Artaud i el teatre

Abstract

«Antonin Artaud va néixer el 4 de setembre del 1896, a Marsella. Quan el 10 de desembre d'aquell mateix any s'estrena a París Ubu roi (Ubú rei) d'Alfred Jarry, Artaud tenia, doncs, només tres mesos i sis dies. Totes les biografies d'Artaud insisteixen en el fet d'una infancia difícil. Una meningitis quan tenia cinc anys, crisis nervioses, el quequeig intermitent, ja anaven fent present una relació constant amb la malaltia que, al capdavall, no l'abandona mai: Artaud era, tanmateix, un nen sensible i despert, obert de sempre a la creació artística. En tot cas, l'adult Artaud deixa clar en els seus escrits que no guarda cap bell record de la seva infantesa, ni de les relacions afectives amb la seva família que, si bé devien haver estat les d'una família normal i unida, el tracte especial que la seva salut sempre va exigir les devia fer estranyes, cosa que marca d'alguna manera la seva personalitat. Artaud aviat comença a deixar testimoni escrit del seu pensament. Ja durant els estudis secundaris a Marsella, amb els maristes, funda una revista on publica els seus primers poemes. La seva salut, pero, s'interposa constantment en totes les seves activitats. Als divuit anys es veu obligat a internar-se per primer cop en una casa de salut. Quan als vint és mobilitzat -1916, la guerra-, serà llicenciat al cap de nou mesos també a causa dels seus trastorns. L'any 1920 quan arriba a París per intal·lar-s'hi i per obrir-se camí en alguna activitat artística, particularment el teatre, Artaud era un jove amb un bon bagatge cultural. Gran lector i afeccionat al teatre, ha escrit poesia i ha dibuixat. Iniciem, doncs, aquí, l'examen d'alguns dels seus textos més significatius sobre teatre, emmarcant-los en l'evolució de la seva vida i la seva obra.» -- «Fragment extret del llibre»