Quatre textos d’Ignasi Iglésias

Abstract

«A principis del segle XX, Ignasi Iglésias es va convertir en un dels referents del teatre modernista (va comptar amb un índex de popularitat equiparable al de Santiago Rusiñol o al d'Àngel Guimerà). Mentre que el teatre de les dècades precedents havia tractat la conflictivitat social com un mer rerefons dramàtic, l'obra d'Iglésias va atorgar protagonisme al patiment dels desheretats de la societat. A l'hora de tractar la precarietat del món dels treballadors, Iglésias superava l'actitud paternalista i conservadora de Guimerà i aportava un autèntic coneixement del món del treball i una radicalitat del tot inèdites. Tanmateix, Iglésias va ser un dramaturg receptiu i obert a estímuls i tendències diversos. En aquest sentit, en obres com ara Lladres (1899) o Cendres d'amor (1904), la seva producció es mostra sensible a les temàtiques i els procediments de la dramatúrgia més simbolista del moment.» -- «Fragment extret del lloc web de la Llibreria de la Diputació»