Problemàtica de la tragèdia a Catalunya : obertura del curs acadèmic 2003-2004

Abstract

«El títol de la dissertació [ ... ] potser hauria de ser el de La tragèdia invisible o La tragèdia sorda, perquè considero que sí, que existeix una tragèdia recòndita en el nostre país, invisible potser a uns ulls estranys, però també als ulls de molta gent nostra. El nus d'aquesta tragèdia no està gens deslligat de la concepció de la tragèdia entesa com a gènere dramàtic. La idea d'un nexe entre la tragèdia i la llibertat o, per ser més exacte, el sentiment de llibertat, se m'imposava per ella mateixa. Crec que estem vivint moments d'abdicació col·lectiva. ¿Com es gosa parlar d'identitat, quan els signes més rellevants de la nostra identitat ens els deixem arrabassar?... no he vingut a donar lliçons ni solucions, sinó a dir, en veu alta, alguns dels monòlegs que m'afligeixen de fa temps. A demanar que, d'una vegada, deixi d'invocar-se el Noucentisme com a únic i prioritari signe d'identitat i es busqui aquesta en tot allò que ell ha obstaculitzat o ha fet passar a segon terme, com és la nostra tragèdia.» -- «Fragments de la lliçó pronunciada per Josep Palau i Fabre el 7 d'octubre de 2003»