El teatre, la festa, el mite, el ritual quotidià

Abstract

La important obra que com a crític i historiador teatral realitzà en Xavier Fàbregas ha enfosquit, en bona part, un altre vessant del seu treball investigador: tot allò que es refereix al seu treball com a divulgador i estudiós de les festes parateatrals, els mites i rituals dins de la tradició cultural catalana. Hi ha, doncs, tot un treball d’antropologia cultural realitzat per en Xavier Fàbregas a partir de la segona meitat dels anys setanta. No és possible oblidar aquesta aportació, menys reconeguda, ja que només pel nombre de publicacions, és tan extensa com totes les seves aportacions al camp dramàtic i teatral. En l’àmbit de l’antropologia cultural i procedint a un màxim de síntesi interpretativa diríem que Fàbregas transmet i projecta en el seu discurs el criteri de permanència de la tradició en el temps, però no des d’una posició estàtica sinó evolutiva, cosa que significa pèrdua, mutació, transformació i incorporació de nous elements de definició cultural. L’acció popular exerceix una intervenció activa encara que pugui ser de manera inconscient. Pel que fa a la coordenada de la religiositat, del sagrat i el profà, és a dir, en el camp de la lluita de les idees cosmogòniques i metafísiques, el concepte definidor és el de la superposició. Ens referim a la superposició sobre els cultes pagans preromans dels cultes cristians i a la formació d’un nou estrat que és el que avui defineix i explica el marc mític-religiós dels catalans o de qualsevol poble de l’àrea occidental del Mediterrani. Les categories de permanència, pervivència, mutació i superposició defineixen les claus de la interpretació teòrica dels estudis realitzats per en Xavier Fàbregas. Un pensament que en el camp antropològic oscil·laria entre l’historicisme euhemerista, que defensa la teoria de les supervivències, i les posicions del psicoanalista Carl Gustav Jung, amb la seva teoria de l’arquetip i de l’inconscient col·lectiu. Com ens recorda Julio Giqueaux, aquest inconscient col·lectiu conté les «imatges ancestrals» que, pel fet de trobar-se en els individus, es transmeten de generació en generació.

The important work developed by Xavier Fabregas as a theatre critic and historian has actually darkened another aspect of his work as investigator: his work as revealer and studious of paratheatrical celebrations, myths and rites of the cultural tradition of Catalunya. There exists a work about cultural anthropology accomplished by Xavier Fàbregas starting at the mid seventies. This less recognized contribution should not be forgotten, as, only because of the number of publications, it is as vast as all his other dramatic and theatrical contributions. Regarding the cultural anthropology and trying to resume we could say that Xavier Fàbregas transmits and projects in his speech the criterion of permanency of tradition in the time, but not from a static point of view but an evolutive one that means loss, change, transformation and incorporation of new elements of cultural definition. Popular action exercises an active intervention even without being conscious of it. Referring to religiosity, the sacred and profane aspects, that is, the battle between cosmogonic and metaphysical ideas, the defining concept is «superposition». We refer to the superposition upon the pre-roman pagan cults of christian cults and to the forming of a new stratum which today defines and explains the mythic-religious frame of all Catalans or of all those within the western area of the Mediterranean. The categories of permanence, mutation and superposition define the theoretic interpreting keys of the studies undertaken by Xavier Fàbregas. A thought that in the anthropologic field would fluctuate between the euhemerist historicism which defines the theory of survival and the positions of the psychoanalyst Carl Gustav Jung, with his theory of the archetype, and the collective unconsciousness. As it is reminded by Julio Giqueaux, this collective unconsciousness contains the «ancestral images» which, being present in all individuals, are transmitted from generation to generation.

La importante obra que como crítico e historiador teatral realizó Xavier Fàbregas ha oscurecido, en buena medida, otra vertiente de su trabajo investigador: todo aquello que se refiere a su trabajo como divulgador y estudioso de las fiestas parateatrales, los mitos y ritos dentro de la tradición cultural catalana. Hay, pues, todo un trabajo de antropología cultural realizado por Xavier Fàbregas a partir de la segunda mitad de los años setenta. No es posible olvidar esta aportación, menos reconocida, puesto que, solo por el número de publicaciones, es tan extensa como todas sus aportaciones en el campo dramático y teatral. En el ámbito de la antropología cultural y procediendo a un máximo de síntesis interpretativa diríamos que Fàbregas transmite y proyecta en su discurso el criterio de permanencia de la tradición en el tiempo, pero no desde una posición estática sino evolutiva, lo que significa pérdida, mutación, transformación e incorporación de nuevos elementos de definición cultural. La acción popular ejerce una intervención activa aun cuando pueda ser de manera inconsciente. En lo que se refiere a la coordenada de la religiosidad, de lo sagrado y lo profano, es decir, en el campo de la lucha de las ideas cosmogónicas y metafísicas, el concepto definidor es el de superposición. Nos referimos a la superposición sobre los cultos paganos prerromanos de los cultos cristianos y a la formación de un nuevo estrato que es el que hoy define y explica el marco mítico-religioso de los catalanes o de cualquier pueblo del área occidental del Mediterráneo. Las categorías de permanencia, pervivencia, mutación y superposición definen las claves de interpretación teórica de los estudios realizados por Xavier Fàbregas. Un pensamiento que en el campo antropológico oscilaría entre el historicismo euhemerista, que defiende la teoría de las supervivencias, y las posiciones del psicoanalista Carl Gustav Jung con su teoría del arquetipo y del inconsciente colectivo. Como nos recuerda Julio Giqueaux, este inconsciente colectivo contiene las «imágenes ancestrales» que, hallándose en los individuos, se transmiten de generación en generación.