El joc dels papers

Abstract

Pirandello vol fer pujar un cop més a l’escenari idees aparentment encarnades en personatges, però que per anar bé, haurien d’esborrar llur corporalitat per reflectir llur concepte en el mirall del públic. I aixo fa que els papers mes dificils d’El joc dels papers, corresponguin, en definitiva, ais actors i als espectadors. Ais espectadors, que han de copsar i entrar en tan subtils jugades; i als actors, que han d’encarnar el drama que s’amaga darrera la comèdia. Perquè Pirandello fa jugar els personatges sense que acabin d’ensenyar-se les cartes entre ells ni acabin d’ensenyar-les a l’espectador. No és fácil, doncs, donar vida, com a tipus quotidians, a aquests personatges impossibles que són mes aviat arquetips abocats cadascun a un destí intransferible, encara que se’ns presentin transvestits de personatges d’alta comèdia.