Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorNitsch, Hermann
dc.date.accessioned2022-12-30T15:32:58Z
dc.date.available2022-12-30T15:32:58Z
dc.date.issued1988
dc.identifier.issn2385-362X
dc.identifier.issn0212-3819
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.11904/1323
dc.description.abstract<ol> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">Un fet real pot ésser registrat mitjançant els cinc sentits. Jo projecto esdeveniments a través dels quals convido als espectadors a olorar, tastar, mirar, escoltar i palpar intensament.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">El neguit per experimentar sensacions és una voluntat incondicional d’experiència que va més enllà de la moral.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">Veure forma part del domini de tots els sentits i només funciona bé d’acord a la seva naturalesa en combinació amb els altres sentits. L’oferta consumista tampoc ens pot imposar els actes d’olorar i tastar. Aquests actes han de ser intensificats i sensibilitzats d’acord amb la riquesa que ens pot oferir la nostra naturalesa interna i externa, i no amb la riquesa peculiar i no putrefacta de les substàncies comestibles.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">El color vermell és un dels colors més intensos que coneixem. Posseeix la característica més intensa i xocant per a la nostra organització psicofísica. Sempre que hi ha una ferida, quan la vida corre major perill, es vessa sang d’un color vermell intens.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">Hem d’acceptar, com a designi tràgic i bàsic, que per poder realitzar-nos totalment hem de matar.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">Únicament quan la barrera del fàstic, que és la que ens fa oblidar el nostre instint animal, hagi estat eliminada, podrem reconèixer com d’importants són la carn i la sang per a un teatre analític.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">A l’artista li fascina la provocació de la nostra sensualitat.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;">El desig reprimit d’un possible goig total i intens de la vida, que barreja el plaer de la procreació teatral i dramàtic.</span></li> <li class="show"><span>El teatre mistèrico-orgíac és una gran festa per a la vista. Mirar i, generalment, utilitzar bé els sentits significa voler ingerir el món exterior. Volem ingerir la cara del món exterior (en el sentit més autèntic de la paraula) i no anar errants per l’espai y el temps sense realitat d’experiència, per no dir vegetar tristament.</span></li> </ol>
dc.description.abstract<p>l. A true fact can be recorded through all the five senses. I project events by means of which I invite the audience to smell, taste, look, listen and touch intensively.</p> <p>2. Being anxious to feel sensations is an unconditional wish to experience which goes beyond morality.</p> <p>3. Looking is a part of the realm of the whole senses and it only works well according to its nature and in connection with the rest of them. The consumist offer cannot either compelled us to smell and taste. The sense of smell and taste must be intensified and sensitized according rather to the wealth that our inner and outside nature can afford us than to the nonrotten wealth characteristic of the eatable substances.</p> <p>4. Red is one of the deepest colours we have ever known. It has got the deepest and oddest characteristic regarding our psycophysical organisation. Whenever there is a wound, and life is in great danger, a deep red blood is shed.</p> <p>5. We must accept, as a tragic and basic design, that in order to become complete human beings we must kili.</p> <p>6. Only when the barrier of revulsion, which makes us forget our animal instinct, is eliminated, will we be able to admit how important flesh and blood are to analityc theatre .</p> <p>7. The artist is fascinated by the provocation of our sensuality.</p> <p>8. The repressed desire of a possible complete and intense enjoyment of life, which mixes the pleasure of breeding and the pleasure of death with ecstatical life, can be interpreted as a theatrical and dramatic event.</p> <p>9. The mystery-orgiastic theatre is a feast for the eyes . Looking and, generally, using properly the senses means wanting to take tye outside world in. We want to take the outside world's face in (in the most genuine meaning of the world) instead of wandering in space and time with no reality of experience, or rather, vegetating miserably.</p>
dc.description.abstract<ol> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Un hecho real puede ser registrado mediante los cinco sentidos. Yo proyecto acontecimientos a través de los cuales invito a los espectadores a oler, catar, mirar, escuchar y palpar intensamente.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Todo desasosiego para experimentar sensaciones es una voluntad incondicional de experiencia que va más allá de la moral.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Ver forma parte del dominio de todos los sentidos y solo funciona bien de acuerdo con su naturaleza en combinación con los otros sentidos. La oferta consumista tampoco nos puede imponer los actos de oler y catar. Estos han de ser intensificados y sensibilizados de común acuerdo con la riqueza que nos puede ofrecer nuestra naturaleza interna y externa, y no con la riqueza peculiar y no putrefacta de las sustancias comestibles.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> El color rojo es uno de los colores más intensos que conocemos. Posee la característica más intensa y chocante para nuestra organización psicofísica. Siempre que hay una herida, cuando la vida corre mayor peligro, se derrama sangre de un color rojo intenso.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Debemos aceptar, como un designio trágico y básico, que para poder realizarnos totalmente tenemos que matar.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Únicamente cuando la barrera del asco, que es la que nos hace olvidar nuestro instinto animal, haya sido eliminada, podremos reconocer cuán importantes son la carne y la sangre para un teatro analítico.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> Al artista le fascina la provocación de nuestra sensualidad.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> El deseo reprimido de un posible goce total e intenso de la vida, que mezcla el placer de la procreación y el placer de la muerte con la vida extática, puede interpretarse como un acontecimiento teatral y dramático.</span></li> <li class="show"><span style="font-weight: 400;"> El teatro mistérico-orgiástico es una gran fiesta para la vista. Mirar y, generalmente, utilizar bien los sentidos significa querer ingerir el mundo exterior. Queremos ingerir la cara del mundo exterior (en el sentido más auténtico de la palabra) y no andar errantes en el espacio y en el tiempo sin realidad de experiencia, por no decir, vegetar tristemente.</span></li> </ol>
dc.relation.ispartofEstudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
dc.titleTots els cinc sentits. El teatre mistèrico-orgíac. El teatre dels sentits
dc.typeArticle
dc.date.updated2022-12-30T15:32:59Z
dc.rights.accessOpen Access


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem