Tres textos / de Jaume Vidal Alcover ; edició a cura de Joan Cavallé

Abstract

En la trajectòria de Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923-Barcelona, 1991) es combinen, com els diferents pals d’una baralla, les facetes de poeta, narrador, dramaturg i traductor, a les quals caldria afegir el seu profund coneixement de la literatura, com a investigador i professor universitari. Si els seus inicis estan lligats gairebé exclusivament a la poesia (en la qual irromp com a membre d’aquella generació en què també destacaven Llorenç Moyà, Blai Bonet i Josep M. Llompart), els darrers anys els dedica en molt bona part a enllestir el seu cicle novel·lesc «Els anys i els dies» i a culminar la traducció de la Recherche, de Proust. El teatre, malgrat que va conrear-lo al llarg de tota la vida, té el seu moment de màxima repercussió amb l’arribada a Barcelona, la seva relació amb Maria Aurèlia Capmany i els directors Josep A. Codina i Josep Montanyès, entre finals dels anys seixanta i començaments dels setanta del segle passat. La major part de les obres de Vidal Alcover sorgeixen de la col·laboració amb aquest petit grup de persones que coneixen el món de l’escena i sorgeixen sovint a sol·licitud seva. La varietat de registres conreats abraça l’adaptació de rondalles populars, l’adaptació de clàssics, el teatre de cabaret, l’oratori, que caracteritza la seva col·laboració amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, el teatre divulgatiu amb finalitats pedagògiques i també la incursió en el teatre de temàtica històrica o d’idees. El teatre de Vidal Alcover no va passar desapercebut en el seu moment. Ans al contrari, va encendre polèmiques, va provocar adhesions entusiastes i també rebuigs irats per part d’alguns sectors. En aquest volum hem procurat incloure una obra de cada una de les seves línies més marcades. Una peça de teatre de cabaret, Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre, l’única d’aquestes obres que va escriure en solitari (en les altres compartia autoria amb Maria Aurèlia Campany); una peça creada per al grup d’Horta, La fira de la Mort, premiada al IV Festival de Teatre de Sitges; i una obra molt singular, Una Roma per Cèsar, que gaudeix del privilegi d’haver estat esbroncada per una part del públic tot just alçat el teló, una obra que utilitza el rerefons històric dels èxits i el posterior assassinat de Juli Cèsar per fer una peculiar reflexió, que no ha perdut actualitat, sobre l’origen del poder i la dicotomia entre dictadura i democràcia.