| dc.description.abstract | En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES"><em>Zombi</em></span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES"><em>La tempestat</em></span><span lang="ca-ES"> de La Cubana. | |
