Xavier Fàbregas, crític teatral, o l'estratègia del jugador d'escacs

Abstract

La posició estratègica que en Xavier Fàbregas tenia des de les editorials, en els jurats de premis, l’Institut del Teatre, etc., li va permetre descobrir i fer descobrir autors joves i obres de teatre de dramaturgs clàssics o moderns. Per mitjà de l’assessorament que molts grups li demanaven i dels seus desplaçaments a comarques, aquells textos sovint eren proposats per a ser representats. Així, la seva forta intervenció en la vida teatral i cultural del país, fruit sens dubte d’una determinada conjuntura política i social, fou sempre conscientment assumida amb una profunda ètica professional. Malgrat això, Fàbregas minimitzava constantment la influència del crític: «A la llarga, no hi ha més que un crític: el públic», deia. Pensem que la desbordant imaginació i creativitat d’en Fàbregas, brillant jugador d’escacs, trobà en la filosofia d’aquest joc uns principis fonamentals. Estratega de gran humanitat, el crític se sotmet a una regla: la fidelitat íntegra i incondicional al lector. Durant prop de trenta cinc anys, en Fàbregas passà per quasi tota la premsa escrita de Barcelona, col·laborà regularment en revistes especialitzades de l’Estat espanyol i de l’estranger. Compromès amb el seu temps i la seva societat, al llarg dels anys, sense dogmatismes, el crític invoca diverses metodologies d’anàlisi crític. El seu sentit de la responsabilitat en un país en què la tradició teatral estava per recuperar el forçà a no negligir l’aspecte didàctic de la crítica. La seva aprehensió global del fenomen teatral, pres en el sentit ampli d’espectacle, el va fer parar a les zones frontereres entre el teatre i la dansa, la cerimònia religiosa, la festa popular i la representació. Sense tancar-se en un sistema, en Xavier Fàbregas ha deixat un pensament obert a totes les especulacions.

The strategic position of Xavier Fàbregas within editorials, juries, the Institut del Teatre, etc. allowed him to discover and help to discover young authors as well as theatre plays of classic and modern playwrights. Due to the advice given to many groups and his frequent trips to other provinces, the above mentioned texts were often suggested to be played. Therefore, his relevant intervention in the theatrical and cultural life of the country, which for sure was fruit of a specific political and social moment, has always been consciously assumed with a deep professional ethic. But despite this critic's influence: «At the end, who decides is the public». We must remember that his great imagination and creativity found in the philosophy of the chess game sorne of his essential principles. As a strategist with great humanity, the critic submits himself to one rule: his complete and absolute faithfulness to the public. For about 35 years, Fàbregas has been present in almost every written press medium from Barcelona. He used to collaborate on a regular basis with specialized magazines of all Spain and foreign countries. He was engaged with his time and his society and along his career he used various methodologies of critical analysis. His sense of responsibility, in a country where theatrical tradition was to be recovered, forced him not to neglect the didactic side of criticism. His global understanding of theatre, conceived in a wide sense of performance, made him not to trespass the limit zones between theatre and dance, the religious rite, popular celebrations and shows. Without confining himself to only one system, Xavier Fàbregas has left space for all kind of observations.

La posición estratégica que Xavier Fàbregas tenía desde las editoriales, en los jurados de premios, el Institut del Teatre, etc., le permitió descubrir y hacer descubrir autores jóvenes y obras de teatro de dramaturgos clásicos o modernos. Por medio del asesoramiento que muchos grupos le pedían y de sus desplazamientos a comarcas, esos textos eran a menudo propuestos para ser representados. Así, su fuerte intervención en la vida teatral y cultural del país, fruto sin duda de una determinada coyuntura política y social, fue siempre conscientemente asumida con una profunda ética profesional. A pesar de ello, Fàbregas minimizaba constantemente la influencia del crítico: «A la larga, no hay más que un crítico: el público», decía. Pensemos que la desbordante imaginación y creatividad de Fàbregas, brillante jugador de ajedrez, halló en la filosofía de este juego unos principios fundamentales. Estratega de gran humanidad, el crítico se somete a una regla: la fidelidad íntegra e incondicional al lector. Durante cerca de treinta y cinco años, Fàbregas pasó por casi toda la prensa escrita de Barcelona, colaboró regularmente en revistas especializadas del Estado español y del extranjero. Comprometido con su tiempo y su sociedad, a lo largo de los años, sin dogmatismos, el crítico recurre a diversas metodologías de análisis crítico. Su sentido de la responsabilidad en un país en que la tradición teatral estaba por recuperar le forzó a no negligir el aspecto didáctico de la crítica. Su aprehensión global del fenómeno teatral, tomado en el sentido amplio de espectáculo, le hizo detenerse en las zonas fronterizas entre el teatro y la danza, la ceremonia religiosa, la fiesta popular y la representación. Sin encerrarse en un sistema, Xavier Fàbregas ha dejado un pensamiento abierto a todas las especulaciones.