Circ i societat a Catalunya: realitats i reptes després del canvi de segle

Abstract

A l’inici del segle XXI el circ, en el sentit més ampli del concepte (que inclou artistes, empresaris, personal de la pista i públic), es confronta amb reptes de tota mena. D’una part, els de la cultura en general, de la creació artística i de la presa en consideració global del circ dins la societat. D’altra part, els deri- vats del temps en què vivim. La diversificació dels gèneres i de les tradicions ha incidit en les formes i l’estructuració dels espectacles. En aquest article s’exposen aquestes problemàtiques que incideixen en la percepció que del circ té la societat actual. Es tracta de la cohabitació entre els petits especta- cles itinerants de tota la vida i els grans xous multinacionals, entre els petits festivals i els grans festivals internacionals històrics com els de Montecarlo o Budapest i, pel que fa a Catalunya, les versions catalanes de Reus (Trapezi) i Girona (Elefant d’Or), augmentat ara, aquest darrer, amb el museu de circ, Circusland, de Besalú; també s’analitzen els equilibris entre els festivals més locals, entre els circs fixos, estables, permanents, i els espectacles fruit d’una circumstància. Dos aspectes mereixen una atenció reforçada: quin futur per a un circ sense animals i quin futur per a la llengua catalana al circ.