Estratègies artístiques d’una multitud comuna: la dansa des de la perspectiva d’Antonio Negri

Abstract

<p>Aquest article explora la relació entre la dansa contemporània i la teoria artística d’Antonio Negri, una relació des de la qual es reconeix la convergència entre dansa i política. L’anàlisi política en la dansa és un tema molt tractat en la historiografia dels estudis d’aquest art i disciplines afins, igual que ho és la investigació i la reivindicació dels processos de creació com a activitat artística, però el que ens proposem en aquest article és una reflexió sobre la dansa des dels preceptes politicoartístics d’Antonio Negri i, a partir d’ells, obrir un marc que permeta considerar les pràctiques compositives coreogràfiques com un espai des del qual generar noves realitats. Així doncs, en situar la dansa en el camp d’acció de les lluites socials, podem recuperar la importància dels processos creatius com a vertadera eina potent.</p>

<p>This article explores the relationship between contemporary dance and Antonio Negri's artistic theory, a relationship through which the convergence between dance and politics is recognised. Political analysis in dance is a subject widely discussed in the historiography of the studies of this art and related disciplines, as is the research on and advocacy of the processes of creation as an artistic activity, but what we propose here is a reflection on dance from the political and artistic precepts of Antonio Negri and, thereafter, to open a framework that enables the choreographic compositional practices to be considered as a space from which to create new realities. Thus, by placing dance in the field of action of social struggles, we can reassert the importance of creative processes as a truly powerful tool.</p>