Retòriques de l’ansietat, i de la pietat. Brots del 2021: teatre, cinema, assaig, narrativa, poesia

Abstract

<p>L’article identifica tendències en calent en textos artístics del 2021, i les articula des d’una hipòtesi hermenèutica transversal: la centralitat d’una —prevalent— Retòrica de l’ansietat, contrapesada per una —dialèctica— Retòrica de l’ansietat i la pietat, que posa en tensió discursiva aquestes dues actituds prelingüístiques. I desplega la hipòtesi en cinc possibles subretòriques: de la Irrellevància, de la Falta de poder, de la Intensitat existencial, de la Impossibilitat de conèixer i del Distanciament afectiu.</p>

<p>The article identifies recent trends in artistic texts from 2021 and articulates them using a transversal hermeneutic hypothesis: the centrality of a — prevailing — Rhetoric of anxiety, counterbalanced by a — dialectical — Rhetoric of anxiety and compassion, which places these two pre-linguistic attitudes in discursive tension. Moreover, it sets out the hypothesis in five possible sub-rhetorics: Irrelevance, Lack of power, Existential intensity, Impossibility of knowing, and Affective detachment.</p>