Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata / anònim ; edició a cura de Francesc Massip i Pep Vila

Abstract

De les dotze peces hagiogràfiques conservades del teatre tardomedieval català, només una es dedica a una heroïna femenina: santa Àgata, malgrat que ordes, gremis i confraries de l’època eixien a la Processó de Corpus amb «entremesos» més o menys desenvolupats dedicats a santes que exhibien els seus símbols. Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) hauria estat una jove que va morir com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat i és la patrona de les dones, constituint una de les festes d’inversió del cicle hivernal, eco llunyà de les Matronàlia romanes o d’altres precedents del món arcaic, en què es capgiraven els rols socials. En molts pobles de cultura mediterrània, era una jornada en què les dones s’emparaven de l’espai públic: tocaven campanes a rebat, encenien una foguera i organitzaven un ball en cercle exclusiu, on els mascles no hi podien intervenir, a risc d’endur-se una atzagaiada. La santa siciliana ha estat relacionada amb Afrodita, la deessa de l’amor i la bellesa, una filiació sorprenent, harmoniosa i profícua. La Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata va ser descoberta i editada per Nolasc del Molar (El Molar, Priorat, 1902-Barcelona, 1983), nom religiós del frare caputxí Daniel Rebull i Muntanyola, que ingressà a l’ordre dels Caputxins el 1918 i va ser ordenat sacerdot el 1926. El manuscrit de santa Àgata es conserva actualment al fons Nolasc del Molar de l’Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Mallorca, al convent de Sarrià, a Barcelona.