| dc.description.abstract | <p>Aquesta és una relatoria plena de forats i buits, també de places.</p>
<p>A priori, l’elecció d’aquest format respon a la voluntat de deixar per escrit i seguint l’ordre cronològic «allò que va passar» durant les tres jornades d’octubre de 2020 en el simposi <em>Facin joc!</em>, el tercer de la revista <em>Estudis Escènics</em>. Comprèn tot un espectre que va de la transcripció més notarial al document resumit o la paràfrasi, passant per l’empremta, la traça o el rastre.</p>
<p>Això no obstant, si se segueix amb la lectura, aviat es constatarà que «una cosa son las ideas, otra cosa es lo que pasa». La qualitat saltironadora de la dinàmica de <em>Fem joc!</em>, amb esdeveniments simultanis (per programa) o encavalcats (per contingència), portava implícita, per a qui hi participava, l’acte de la tria: què sí, què no. La lectura situada del que segueix passa per dialogar amb la persona que escriu aquest article, participant en el simposi per via triple: relatora, conferenciant i, sempre i sobretot, espectadora.</p>
<p>És així com la naturalesa documental d’aquesta relatoria és eclèctica i es pot entendre com una guia no reglada —o un índex de vint mil paraules— per a la lectura del número 46 de la revista de l’Institut del Teatre. Alguns dels forats o esdeveniment dels quals aquí no hi ha testimoni podran cobrir-se amb articles que els autors de conferències, comunicacions o dispositius aporten a la revista, encara que potser desviats (o corregits o matisats) en relació amb el que es va sentir i veure l’octubre de 2020 als espais de l’Auditori, al Teatre Estudi o als carrers de Montjuïc (de l’Atri de l’Institut al Teatre Grec). Qui tingui el privilegi d’haver-hi estat llavors i de llegir el número ara, possiblement mancarà de la memòria per aplicar criteris de rigor i fidelitat entorn de l’acte i el registre. I és així com ha de ser.</p>
<p>D’altra banda, aquí es trobaran petites «places», tímides obertures enciclopèdiques formatades com a notes a peu de pàgina amb la voluntat de situar contextualment l’enunciació del simposi i de qui hi participava, i també d’ampliar els referents aportats. Això, junt amb tot el que s’ha dit anteriorment, atorga al conjunt de l’últim número de la revista una lògica d’hipertext —ergo, relacional— del tot coherent amb el focus del simposi.</p> | |
