Els teatres de la ciutat de Barcelona i l’art comunitari: una aproximació

Abstract

<p>Al llarg de la darrera dècada, les polítiques culturals i teatrals han tendit a integrar el concepte de la «cultura com a recurs» (Yúdice, 2003) amb l’objectiu de transcendir-lo des d’una perspectiva de sostenibilitat de les pràctiques escèniques en si (com a activitat artística deficitària). Tot i que hi ha veus crítiques que pretenen superar aquest concepte, resulta difícil escapar a aquesta redefinició dels usos de la cultura. Aquest article revisa una part de la bibliografia recent sobre l’art comunitari i sobre el gir social de les polítiques culturals. Després d’analitzar els conceptes de democratització i democràcia cultural com a pedra de toc, es fa un llistat de les activitats socials i educatives dels principals teatres de Barcelona per constatar que, a part d’un parell d’activitats artístiques comunitàries, la majoria centren la seva tasca en la formació de públics a través d’activitats participatives, trobades i tallers, conscients de l’eix de transversalitat que tracen les noves tendències pedagògiques, les quals sostenen arguments favorables envers els valors positius de l’educació no formal a través de les pràctiques artístiques.</p>

<p>Over the last decade, cultural and theatre policies have tended to include the concept of “culture as a resource” (Yúdice, 2003) with the aim of going beyond it from a perspective of sustainability of performing practices as such (as a deficient artistic activity). Although there are critical voices that seek to overcome this concept, it is difficult to escape this redefinition of the uses of culture. This article reviews part of the recent literature on community art and the social shift in cultural policies. After analysing the concepts of democratisation and cultural democracy as a touchstone, a list of the social and educational activities of the main theatres in Barcelona is compiled, which shows that, apart from a couple of community artistic activities, most focus their work on audience development through participatory activities, meetings and workshops, aware of the multidisciplinary nature of the new pedagogical trends, which make arguments in favour of the positive values of non-formal education through artistic practices.</p>