’exclusió que patiren els rojos i les roges en finalitzar la Guerra Civil. Ambdues obres completen la primera part de la trilogia.</p><p>La segona part, amb el títol provisional de L’estigma, encara es troba en procés de creació. I, més envant, la trilogia es tancarà amb La invisibilitat (títol també provisional) que ha de girar al voltant dels invisibles de la societat contemporània, els sense llar, sense papers, sense nom.</p><p>Aquest article presenta el treball de recerca, encara en procés, sobre els efectes de l’estigmatització i el rebuig d’un col·lectiu molt especial: els jueus al nostre país i, més concretament, els que a Mallorca s’anomenen xuetes, hereus directes de les primeres comunitats jueves que s’establiren a les Balears a principis del segle v. La investigació sobre «la qüestió xueta» i l’exclusió que han patit a Mallorca fins al segle xx, ha donat lloc a un primer muntatge de petit format: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells i Aina Salom), que s’articula a partir dels viatges emocionals pels records familiars de tres personatges marcats per l’estigma xueta. Fils de vida ens ha permès conèixer una realitat de la qual només vèiem la superfície.</p>...
<p>La trilogia de l’exclusió is a dramaturgical research project based on testimony which began in 2017 and has now yielded results: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells and Aina Salom) and Llum trencada (Carme Planells and Aina Salom). It explores the exclusion suffered by the Reds at the end of the Spanish Civil War. The two plays make up the first part of the trilogy.</p><p>The second part, with the provisional title of L’estigma, is still in process of creation. And, later, the trilogy will be concluded with La invisibilitat (also a provisional title), which will revolve around people who are invisible in contemporary society, the homeless, the undocumented, the nameless.</p><p>This paper presents the ongoing research project about the effects of the stigmatisation and rejection of a very special group: the Jews in our country and, more specifically, those who in Mallorca are called Xuetes, direct heirs of the first Jewish communities that settled in the Balearic Islands in the early 5th century. The research on “the Xueta question” and the exclusion they suffered in Mallorca until the 20th century, has resulted in a first small-format production: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells and Aina Salom, based on the emotional journeys through the family memories of three characters marked by the stigma of being Xueta. Fils de vida has shown us a reality we had barely glimpsed.</p>...
<p>La trilogia de l’exclusió is a dramaturgical research project based on testimony which began in 2017 and has now yielded results: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells and Aina Salom) and Llum trencada (Carme Planells and Aina Salom). It explores the exclusion suffered by the Reds at the end of the Spanish Civil War. The two plays make up the first part of the trilogy.</p><p>The second part, with the provisional title of L’estigma, is still in process of creation. And, later, the trilogy will be concluded with La invisibilitat (also a provisional title), which will revolve around people who are invisible in contemporary society, the homeless, the undocumented, the nameless.</p><p>This paper presents the ongoing research project about the effects of the stigmatisation and rejection of a very special group: the Jews in our country and, more specifically, those who in Mallorca are called Xuetes, direct heirs of the first Jewish communities that settled in the Balearic Islands in the early 5th century. The research on “the Xueta question” and the exclusion they suffered in Mallorca until the 20th century, has resulted in a first small-format production: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells and Aina Salom, based on the emotional journeys through the family memories of three characters marked by the stigma of being Xueta. Fils de vida has shown us a reality we had barely glimpsed.</p>...
Las costuras de una dramaturgia cubana contemporánea. Autoficciones y prótesis en la obra de Rogelio Orizondo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>The article explores the dramatic work of Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) and suggests a search focused on autofiction as a discursive device. By analysing the play Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), it provides the generational connective perspective between the playwright’s poetics and his dramatist colleagues. To do so, this play is presented as a model through its structural development, as a reflection of an aesthetic project shared by the graduates of the Instituto Superior de Arte (ISA). The article seeks to characterise the construction of the autofictional device in Rogelio Orizondo’s poetics, shed light on the intertextual relations between Heiner Müller and the Cuban playwright, and showcase the effect of a prosthetic memory in the generation of the Novísimos, of which the playwright forms part. With a structure based on Orizondo’s view of the theatre tradition and its autoreflection in the layers of his writing, he returns to Shakespeare’s Hamlet to commit to a recontextualisation focused on issues distanced from the original, this time of a socio-political nature in Cuba. The research shows how the play by the English dramatist works as a jack of all trades to describe the resistance of a generation of playwrights who assume the prosthesis of other temporalities and geographies to filter their own aesthetic, ethical and political questionings.</p>...
<p>El ensayo trabaja la obra dramática de Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) y propone una búsqueda concentrada en la autoficción como dispositivo discursivo. A partir del análisis de la pieza Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), el trabajo aporta la mirada conectiva generacional entre la poética del autor y el resto de sus colegas dramaturgos. Para ello, se presenta esta pieza como modelo desde su desarrollo estructural, a manera de reflejo de un proyecto estético compartido entre los egresados del Instituto Superior de Arte. El texto busca caracterizar la construcción del dispositivo autoficcional en la poética de Rogelio Orizondo, exponer las relaciones intertextuales entre Heiner Müller y el dramaturgo cubano, así como demostrar la incidencia de una memoria prostética en la generación de los Novísimos, de la que el autor es parte. Con una estructura que parte de la visión de Orizondo de la tradición teatral y su autorreflejo en las capas de su escritura, regresa al Hamlet de Shakespeare, para apostar por una recontextualización enfocada en otras problemáticas alejadas del original, esta vez de tipo sociopolítico en Cuba. La investigación demuestra cómo la pieza del dramaturgo inglés funciona a modo de comodín para exponer la resistencia de una generación de autores, que asumen la prótesis de otras temporalidades y geografías para filtrar sus propios cuestionamientos estéticos, éticos y políticos.</p>...
<p>El ensayo trabaja la obra dramática de Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) y propone una búsqueda concentrada en la autoficción como dispositivo discursivo. A partir del análisis de la pieza Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), el trabajo aporta la mirada conectiva generacional entre la poética del autor y el resto de sus colegas dramaturgos. Para ello, se presenta esta pieza como modelo desde su desarrollo estructural, a manera de reflejo de un proyecto estético compartido entre los egresados del Instituto Superior de Arte. El texto busca caracterizar la construcción del dispositivo autoficcional en la poética de Rogelio Orizondo, exponer las relaciones intertextuales entre Heiner Müller y el dramaturgo cubano, así como demostrar la incidencia de una memoria prostética en la generación de los Novísimos, de la que el autor es parte. Con una estructura que parte de la visión de Orizondo de la tradición teatral y su autorreflejo en las capas de su escritura, regresa al Hamlet de Shakespeare, para apostar por una recontextualización enfocada en otras problemáticas alejadas del original, esta vez de tipo sociopolítico en Cuba. La investigación demuestra cómo la pieza del dramaturgo inglés funciona a modo de comodín para exponer la resistencia de una generación de autores, que asumen la prótesis de otras temporalidades y geografías para filtrar sus propios cuestionamientos estéticos, éticos y políticos.</p>...
Jo, mare: estratègies d’(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>Aquest article explora un conjunt de peces d’autoria femenina estrenades als escenaris catalans al llarg dels últims anys, que aborden la maternitat com a temàtica explícita des de perspectives crítiques. El corpus presentat és simptomàtic dels efectes que han tingut sobre el teatre català la progressiva incorporació de les dones als rols creadors així com l’impacte dels feminismes, i s’erigeix com un factor potencialment desestabilitzador de la distribució genèricament marcada entre creació i reproducció. L’anàlisi explora com, a través de textos i paratextos, les obres evidencien tant el desig de traslladar la maternitat a escena com la negociació amb una recepció potencialment (des)legitimadora per raons de gènere i context teatral. </p><p>S’analitzen les peces Llibert (2013) de Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) de Cristina Genebat, Conillet (2015) de Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) de Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) de Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) de Núria Planes Llull i Una gossa en un descampat (2018) de Clàudia Cedó, a la qual es dedica una atenció especial.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
Las «Dudas curiosas» a la aprobación del Maestro Fray Manuel de Guerra y Ribera
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 6
Accés obert
Poesía y diálogo: «Elena y María»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 6
Accés obert
La categoria «procés» en l’anàlisi de la literatura dramàtica catalana actual
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>Atesa la diversificació de les formes de creació en el teatre actual —que van més enllà de l’escriptura individual solitària—, aquest article se centra en l’interés de l’exploració de la categoria «procés» amb l’objectiu ...
Teatre en vers al segle xxi?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>A partir de la pròpia experiència com a traductor de textos teatrals, l’autor reivindica —i il·lustra amb exemples— la conveniència de mantenir la forma versificada quan es tradueix per a l’escena un original escrit en ...
2008-2021: una mirada personal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert
<p>L’autor proposa una mirada personal sobre el període 2008-2021, centrada en els canvis que s'han produït en el sector editorial, els efectes culturals d’allò que s’ha anomenat el procés, les relectures de la tradició i ...
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Accés obert