Jo, mare: estratègies d’(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani
Metadata
Show full item record
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Document typeArticle
Abstract
<p>Aquest article explora un conjunt de peces d’autoria femenina estrenades als escenaris catalans al llarg dels últims anys, que aborden la maternitat com a temàtica explícita des de perspectives crítiques. El corpus presentat és simptomàtic dels efectes que han tingut sobre el teatre català la progressiva incorporació de les dones als rols creadors així com l’impacte dels feminismes, i s’erigeix com un factor potencialment desestabilitzador de la distribució genèricament marcada entre <em>creació</em> i <em>reproducció.</em> L’anàlisi explora com, a través de textos i paratextos, les obres evidencien tant el desig de traslladar la maternitat a escena com la negociació amb una recepció potencialment (des)legitimadora per raons de gènere i context teatral. </p><p>S’analitzen les peces <em>Llibert</em> (2013) de Gemma Brió, <em>Santa nit, una història </em><em>de Nadal</em> (2014) de Cristina Genebat, <em>Conillet</em> (2015) de Marta Galán, <em>Fes-me una perduda</em> (2017) de Mercè Sarrias, <em>La noia de la làmpad</em>a (2017) de Marta Aran, <em>Converses amb el meu úter i altres interlocutors</em> (2019) de Núria Planes Llull i <em>Una gossa en un descampat</em> (2018) de Clàudia Cedó, a la qual es dedica una atenció especial.</p> <p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: <em>Llibert</em> (2013) by Gemma Brió, <em>Santa </em><em>nit, una història de Nadal</em> (2014) by Cristina Genebat, <em>Conillet</em> (2015) by Marta Galán, <em>Fes-me una perduda</em> (2017) by Mercè Sarrias, <em>La noia de la làmpada </em>(2017) by Marta Aran, <em>Converses amb el meu úter i altres interlocutors</em> (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, <em>Una gossa en un descampat </em>(2018) by Clàudia Cedó.</p>
Access conditionsOpen Access
ISSN2385-362X
,
0212-3819
Collections
- 2022: Núm.: 47 [18]