Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorPicazo, Glòria
dc.date.accessioned2022-12-30T15:32:54Z
dc.date.available2022-12-30T15:32:54Z
dc.date.issued1988
dc.identifier.issn2385-362X
dc.identifier.issn0212-3819
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.11904/1321
dc.description.abstract<p>This text deals with a wide view, from the first gestures made by such artists as Marcel Duchamp, Piero Manzoni or Yves Klein till the performance of the end of the seventies and beginning of the eighties, entirely multimedia. Through that period, the incidence of FLUXUS and the happenings was very important for the consolidation of the performance of the end of that decade.</p> <p>Conceptual art and one of its branches, body art, allowed the artist to think of himself as his own work of art. His body became another element of his artistic practice. Such names as Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer and Klaus Rinke, among others, are exemples of it. Groups similar to the Viennese actionims appeared simultaneously. They, together with such artists as Gina Pane, Chris Burden, etc., devoted themselves to the search for physical limits.</p> <p>The trip to introspection of Marina Abramovic and Ulay and the transformism of Urs Liithi, Manon, etc., were other possible trends together with the diverse use of such means as video, music, dance, theatre, etc. From that conjoction of interests was born the multimedia performance of the eighties, considered to be a possible «total work of art».</p>
dc.description.abstract<p><span style="font-weight: 400;">Este texto recoge una amplia panorámica que se extiende desde los primeros gestos realizados por artistas como Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein hasta la performance de finales de los setenta y principios de los ochenta, ya totalmente multimedia. A lo largo de este recorrido, la incidencia del grupo FLUXUS y los </span><em><span style="font-weight: 400;">happenings</span></em><span style="font-weight: 400;"> de los años sesenta desempeñaron un papel muy importante en la consolidación de la performance de finales de esta misma década.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El arte conceptual y una de sus ramificaciones, el </span><em><span style="font-weight: 400;">body art</span></em><span style="font-weight: 400;"> o arte corporal, permitieron que el artista se considerase a sí mismo como su propia obra de arte. Su cuerpo se convertía en un elemento más de su práctica artística. Así surgieron nombres como Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer y Klaus Rinke, entre otros. Paralelamente se definieron ciertos grupos afines, como el del accionismo vienés que, junto con otros artistas como Gina Pane, Chris Burden, etc. se dedicaron a la búsqueda de los límites físicos.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viaje a la introspección de Marina Abramovic i Ulay o el transformismo de Urs Lüthi, Manon, etc. fueron otras posibles vías junto con la diversidad en el uso de medios como el vídeo, la música, la danza, el teatro, etc. De esta conjunción de intereses nace la performance multimedia de los ochenta, considerada como una posible «obra de arte total».</span></p>
dc.description.abstract<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text recull una àmplia panoràmica que s’expandeix des dels primers gestos realitzats per artistes com Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein fins la performance de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja totalment multimèdia. Al llarg d’aquest recorregut, la incidència del grup FLUXUS i els </span><em><span style="font-weight: 400;">happenings</span></em><span style="font-weight: 400;"> dels anys setanta varen jugar un paper molt important en la consolidació de la performance de finals d’aquesta mateixa dècada.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">L’art conceptual y una de les seves ramificacions, el </span><em><span style="font-weight: 400;">body art</span></em><span style="font-weight: 400;"> o art corporal, varen permetre que l’artista es considerés a si mateix com la seva pròpia obra d’art. El seu cos es convertia en un element més de la seva pràctica artística. D’aquesta manera, varen sorgir noms com Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer i, Klaus Rinke, entre altres. Paral·lelament, es varen definir certs grups anàlegs, com el de l’accionisme vienès que, juntament amb altres artistes com ara Gina Pane, Chris Burden, etc. varen dedicar-se a la recerca dels límits físics.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viatge a la introspecció de Marina Abramovic i Ulay o el transformisme d’Urs Lüthi, en Manon, etc. varen ser altres possibles vies, juntament amb la diversitat en l’ús de mitjans com el vídeo, la música, la dansa, el teatre, etc. D’aquesta conjunció d’interessos neix la performance multimèdia dels vuitanta, considerada com una possible «obra d’art total».</span></p>
dc.relation.ispartofEstudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
dc.titleLa «performance»: de les accions inicials als multimèdia dels vuitanta
dc.typeArticle
dc.date.updated2022-12-30T15:32:56Z
dc.rights.accessOpen Access


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem