| dc.description.abstract | L’escena contemporània ha redefinit el concepte d’actuació en allunyar-se de la identificació psicològica entre actor i personatge. La presència de les noves tecnologies i el seu caràcter intermedial han propiciat el protagonisme creixent dels no actors en el teatre i la dansa actuals. Els robots en són exemple. Així, els robots desplacen el rol tradicional de l’actor humà com a únic portador de significat en escena mitjançant la programació i el seu potencial intermedial. En aquest article ens centrarem en la proposta School of Moon (2016), de la companyia francesa Shonen, en què sis robots humanoides NAO, deu nenes i nens i dos ballarins adults conviuen i interactuen fins a conformar una «comunitat inquietant» sobre l’escenari. | |
