Search
Now showing items 1-10 of 18
2008-2021: una mirada personal
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>L’autor proposa una mirada personal sobre el període 2008-2021, centrada en els canvis que s'han produït en el sector editorial, els efectes culturals d’allò que s’ha anomenat el procés, les relectures de la tradició i ...
Aplicación del Método Schinca® en la pedagogía del actor de texto
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>The article seeks to explore the Método Schinca® not from the viewpoint of body expression, which is its original nature, but in its possible application to the training of text-based theatre actors, specifically in the ...
Cómo la práctica dramatúrgica del circo contemporáneo chileno evoluciona y se adapta a diferentes escenarios nacionales: El caso de «Je tirerais pour toi», de Collectif Merkén
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>The following article focuses on the dramaturgical process developed in contemporary circus by analysing the piece Je tirerais pour toi by the company Collectif Merkén, performed by the Chilean artist Pamela Pantoja. A theoretical and reflexive analysis is carried out on how the dramaturgical connection is shaped through its contextual and/or territorial limits with the Chilean circus scene.</p><p>The central hypothesis of the article argues the transition from a fragmented dramaturgy to an authored dramaturgy based on stage practice, which has rectified the dramaturgical discourse of circus with extended practices of an identity nature to hybrid practices influenced by the postdramatic, underpinned by the principles of the search for dramaturgical limits.</p><p>We believe that this hybridisation is reshaping the identity directly linked to an area of ideological and social creation to later converge in aesthetic and dramaturgical reflections that embrace the current state of contemporary circus.</p><p>Moreover, Pamela Pantoja develops her show based on the narrative of the Chilean dictatorship and circus, specifically in aerial silk and hair hanging. The piece emerged out of the need to dialogue with her past and seeks to question the “pact of silence” that has hung over Chile since 11 September 1973. She does so through research and archives based on concepts and questionings of the family, the Chilean identity and the legacy of the coup in Chile: censorship and the apology for violence.</p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
<p>La siguiente investigación se centra en el proceso dramatúrgico desarrollado en el circo contemporáneo, tomando como objeto de análisis la obra Je tirerais pour toi de la compañía Collectif Merkén, interpretada por la artista chilena Pamela Pantoja. Se desarrolla un análisis teórico y reflexivo sobre cómo se configura el vínculo de la conexión dramatúrgica desde sus límites contextuales y/o territoriales con la escena circense chilena.</p><p>La hipótesis central de la investigación postula la transición de una dramaturgia fragmentada a una dramaturgia de autor, a partir de la práctica escénica, que ha rectificado el discurso dramatúrgico del circo, con prácticas ampliadas de carácter identitario hacia prácticas híbridas e influenciada por lo postdramático, basado todo ello en los principios de búsqueda de límites dramatúrgicos.</p><p>Creemos que esta hibridación reconfigura la identidad directamente relacionada con un área de creación, ideológica y social, para luego converger en reflexiones estéticas y dramatúrgicas que comprenden el estado actual del circo contemporáneo.</p><p>Así mismo, Pamela Pantoja, desarrolla su espectáculo desde el relato de la dictadura chilena y el circo, concretamente en las modalidades de acrobacia en telas y suspensión capilar. Una propuesta escénica que surgió de la necesidad de dialogar con su pasado. A su manera, esta obra busca cuestionar el «pacto de silencio» que se cierne sobre Chile desde el 11 de septiembre de 1973. Trabajando a través de la investigación y el archivo basados en conceptos y cuestionamientos sobre la familia, lo chileno y el legado del golpe de estado en Chile: la censura y la apología de la violencia.</p><p> </p>...
Dissolució
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Des de la revisió de diversos projectes escènics on l’autor ha participat entre 2000 i 2021, es proposa una reflexió sobre el vincle que s’estableix entre el concepte d’autoria i els processos i models de producció ...
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
Els paisatges lingüístics del teatre català contemporani (2008-2021)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>El concepte de paisatge lingüístic prové de l’etnolingüística i la sociolingüística per referir-se a la visibilitat de les diverses llengües que conviuen en un territori determinat i la necessitat de cartografiar-ne la ...
Fragmentació d’una cultura: la política lingüística dels teatres valencians a partir d’un repàs de les produccions teatrals des del 2008 fins al 2021
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Quina és la situació del teatre en català al País Valencià? Es considera que el teatre valencià forma part del conjunt del teatre català? Per respondre aquestes preguntes caldrà fer abans un breu recorregut per les ...
Interpretar el present, imaginar el futur. «La trilogia de l’exclusió» Treball de recerca dramatúrgica a partir de testimoniatges contemporanis: «Mar de Fons», «Llum trencada»; «L’estigma», «Fils de vida» i «La invisibilitat»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>La trilogia de l’exclusió és un treball de recerca dramatúrgica a partir de testimoniatges, encetat el 2017 i que ja ha tingut els seus fruits: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells i Aina Salom) i Llum trencada (Carme Planells i Aina Salom). Tracta de l’exclusió que patiren els rojos i les roges en finalitzar la Guerra Civil. Ambdues obres completen la primera part de la trilogia.</p><p>La segona part, amb el títol provisional de L’estigma, encara es troba en procés de creació. I, més envant, la trilogia es tancarà amb La invisibilitat (títol també provisional) que ha de girar al voltant dels invisibles de la societat contemporània, els sense llar, sense papers, sense nom.</p><p>Aquest article presenta el treball de recerca, encara en procés, sobre els efectes de l’estigmatització i el rebuig d’un col·lectiu molt especial: els jueus al nostre país i, més concretament, els que a Mallorca s’anomenen xuetes, hereus directes de les primeres comunitats jueves que s’establiren a les Balears a principis del segle v. La investigació sobre «la qüestió xueta» i l’exclusió que han patit a Mallorca fins al segle xx, ha donat lloc a un primer muntatge de petit format: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells i Aina Salom), que s’articula a partir dels viatges emocionals pels records familiars de tres personatges marcats per l’estigma xueta. Fils de vida ens ha permès conèixer una realitat de la qual només vèiem la superfície.</p>...
<p>La trilogia de l’exclusió is a dramaturgical research project based on testimony which began in 2017 and has now yielded results: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells and Aina Salom) and Llum trencada (Carme Planells and Aina Salom). It explores the exclusion suffered by the Reds at the end of the Spanish Civil War. The two plays make up the first part of the trilogy.</p><p>The second part, with the provisional title of L’estigma, is still in process of creation. And, later, the trilogy will be concluded with La invisibilitat (also a provisional title), which will revolve around people who are invisible in contemporary society, the homeless, the undocumented, the nameless.</p><p>This paper presents the ongoing research project about the effects of the stigmatisation and rejection of a very special group: the Jews in our country and, more specifically, those who in Mallorca are called Xuetes, direct heirs of the first Jewish communities that settled in the Balearic Islands in the early 5th century. The research on “the Xueta question” and the exclusion they suffered in Mallorca until the 20th century, has resulted in a first small-format production: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells and Aina Salom, based on the emotional journeys through the family memories of three characters marked by the stigma of being Xueta. Fils de vida has shown us a reality we had barely glimpsed.</p>...
<p>La trilogia de l’exclusió is a dramaturgical research project based on testimony which began in 2017 and has now yielded results: Mar de fons (Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells and Aina Salom) and Llum trencada (Carme Planells and Aina Salom). It explores the exclusion suffered by the Reds at the end of the Spanish Civil War. The two plays make up the first part of the trilogy.</p><p>The second part, with the provisional title of L’estigma, is still in process of creation. And, later, the trilogy will be concluded with La invisibilitat (also a provisional title), which will revolve around people who are invisible in contemporary society, the homeless, the undocumented, the nameless.</p><p>This paper presents the ongoing research project about the effects of the stigmatisation and rejection of a very special group: the Jews in our country and, more specifically, those who in Mallorca are called Xuetes, direct heirs of the first Jewish communities that settled in the Balearic Islands in the early 5th century. The research on “the Xueta question” and the exclusion they suffered in Mallorca until the 20th century, has resulted in a first small-format production: Fils de vida (Pere Fullana, Carme Planells and Aina Salom, based on the emotional journeys through the family memories of three characters marked by the stigma of being Xueta. Fils de vida has shown us a reality we had barely glimpsed.</p>...
Jo, mare: estratègies d’(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Aquest article explora un conjunt de peces d’autoria femenina estrenades als escenaris catalans al llarg dels últims anys, que aborden la maternitat com a temàtica explícita des de perspectives crítiques. El corpus presentat és simptomàtic dels efectes que han tingut sobre el teatre català la progressiva incorporació de les dones als rols creadors així com l’impacte dels feminismes, i s’erigeix com un factor potencialment desestabilitzador de la distribució genèricament marcada entre creació i reproducció. L’anàlisi explora com, a través de textos i paratextos, les obres evidencien tant el desig de traslladar la maternitat a escena com la negociació amb una recepció potencialment (des)legitimadora per raons de gènere i context teatral. </p><p>S’analitzen les peces Llibert (2013) de Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) de Cristina Genebat, Conillet (2015) de Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) de Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) de Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) de Núria Planes Llull i Una gossa en un descampat (2018) de Clàudia Cedó, a la qual es dedica una atenció especial.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
<p>This article explores a set of plays written by women that premiered on Catalan stages over the last few years, which address maternity as an explicit theme from a critical perspective. The corpus presented is symptomatic of the effects that the progressive inclusion of women in creative roles and the impact of feminism have had on Catalan theatre, and is a potentially destabilising factor in the generally marked distribution between creation and reproduction. The analysis explores how, through texts and paratexts, the plays reflect both the desire to transfer maternity to the stage and the negotiation with a potentially (de)legitimising reception for reasons of gender and theatrical context.</p><p>The following plays are analysed: Llibert (2013) by Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) by Cristina Genebat, Conillet (2015) by Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) by Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) by Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) by Núria Planes Llull and, particularly in depth, Una gossa en un descampat (2018) by Clàudia Cedó.</p>...
La categoria «procés» en l’anàlisi de la literatura dramàtica catalana actual
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Open Access
<p>Atesa la diversificació de les formes de creació en el teatre actual —que van més enllà de l’escriptura individual solitària—, aquest article se centra en l’interés de l’exploració de la categoria «procés» amb l’objectiu ...