L'obra de Xavier Fàbregas a l'Institut del Teatre

Abstract

En Xavier Fàbregas fou una figura clau en la renovada etapa que l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona emprengué a partir del 1970 sota la direcció d’Hermann Bonnin. L’autor relata les aportacions d’en Fàbregas a la entitat a partir de l’experiència que significa una reorganització que exigia la ruptura d’una llarga etapa de rutina, la implantació d’uns criteris pedagògics nous, així com una gamma de serveis que varen fer de l’Institut un centre operatiu i útil per a tots els sectors vinculats amb les arts escèniques. L’excepcional capacitat de treball d’en Xavier Fàbregas es posà en relleu en la seva gestió al capdavant del nou Departament d’Investigació; en els vincles que l’Institut establí amb organismes internacionals com la UNIMA i la Societé Internationale des Biblioteques et Musées des Arts d'Espectacle (SIBMAS), entre altres; en l’ampliació; i racionalització del fons documental de l’entitat; en la dinamització de la política de publicacions, entre les quals s’hi troben aquests Estudis Escènics i, finalment, en l’organització de cicles i activitats que projectaven les funcions estrictament acadèmiques del centre a uns àmbits socials i culturals més amplis.

Xavier Fàbregas was a key man in the renewed stage of the Institut del Teatre of the Diputació de Barcelona under the direction of Hermann Bonnín starting in 1970. The author reports Fàbregas contributions to this institute; he starts to explain the experience of the reorganization. It required the break of many years of routine as well as a bunch of services that would turn the institute into an operative and useful centre far all sectors related to scenic arts. Xavier Fàbregas unusual work capacity was confirmed during his management of the newly created department of investigations, or when the institute established links with international organisms such as UNIMA and the Societé Internationale des Bibliotheques et Musées des Arts d'Espectacle (SIBMAS); or during the enlargement and rationalization of the institutes documental fund, the dynamization of the publications policy, such as Estudis Escènics,and, after all, in the organization of seminars and activities that projected the strictly academic functions of this centre to wider social and cultural ambits.

Xavier Fàbregas fue una figura clave en la renovada etapa que el Institut del Teatre de la Diputación de Barcelona emprendió a partir de 1970 bajo la dirección de Hermann Bonnín. El autor relata las aportaciones de Fàbregas a la entidad a partir de la experiencia que significó una reorganización que exigía la ruptura de una larga etapa de rutina, la implantación de unos criterios pedagógicos nuevos, así como una gama de servicios que hicieron del Institut un centro operativo y útil para todos los sectores vinculados con las artes escénicas. La excepcional capacidad de trabajo de Xavier Fàbregas se puso de relieve en su gestión al frente del nuevo Departamento de Investigación; en los vínculos que el Instituto estableció con organismos internacionales como la UNIMA y la Societé Internationale des Biblioteques et Musées des Arts d'Espectacle (SIBMAS), entre otras; en la ampliación y racionalización del fondo documental de la entidad; en la dinamización de la política de publicaciones, entre las que se encuentran estos Estudis Escènics y, por último, en la organización de ciclos y actividades que proyectaban las funciones estrictamente académicas del centro a unos ámbitos sociales y culturales más amplios.