Buscar
Mostrando ítems 161-240 de 550
Oriente enseña a bailar a Occidente
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Orient ensenya a ballar occident
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Old Craftsmanship on the Stage as Resistance
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
A number of small companies that work with the manipulation of small objects and visual dramaturgy have appeared during the last decade in Catalonia and Spain. They have a fragile and peripheral structure based on the ...
Obres i articles de Miquel Llor
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Acceso abierto
O teatro galego, de esguello. (Notas ceibes encol da nosa vida teatral)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1975, Núm. 19
Acceso abierto
Notes per al treball del personatge en la dansa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Notes per a un estudi de «La dama enamorada»
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Acceso abierto
Notes i impressions sobre el teatre de Benito Pérez Galdós
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
Notes i dades per a un estudi inicial de l'activitat «performance» a Catalunya
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>Among so many expressive possibilities of the alternative form, the art based on action, and, more exactly, the performance, have no roots in Catalonia, where the most established artistic tradition was painting.</p>
<p>That ...
Notes i comentaris sobre un ofici temerari
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Acceso abierto
Per a un escenògraf que, com el que signa l'article, procedeix d'un altre àmbit professional, en aquest cas de l'arquitectura, l'esforç d'intentar conjugar l'abast de totes dues disciplines li sembla necessari i fins i tot ...
Notas para un simposio
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
Notas para el centenario de Lope de Vega
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 9
Acceso abierto
Notas al aspecto dramático de la procesión del Corpus en Cataluña
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Acceso abierto
Nota sobre dos capítols de «La desheredada».
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
Nocturno de «Café Müller». Una lectura
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Acceso abierto
En este trabajo se analizan las fraseologías, los objetivos poéticos y los temas de Café Müller de Pina Bausch (1978), tratando de subrayar, por un lado, los múltiples vínculos entre su poética y las formas de anacronismo ...
No ser Leonardo. Conversa amb Pep Duran
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Acceso abierto
Pep Duran sintetitza de forma molt representativa la confluència dels interessos purament plàstics amb els teatrals en un mateix impuls creatiu. Duran explica la seva experiència d'artista plàstic que assumeix, si convé, ...
Moción / Stasis / Percepción sensorial
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Éstas piezas estàn publicadas, en castellano en la edición en papel del Nº 33-34 de Estudis Escènics
Moció / Stasis / Percepció sensorial
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Miquel Llor. Cronologia
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Acceso abierto
Mestres Quadreny, un compositor per als confins teatrals de la música
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 22
Acceso abierto
<p>Interview with Josep Mestres Quadreny, a Catalan and postrnodern cornposer, where there are included all the different aspects of his musical training between 1945 and 1955; he refers both to his country's situation and to other Catalan contemporary rnusicians. Mestres Quadreny also rnakes a historical and sociological analysis of the traditional genders of musical theatre, such as opera, ballet and «zarzuela» (a particular Spanish version of the German sing-spiel) and a personal reflection both on the present experirnentation in the field of postmodern music (electronic music and “aléatoire” music) and on the limits of the musical script. He devotes a great part of that interview to explain in detail some of his experiences together with Joan Brossa, a Catalan and postmodern poet and playwright, on the use of the elements of the traditional concert in the theatre, a field of the postmodern show where we can consider themselves the pioneers.</p>...
Memòria d'aprenentatge. Per tornar a parlar de Jerzy Grotowski
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Memoria de apredizaje. Para volver a hablar de Jerzy Grotowski
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Melendres y la creación colectiva. Un apartado de la historia del teatro catalán
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Melendres i la creació col·lectiva. Un apartat de la història del teatre català
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Matèria que performa. Estudi ontològic de la matèria i el sentit a Henri Bergson i Karen Barad
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>En aquest article aprofundeixo en com es concep la matèria en l’obra d’Henri Bergson i Karen Barad, qüestionant així la divisió cartesiana entre cos i ment.</p>
<p>D’una banda, exposo com Bergson entén la matèria, no com una cosa sinó com un procés, i destaco com aquesta té un paper clau en l’experiència de la durada, configurant per tant la realitat com un procés d’esdevenir-amb. Malgrat que els diagrames de Bergson sovint es representen com a estàtics, soc del parer que en realitat estan impregnats de moviment i que hauríem d’entendre’ls com que estan movent-se. Aquest vincle de la matèria amb la durada i la transformació desdibuixa les distincions habituals entre matèria i llenguatge i demostra ser especialment útil quan pensem en la dansa i la performance com a arts de la matèria, que materialitzen i es materialitzen (arts of mattering).</p>
<p>D’altra banda, segueixo la descripció que fa Barad de la mecànica quàntica per tal de subratllar que la matèria no es pot separar del sentit, atès que el coneixement no es pot produir a partir de la matèria, sinó que sempre es construeix des de dins de la matèria. La insistència de Barad en l’elaboració de coneixement com una pràctica encarnada fa palès un fort compromís polític amb el món com un procés continuat de materialització que ens obliga a repensar el significat de l’agència des d’un punt de vista posthumanista.</p>
<p>Tant per a Bergson com per a Barad, podem dir que la matèria performa. A tall de conclusió, plantejo com un enfocament semblant ens pot ajudar a pensar i practicar la dansa i la performance més enllà del marc cartesià de la primacia del llenguatge.</p>...
<p>In this paper I elaborate on how matter is thought of in the work of Henri Bergson and Karen Barad, thus challenging the Cartesian split between body and mind.</p> <p>On the one hand, I disclose Bergson’s envisagement of matter not as a thing but as a process, and stress how matter plays a central role in the experience of duration, therefore shaping reality as a process of becoming-with. Although Bergson’s diagrams are usually figured as static, I argue that they are actually imbued with movement and should be seen as moving. This bond of matter to duration and transformation blurs common distinctions between matter and language and proves especially useful when thinking of dance and performance as arts of mattering.</p> <p>On the other hand, I follow Barad’s description of quantum mechanics in order to highlight that matter cannot be torn apart from meaning, since knowledge cannot be produced out of matter but is always constructed from within matter. Barad’s insistence on the production of knowledge as an embodied practice reveals a strong political commitment to the world as an ongoing open process of mattering that asks us to rethink the meaning of agency from a posthumanist point of view.</p> <p>I argue that, for both Bergson and Barad, matter can be said to perform. I eventually raise the question of how such an approach can help us think about and practise dance and performance beyond the Cartesian framework of the primacy of language.</p>...
<p>In this paper I elaborate on how matter is thought of in the work of Henri Bergson and Karen Barad, thus challenging the Cartesian split between body and mind.</p> <p>On the one hand, I disclose Bergson’s envisagement of matter not as a thing but as a process, and stress how matter plays a central role in the experience of duration, therefore shaping reality as a process of becoming-with. Although Bergson’s diagrams are usually figured as static, I argue that they are actually imbued with movement and should be seen as moving. This bond of matter to duration and transformation blurs common distinctions between matter and language and proves especially useful when thinking of dance and performance as arts of mattering.</p> <p>On the other hand, I follow Barad’s description of quantum mechanics in order to highlight that matter cannot be torn apart from meaning, since knowledge cannot be produced out of matter but is always constructed from within matter. Barad’s insistence on the production of knowledge as an embodied practice reveals a strong political commitment to the world as an ongoing open process of mattering that asks us to rethink the meaning of agency from a posthumanist point of view.</p> <p>I argue that, for both Bergson and Barad, matter can be said to perform. I eventually raise the question of how such an approach can help us think about and practise dance and performance beyond the Cartesian framework of the primacy of language.</p>...
Materials relatius al teatre català profà dels segles XVIII i XIX
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1975, Núm. 19
Acceso abierto
Matadero Madrid: Modern Ruin, City of the Arts
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>In the mid-20th century theatre creators such as Artaud, Grotowski and Brook, driven by a different vision of the mise-en-scène, developed major reflections on the performing space, which took them to use abandoned ...
Manifiesto para un nuevo teatro
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
El Manifiesto completo y en castellano está publicado en la edición en papel del Nº 33-34 de ESTUDIS ESCÈNICS
Manifiesto de adhesión al pensamiento de Jaume Melendres, escenificador
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
Manifests Are Meant to Clear the Air and Challenge – Nobody Has the Right to Obey
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>The commentary classifies Roger Bernat’s and Roberto Fratini’s FFF manifest, published in 2018, as an artistic praxis. It shows that the drafting itself of a manifest can be understood as a performative practice: the commented text, which is only perceived in a mediate manner in terms of its information content, appears as performative; in other words, as it directly reaches the readers and with the associations and ideas it unleashes.</p>
<p>It is not until the “guidelines of an aesthetics of devices” emerge, announced towards the end of the manifest, that it also becomes the description of an aesthetic programme. In its turn, this aesthetic practice can target political objectives while creating an aesthetic confusion, unfolding a critical effect on itself and acting as a call to an autonomous performance. The readers of the manifest, as well as the audience of an FFF performance, can adopt and put into practice a stance of their own within the debate that this provokes.</p>...
<p>El comentari classifica el manifest de FFF de Roger Bernat i Roberto Fratini, publicat el 2018, com a praxi artística. Mostra que la pròpia redacció d’un manifest pot ser entesa com a pràctica performativa: el text comentat, que tan sols és percebut de manera mediata pel que fa al seu contingut informatiu, apareix com a performatiu, és a dir, tal com arriba directament al lector i amb les associacions i idees que desencadena.</p> <p>No és fins que sorgeixen les «directrius d’una estètica del dispositiu», anunciades cap al final del manifest, que també esdevé la descripció d’un programa estètic. Per la seva banda, aquesta pràctica estètica pot apuntar a objectius polítics i al mateix temps causar una confusió estètica, desplegar un efecte crític sobre ell mateix i actuar com a crida a una actuació autònoma. Els lectors del manifest, com també els espectadors d’una representació de FFF, poden adoptar i posar en pràctica un posicionament propi dins del debat que això provoca.</p>...
<p>El comentari classifica el manifest de FFF de Roger Bernat i Roberto Fratini, publicat el 2018, com a praxi artística. Mostra que la pròpia redacció d’un manifest pot ser entesa com a pràctica performativa: el text comentat, que tan sols és percebut de manera mediata pel que fa al seu contingut informatiu, apareix com a performatiu, és a dir, tal com arriba directament al lector i amb les associacions i idees que desencadena.</p> <p>No és fins que sorgeixen les «directrius d’una estètica del dispositiu», anunciades cap al final del manifest, que també esdevé la descripció d’un programa estètic. Per la seva banda, aquesta pràctica estètica pot apuntar a objectius polítics i al mateix temps causar una confusió estètica, desplegar un efecte crític sobre ell mateix i actuar com a crida a una actuació autònoma. Els lectors del manifest, com també els espectadors d’una representació de FFF, poden adoptar i posar en pràctica un posicionament propi dins del debat que això provoca.</p>...
Manifest per a un nou teatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
El Manifest complert i en català es troba editat en la publicació en paper del Nº 33-34 d'Estudis Escènics
Manifest d'adhesió al pensament de Jaume Melendres, escenificador
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
L’escenografia de Fabià Puigserver
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 24
Acceso abierto
<p>The Catalan scenographer and theatrical director Fabià Puigserver has created more than a hundred scenographic and wardrobe projects, mainly for shows produced in Catalonia but also for ones in Madrid and beyond the Spanish border. Internationally he is probably best-known for his contribution to Víctor García's staging of Yerma by García Lorca. Fabià Puigserver stands in the first rank among those who have dedicated themselves over the past twenty years to the revival of the Catalan theatre. From the last years of the Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) to the peak years of the Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) at the present Teatre Lliure in Barcelona which he co-founded, he has collaborated in bringing up to date many dramatic concepts that go beyond the limits of mere stage decoration. This article penetrates into his prolific work through analysis of his popularity and achievements and measures the conclusions of critics against the author's own opinions of the material studied. This double review of all of Fabià Puigserver's scenographic work also constitutes an absorbing general reflection on the technique and theory of space, wardrobe and stage materials and contributes to the study of a fundamental piece within the evolution of the contemporary Catalan stage.</p>...
L’escena litigiosa de l’emancipació: una anàlisi política de la dissensió a «Mouthpiece» (2018), de Kieran Hurley
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Quins són els mecanismes de poder subjacents en la transmissió d’un relat concret? ¿Sota quins paràmetres pot l’espai teatral esdevenir un locus de contestació d’aquest règim d’intel·ligibilitat, o bé un dispositiu de cooptació institucional? Partint del concepte de dispositiu de Giorgio Agamben i de la seva vinculació amb la noció d’allò polític de Jacques Rancière, aquest assaig es proposa d’indagar en el potencial emancipador de les estratègies dramatúrgiques que, en lloc d’estructurar la representació en una diegesi tancada, l’obren a la possibilitat del seu desajustament.</p>...
<p>Which power mechanisms underlie the process of a story’s transmission? Under which parameters can the theatrical space become a locus of contestation of a concrete regime of intelligibility, or rather a device of institutional cooptation? Departing from Giorgio Agamben’s concept of the apparatus, I will use Jacques Rancière’s concept of the political to explore the emancipatory potential of dramaturgical strategies which, rather than structuring the performance in a closed diegesis, crack it open to the possibility of its disruption.</p>...
<p>Which power mechanisms underlie the process of a story’s transmission? Under which parameters can the theatrical space become a locus of contestation of a concrete regime of intelligibility, or rather a device of institutional cooptation? Departing from Giorgio Agamben’s concept of the apparatus, I will use Jacques Rancière’s concept of the political to explore the emancipatory potential of dramaturgical strategies which, rather than structuring the performance in a closed diegesis, crack it open to the possibility of its disruption.</p>...
L’empremta de Strindberg en Ingmar Bergman
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Acceso abierto
<p>Bergman començarà des de molt jove a llegir voraçment Strindberg i li demostrarà la seva veneració dirigint nombroses obres teatrals del dramaturg. Sempre hi retornarà, revisant els muntatges o creant-ne de nous, com en el cas de Fröken Julie i Ett drömspel, que esmenta al final de Fanny och Alexander i que gravita a Efter repetitionen, on Enland Josephson encarna un director teatral que és un dels àlter ego de Bergman. Però, a més de retornar-hi al teatre i de referir-s’hi explícitament en algunes pel·lícules, Bergman pouarà de Strindberg per construir els seus drames cinematogràfics com una exploració del dolor humà, del malestar de les relacions amoroses i sexuals, dels morts convertits en fantasmes que persegueixen els vius, dels límits incerts entre la realitat i el somni, entre altres qüestions. És així com es resseguiran les empremtes de Strindberg en el cinema de Bergman, amb la idea que aquest no només va crear sota la influència del dramaturg, sinó que, d’alguna manera, va continuar la seva obra.</p>...
<p>From an early age Bergman began reading Strindberg voraciously and showed his veneration for him by directing many of his plays, always returning to him, revising his productions or creating new ones, such as in the case of Fröken Julie and Ett drömspel, which he mentions at the end of Fanny och Alexander and is a gravitational force in Efter repetitionen, where Enland Josephson plays the role of a theatre director who is one of Bergman’s alter egos. However, along with returning to him in theatre and explicitly referring to him in some of his films, Bergman drew on Strindberg to build his film dramas as an exploration of human pain, the unrest of love and sexual relations, the dead turned into ghosts that pursue the living, and the uncertain boundaries between reality and dreams, among other issues. This is how Strindberg’s mark on Bergman’s film production will be explored, with the idea that he not only created under the playwright’s influence but that, to some extent, he continued his work.</p>...
<p>From an early age Bergman began reading Strindberg voraciously and showed his veneration for him by directing many of his plays, always returning to him, revising his productions or creating new ones, such as in the case of Fröken Julie and Ett drömspel, which he mentions at the end of Fanny och Alexander and is a gravitational force in Efter repetitionen, where Enland Josephson plays the role of a theatre director who is one of Bergman’s alter egos. However, along with returning to him in theatre and explicitly referring to him in some of his films, Bergman drew on Strindberg to build his film dramas as an exploration of human pain, the unrest of love and sexual relations, the dead turned into ghosts that pursue the living, and the uncertain boundaries between reality and dreams, among other issues. This is how Strindberg’s mark on Bergman’s film production will be explored, with the idea that he not only created under the playwright’s influence but that, to some extent, he continued his work.</p>...
Lucas Fernández: una retòrica afectiva per a la passió
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Acceso abierto
Los títeres en Cataluña en el siglo XIX
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 5
Acceso abierto
Los teatros romanos en España
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1958, Núm. 3
Acceso abierto
Los escenarios múltiples en el teatro español de los siglos XV y XVI
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 2
Acceso abierto
Los entremesespost-cervantinos de la Biblioteca y Museo del Instituto del Teatro de Barcelona
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Acceso abierto
Los antiguos corrales de España
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1965, Núm. 11
Acceso abierto
Lo que vemos y lo que vivimos
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Lluèrnia, escenografies de llum i foc a l’espai públic
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Acceso abierto
<p>Lluèrnia, festival del foc i de la llum, és un esdeveniment anual que se celebra a Olot, el segon dissabte de novembre, i que convida creadors de diverses disciplines a plantejar una nova mirada sobre els espais urbans ...
Llum a la història a partir de l'escena
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Ressenya sobre el llibre "Pintura en danza. Los artistas españoles y el ballet (1916-1962)", de Idoia Murga Castro. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid, 2012.
Les emocions estètiques en els espectacles de dansa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
Les arrels del teatre de Joan Brossa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Acceso abierto
Lenguaje escénico y semiótica en la formación de intérpretes en las ESAD hoy. Marco normativo
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Acceso abierto
Las Escuelas Superiores de Arte Dramático (ESAD) están en un momento expansivo mediante el desarrollo legislativo autonómico de las normas marco de carácter estatal. Cada centro hace una oferta formativa diferente, según ...
Le théâtre actuel en Roussillon : deux dramatisations collectives
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Acceso abierto
Laura a la Ciutat dels Sants [dramatúrgia]
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 20
Acceso abierto
Las «Dudas curiosas» a la aprobación del Maestro Fray Manuel de Guerra y Ribera
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1960, Núm. 6
Acceso abierto
Las emociones estéticas en los espectáculos de danza
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
Las costuras de una dramaturgia cubana contemporánea. Autoficciones y prótesis en la obra de Rogelio Orizondo
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>The article explores the dramatic work of Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) and suggests a search focused on autofiction as a discursive device. By analysing the play Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), it provides the generational connective perspective between the playwright’s poetics and his dramatist colleagues. To do so, this play is presented as a model through its structural development, as a reflection of an aesthetic project shared by the graduates of the Instituto Superior de Arte (ISA). The article seeks to characterise the construction of the autofictional device in Rogelio Orizondo’s poetics, shed light on the intertextual relations between Heiner Müller and the Cuban playwright, and showcase the effect of a prosthetic memory in the generation of the Novísimos, of which the playwright forms part. With a structure based on Orizondo’s view of the theatre tradition and its autoreflection in the layers of his writing, he returns to Shakespeare’s Hamlet to commit to a recontextualisation focused on issues distanced from the original, this time of a socio-political nature in Cuba. The research shows how the play by the English dramatist works as a jack of all trades to describe the resistance of a generation of playwrights who assume the prosthesis of other temporalities and geographies to filter their own aesthetic, ethical and political questionings.</p>...
<p>El ensayo trabaja la obra dramática de Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) y propone una búsqueda concentrada en la autoficción como dispositivo discursivo. A partir del análisis de la pieza Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), el trabajo aporta la mirada conectiva generacional entre la poética del autor y el resto de sus colegas dramaturgos. Para ello, se presenta esta pieza como modelo desde su desarrollo estructural, a manera de reflejo de un proyecto estético compartido entre los egresados del Instituto Superior de Arte. El texto busca caracterizar la construcción del dispositivo autoficcional en la poética de Rogelio Orizondo, exponer las relaciones intertextuales entre Heiner Müller y el dramaturgo cubano, así como demostrar la incidencia de una memoria prostética en la generación de los Novísimos, de la que el autor es parte. Con una estructura que parte de la visión de Orizondo de la tradición teatral y su autorreflejo en las capas de su escritura, regresa al Hamlet de Shakespeare, para apostar por una recontextualización enfocada en otras problemáticas alejadas del original, esta vez de tipo sociopolítico en Cuba. La investigación demuestra cómo la pieza del dramaturgo inglés funciona a modo de comodín para exponer la resistencia de una generación de autores, que asumen la prótesis de otras temporalidades y geografías para filtrar sus propios cuestionamientos estéticos, éticos y políticos.</p>...
<p>El ensayo trabaja la obra dramática de Rogelio Orizondo (Santa Clara, 1983) y propone una búsqueda concentrada en la autoficción como dispositivo discursivo. A partir del análisis de la pieza Ayer dejé de matarme gracias a ti Heiner Müller (2010), el trabajo aporta la mirada conectiva generacional entre la poética del autor y el resto de sus colegas dramaturgos. Para ello, se presenta esta pieza como modelo desde su desarrollo estructural, a manera de reflejo de un proyecto estético compartido entre los egresados del Instituto Superior de Arte. El texto busca caracterizar la construcción del dispositivo autoficcional en la poética de Rogelio Orizondo, exponer las relaciones intertextuales entre Heiner Müller y el dramaturgo cubano, así como demostrar la incidencia de una memoria prostética en la generación de los Novísimos, de la que el autor es parte. Con una estructura que parte de la visión de Orizondo de la tradición teatral y su autorreflejo en las capas de su escritura, regresa al Hamlet de Shakespeare, para apostar por una recontextualización enfocada en otras problemáticas alejadas del original, esta vez de tipo sociopolítico en Cuba. La investigación demuestra cómo la pieza del dramaturgo inglés funciona a modo de comodín para exponer la resistencia de una generación de autores, que asumen la prótesis de otras temporalidades y geografías para filtrar sus propios cuestionamientos estéticos, éticos y políticos.</p>...
Laban Movement Analysis. Una herramienta para la teoría y la práctica del movimiento
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Laban Movement Analysis. Una herramienta para la teoría y la práctica del movimiento
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Este artículo está editado en papel en el Nº 33-34 de Estudis Escènics; por unas erratas en una ilustración no se distribuye en este Nº 33-34 on line , pero sí en el Nº 35 (ediciones en papel y on-line)
Laban Movement Analysis. Una eina per a la teoria i la pràctica del moviment
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Aquest article està editat en paper en el Nº 33-34 d'Estudis Escènics; a causa d'unes errates en una il·lustració no es distribueix en aquest Nº 33-34 on-line, però sí en el Nº 35 (edicions en paper i on-line)
Laban Movement Analysis. Una eina per a la teoria i la pràctica del moviment
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
La «performance»: de les accions inicials als multimèdia dels vuitanta
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>This text deals with a wide view, from the first gestures made by such artists as Marcel Duchamp, Piero Manzoni or Yves Klein till the performance of the end of the seventies and beginning of the eighties, entirely multimedia. Through that period, the incidence of FLUXUS and the happenings was very important for the consolidation of the performance of the end of that decade.</p>
<p>Conceptual art and one of its branches, body art, allowed the artist to think of himself as his own work of art. His body became another element of his artistic practice. Such names as Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer and Klaus Rinke, among others, are exemples of it. Groups similar to the Viennese actionims appeared simultaneously. They, together with such artists as Gina Pane, Chris Burden, etc., devoted themselves to the search for physical limits.</p>
<p>The trip to introspection of Marina Abramovic and Ulay and the transformism of Urs Liithi, Manon, etc., were other possible trends together with the diverse use of such means as video, music, dance, theatre, etc. From that conjoction of interests was born the multimedia performance of the eighties, considered to be a possible «total work of art».</p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Este texto recoge una amplia panorámica que se extiende desde los primeros gestos realizados por artistas como Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein hasta la performance de finales de los setenta y principios de los ochenta, ya totalmente multimedia. A lo largo de este recorrido, la incidencia del grupo FLUXUS y los </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> de los años sesenta desempeñaron un papel muy importante en la consolidación de la performance de finales de esta misma década.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El arte conceptual y una de sus ramificaciones, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o arte corporal, permitieron que el artista se considerase a sí mismo como su propia obra de arte. Su cuerpo se convertía en un elemento más de su práctica artística. Así surgieron nombres como Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer y Klaus Rinke, entre otros. Paralelamente se definieron ciertos grupos afines, como el del accionismo vienés que, junto con otros artistas como Gina Pane, Chris Burden, etc. se dedicaron a la búsqueda de los límites físicos.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viaje a la introspección de Marina Abramovic i Ulay o el transformismo de Urs Lüthi, Manon, etc. fueron otras posibles vías junto con la diversidad en el uso de medios como el vídeo, la música, la danza, el teatro, etc. De esta conjunción de intereses nace la performance multimedia de los ochenta, considerada como una posible «obra de arte total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text recull una àmplia panoràmica que s’expandeix des dels primers gestos realitzats per artistes com Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein fins la performance de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja totalment multimèdia. Al llarg d’aquest recorregut, la incidència del grup FLUXUS i els </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> dels anys setanta varen jugar un paper molt important en la consolidació de la performance de finals d’aquesta mateixa dècada.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">L’art conceptual y una de les seves ramificacions, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o art corporal, varen permetre que l’artista es considerés a si mateix com la seva pròpia obra d’art. El seu cos es convertia en un element més de la seva pràctica artística. D’aquesta manera, varen sorgir noms com Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer i, Klaus Rinke, entre altres. Paral·lelament, es varen definir certs grups anàlegs, com el de l’accionisme vienès que, juntament amb altres artistes com ara Gina Pane, Chris Burden, etc. varen dedicar-se a la recerca dels límits físics.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viatge a la introspecció de Marina Abramovic i Ulay o el transformisme d’Urs Lüthi, en Manon, etc. varen ser altres possibles vies, juntament amb la diversitat en l’ús de mitjans com el vídeo, la música, la dansa, el teatre, etc. D’aquesta conjunció d’interessos neix la performance multimèdia dels vuitanta, considerada com una possible «obra d’art total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Este texto recoge una amplia panorámica que se extiende desde los primeros gestos realizados por artistas como Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein hasta la performance de finales de los setenta y principios de los ochenta, ya totalmente multimedia. A lo largo de este recorrido, la incidencia del grupo FLUXUS y los </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> de los años sesenta desempeñaron un papel muy importante en la consolidación de la performance de finales de esta misma década.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El arte conceptual y una de sus ramificaciones, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o arte corporal, permitieron que el artista se considerase a sí mismo como su propia obra de arte. Su cuerpo se convertía en un elemento más de su práctica artística. Así surgieron nombres como Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer y Klaus Rinke, entre otros. Paralelamente se definieron ciertos grupos afines, como el del accionismo vienés que, junto con otros artistas como Gina Pane, Chris Burden, etc. se dedicaron a la búsqueda de los límites físicos.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viaje a la introspección de Marina Abramovic i Ulay o el transformismo de Urs Lüthi, Manon, etc. fueron otras posibles vías junto con la diversidad en el uso de medios como el vídeo, la música, la danza, el teatro, etc. De esta conjunción de intereses nace la performance multimedia de los ochenta, considerada como una posible «obra de arte total».</span></p>...
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text recull una àmplia panoràmica que s’expandeix des dels primers gestos realitzats per artistes com Marcel Duchamp, Piero Manzoni o Yves Klein fins la performance de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja totalment multimèdia. Al llarg d’aquest recorregut, la incidència del grup FLUXUS i els </span><span style="font-weight: 400;">happenings</span><span style="font-weight: 400;"> dels anys setanta varen jugar un paper molt important en la consolidació de la performance de finals d’aquesta mateixa dècada.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">L’art conceptual y una de les seves ramificacions, el </span><span style="font-weight: 400;">body art</span><span style="font-weight: 400;"> o art corporal, varen permetre que l’artista es considerés a si mateix com la seva pròpia obra d’art. El seu cos es convertia en un element més de la seva pràctica artística. D’aquesta manera, varen sorgir noms com Vito Acconci, Bruce Nauman, Arnulf Rainer i, Klaus Rinke, entre altres. Paral·lelament, es varen definir certs grups anàlegs, com el de l’accionisme vienès que, juntament amb altres artistes com ara Gina Pane, Chris Burden, etc. varen dedicar-se a la recerca dels límits físics.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El viatge a la introspecció de Marina Abramovic i Ulay o el transformisme d’Urs Lüthi, en Manon, etc. varen ser altres possibles vies, juntament amb la diversitat en l’ús de mitjans com el vídeo, la música, la dansa, el teatre, etc. D’aquesta conjunció d’interessos neix la performance multimèdia dels vuitanta, considerada com una possible «obra d’art total».</span></p>...
La «performance» i els mèdia: la utilització de la imatge
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>The performance has evolved appreciably from the first action of John Cage and Allan Kaprow to the present-day performances of Laurie Anderson, Michel Lemieux or Monty Cantsin. That genre has developed from the staging ...
La «Pasión» de Santa Juana de Castilla
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Acceso abierto
La vídeo-«performance»
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Acceso abierto
<p>The cinema of the Russian director Dziga Vertov seen as a cinema-eye, as an attempt to bring cinema and the new technological view near reality, and considered to be a counter-cinema, an anti-cinema, a cinema of information ...
La vuelta al mundo...en 55 entradas
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La volta al món... en 55 entrades
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La vocación teatral de Pier Paolo Pasolini
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Articulo complementario a la publicación "Manifesto para un nuevo teatro" de Pier Paolo Pasolini, editado en Estudis Escènics Nº 33-34, en papel.
La vocació teatral de Pier Paolo Pasolini
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Article complementari a la peça "Manifest per a un nou teatre" de Pier Paolo Pasolini, editada en paper en Estudis Escènics Nº 33-34.
La visió teatral implícita en l’obra escrita d’Eugenio Barba
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
El punt de partida de l’article és una recerca realitzada des del 1992 fins a l’actualitat en el context de l’Odin Teatret Archives per crear i anar actualitzant una bibliografia crítica de l’obra escrita d’Eugenio Barba. ...
La vida dels objectes
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Acceso abierto
<p>The human being maintains a specially intense relationship with everything concerning time and space. The natural surrounding as well as the inanimated universe which surround him are perfect mute interlocutors, cause and effect of a great part of his activity. The structural and functional complexity of the environment has in its theatrical reproduction almost the same importance as human behaviour.</p>
<p>Theatrical practice has traditionally created guild divisions between setting, atrezzo and tools, corresponding to more or less systematical groups of objects, according to their size and function, within a technical judgment which, during the performance, separates the objects introduced by the characters themselves from those placed on the stage by other means. It could be said that this mechanical tradition arisen from the practice is better, in some of its systematization aspects, than many present theories about objects.</p>
<p>This work, under six epigraphs —«The Surrounding: from the Social Context to the Scenic Context», «Scenic Function of Objets», «Recognition of the Dramatic Role of Objects», «The Private Object», «The Aleatory Sign» and «Scenic Obligations»—, examines dramatically the representation of the social surrounding, according to the different scenic functions of objects and proposes a scheme of the working of the dramatic role of objects, from the study of the influence of personal accessories on the dramatic action in five recent Catalan adaptations for the stage: Guimerà's Maria Rosa, staged by John Strasberg; Brossa's Cavall al fans, staged by Jordi Mesalles; Genet's El balcó, staged by Lluís Pasqual; Labiche's El més feliç dels tres and Wilde's La importància de ser Franc, both staged by Jaume Melendres.</p>...
La via del refús
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Acceso abierto
<p>In 1938, in Moscow, the 40th anniversary of Stanislavski's Theatre of Art was celebrated. Today, we can see in Stanislavski's attitude the example of how to behave before a prime secretary or army men regardless of their ...
La traducción como expresión de la creatividad teatral
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La traducció com a expressió de la creativitat teatral
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
La teoría del teatro político de Erwin Piscator
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Acceso abierto
La teología sobre el demonio en el drama calderoniano
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Acceso abierto
La Sátira del «bel canto» en el sainete inédito de don Ramón de la Cruz; «El italiano fingido».
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1964, Núm. 10
Acceso abierto
La sensibilitat de la passió
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Acceso abierto
La segmentación del texto dramático contemporáneo (un proceso para el análisis y la creación)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La segmentació del text dramàtic contemporani
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La rítmica Dalcroze, mètode en evolució de la formació musical per a les arts escèniques
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
L’any 1910, Émile Jaques-Dalcroze va fundar el primer institut de rítmica a Hellerau, Dresden, Alemanya. Mary Wigman, Adolph Appia, Joan Llongueres, entre d’altres, es van formar en aquest centre. Posteriorment, el mestre ...
La representación de «Romeo y Julieta» en el teatro isabelino
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1965, Núm. 11
Acceso abierto
La recepción del actor clásico oriental en la antropologia teatral de Eugenio Barba
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La recepció de l'actor clàssic oriental en l'antropologia teatral d'Eugenio Barba
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
La producción dramática de Jaume Melendres
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto