La dramatúrgia professional en un context hostil

Abstract

<p>Les crisis no són cap oportunitat. Les crisis són moments de gran dificultat, d'incertesa i de dolor. La nostra feina, l'escriptura teatral o la dramatúrgia, és una professió fràgil i de naturalesa incerta, però també és un ofici de llarg recorregut, que convé professionalitzar i prendre's molt seriosament. Sovint associem l'escriptura dramàtica a algun concepte romàntic d'autoria, però convé que l'autor teatral tingui coneixements de tots els engranatges que conformen el sistema industrial, públic i privat del teatre. Què espera de nosaltres aquesta indústria i què hi podem aportar? Quines són les eines que té un professional de la dramatúrgia per fer possible que el seu ofici sigui viable, artísticament i econòmicament? Quins són els models que escapen dels tòpics més romàntics d'autoria? Quines són les estratègies o models que pot endegar un professional de la dramatúrgia a fi de consolidar la seva carrera? Quins són els mecanismes de producció que poden dotar de llibertat i de continuïtat la creació textual escènica?</p>

<p>Crises do not provide opportunities. Crises are moments of great difficulty, uncertainty and pain. Our work, playwriting, is a fragile and uncertain occupation, but it is also a long path, which should be professionalised and taken very seriously. We often associate playwriting with some romantic concept of authorship, but the playwright should have knowledge of all the cogs in the industrial, public and private theatre system. What does this industry expect from us and what can we contribute? What are the tools that playwriting professionals have in order to make their craft artistically and financially viable? What are the models that do not fit in with the most romantic stereotypes of authorship? What are the strategies or models that playwriting professionals can use in order to establish their career? What are the production mechanisms that can give freedom and continuity to text-based theatre creation?</p>