• ca
    • català
    • español
    • English
    • Inicia la sessióRegistre
  • català 
    • català
    • español
    • English
  • Inicia la sessió
RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre Institut del teatre Diputació de Barcelona RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre
RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre
Visualitza l'element 
  •   Repositori
  • Estudis escènics, articles
  • 1990: Núm.: 31
  • Visualitza l'element
  •   Repositori
  • Estudis escènics, articles
  • 1990: Núm.: 31
  • Visualitza l'element
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

L'escenografia en els límits de l'art i el teatre

Thumbnail
Visualitza/Obre
EE_vol_31_pag137_escenografia en els límits de l'art i el teatre_opt_reconocido.pdf (1.020Mb)
  Veure estadístiques d'ús
Metadades
Mostra el registre d'unitat complet
Picazo, Glòria
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Tipus de documentArticle
Abstract
A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·laboració dels artistes plàstics amb el món teatral, però sempre des de la perspectiva d'extrapolar el seu treball artístic fins més enllà dels límits de la pintura o l'escultura i col·locar-lo en un escenari teatral, adaptant-lo a les exigències d'un text, com ha passat en els treballs de Guinovart, Clavé, Cardona Torrandell, Tharrats, etc. A finals de la dècada dels setanta, però, es creen certs espectacles que fan confluir dos mons des d'altres perspectives: el grup Claca va escenificar </span><span lang="ca-ES"><em>Mori el Merma</em></span><span lang="ca-ES"> emprant les figures i els telons realitzats per Joan Miró; el poeta Joan Brossa, amb els músics Carles Santos i Mestres Quadreny i amb el Ballet de l'Eixample de Barcelona, confirmen aquesta confluència d'interessos sobre un escenari. Durant la present dècada, són nombroses les realitzacions catalanes en què l'escenografia se situa en els límits de l'art i del teatre: des de les que es sotmeten rigorosament a les lleis teatrals, passant per les que per plantejament s'han convertit en accions parateatrals, fins a aquelles que han quedat com a mera utopia o les que s'han fonamentat en moltes de les experiències rupturistes que l'art va aportar a les dècades dels seixanta i setanta, per revisar-les des de l'òptica d'una teatralitat que aconsegueix revestir d'una acusada modernitat. Tot això per constatar que en arribar al final d'aquesta dècada, les contaminacions entre els diferents camps de la creació es fan cada vegada més evidents i que els interrogants segueixen oberts davant l'horitzó dels noranta.
Condicions d'accésAccés obert
URIhttp://hdl.handle.net/20.500.11904/1281
ISSN2385-362X , 0212-3819
Col·leccions
  • 1990: Núm.: 31 [7]

Copyright © 2019 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal
Contacteu amb nosaltres | Envia comentaris
 

 

Explora

Tot RedITComunitats i col·leccionsPer data de publicacióAutorsTítolsParaules clauDepartamentsAquesta col·leccióPer data de publicacióAutorsTítolsParaules clauDepartaments

Copyright © 2019 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal
Contacteu amb nosaltres | Envia comentaris