L'observador implacable: vint anys de teatre català

Abstract

Aquest treball parla del seu testimoni quotidià, de la seva capacitat d’observació, del valor quasi notarial de les notes que traduïen aquelles observacions i que certifiquen vint anys de teatre català. Abans de l’aparició a la revista Serra d’Or d’uns primers articles que ja preludiaven la seva acció posterior, en Xavier Fàbregas havia començat a fer fitxes de lectura d’una manera sistemàtica. Hi apuntava les referències del exemplar llegit i un resum de l’argument; sovint les fitxes incloïen una opinió sintètica o el comentari sobre algun detall que li cridava l’atenció. Paral·lelament, en unes llibretes que ell anomenava «Apunts de Teatre», comentava aspectes concrets i transcrivia fragments —de vegades quadres sencers— que considerava dignes d’interès. Aquells comentaris, convenientment elaborats, es trobaven dispersos en les seves obres. Xavier Fàbregas elaborava també una fitxa per a cada una de les representacions teatrals que veia. Aquestes fitxes contenen el nucli de la crítica posterior i s’hi poden trobar les observacions més diverses i suggeridores. A partir del 1977, completava els seus apunts amb una altra sèrie de notes, que ell mateix qualificava d’«Elements de Semiologia», en les quals es manifesta una nova orientació en els seus interessos i observacions, més fortament lligada als nous corrents de les investigacions dels teòrics europeus. La seva capacitat d’observació, que es fa més evident en la minuciosa redacció de fitxes i quaderns, es reflecteix també a les seves notes de viatge, en la impressionant riquesa de l’arxiu, un arxiu que reclama amb urgència la seguretat de la conservació, un tractament informàtic que permeti el seu ús als estudiosos i una continuïtat que el projecti cap al futur. Fàbregas, fins i tot absent, encara pot fer molt per la nostra cultura, pel nostre país.

This work is about his daily testimony, his observing capacity, the almost notarial meaning of the notes that translated these observations and that attest twenty years of Catalan theatre. Before the publishing of the magazine Serra d'Or and the first articles which preluded his later actions, Xavier Fàbregas had already begun to sort out systematically material from all the lectures he had given. He used to write down references about the work he had read as well as a résumé of the argument. We often also find his opinion or the comment of some details that would draw his attention. At the same time, and in separate notebooks he used to call «Apunts de Teatre» he would comment some very concrete aspects or transcribe passages -sometimes even whole scenes- that he found to be of interest. We again find these comments properly elaborated in his w hole work. <p>Xavier Fabregas also elaborated on small résumé-cards all the theatre performances he saw. On these cards we find the most important critics of every show as well as the most di verse and suggestive observations.</p> <p>From 1977 on he used to complete his notes with another series of quotations he would call «Elements de Semiologia» where he states a new orientation of his interests and observations, more linked to new currents of investigation, made by European theorists.</p> <p>His observation capacity, which becomes patent in the meticulous redacting of notebooks and quotations, can also be found in his journey notes, his agendas and the impressive richness of his archives. This archive demands an urgent plan of conservation, even a computerized treatment in order to facilitate its use for students and future projects. Although he is not anymore with us, Fabregas can do much for our culture and our country.</p>

Este trabajo habla de su testimonio cotidiano, de su capacidad de observación, del valor casi notarial de las notas que traducían esas observaciones y que certifican veinte años de teatro catalán. Antes de la aparición en la revista Serra d'Or de unos primeros artículos que ya preludiaban su acción posterior, Xavier Fábregas había empezado a hacer fichas de lectura de un modo sistemático. Apuntaba en ellas las referencias del ejemplar leído y un resumen del argumento; a menudo las fichas incluyen una opinión sintética o el comentario sobre algún detalle que le llamaba la atención. Paralelamente, en unas libretas que él llamaba «Apunts de Teatre», comentaba aspectos concretos y transcribía fragmentos —a veces cuadros enteros— que consideraba dignos de interés. Esos comentarios, convenientemente elaborados, se hallan dispersos en sus obras. Xavier Fábregas elaboraba también una ficha por cada una de las representaciones teatrales que veía. Estas fichas contienen el núcleo de la crítica posterior y en ellas se pueden encontrar las observaciones más diversas y sugerentes. A partir de 1977, completaba sus apuntes con otra serie de notas, que él mismo calificaba de «Elements de Semiología», en que se manifiesta una nueva orientación en sus intereses y observaciones, más estrechamente ligada a las nuevas corrientes de las investigaciones de los teóricos europeos. Su capacidad de observación, que se hace evidente en la redacción minuciosa de fichas y cuadernos, se refleja asimismo en sus notas de viaje, en la riqueza impresionante de su archivo, un archivo que reclama con urgencia la seguridad de la conservación, un tratamiento informático que permita su uso a los estudiosos y una continuidad que lo proyecte hacia el futuro. Fábregas, incluso ausente, puede aún hacer mucho por nuestra cultura, por nuestro país.