«La sonata dels espectres»: el verí i la visió

Abstract

<p>L’obra d’August Strindberg dinamita el drama per representar el procés de&nbsp; destrucció de sentit i el seu contingut residual. Si en el drama tradicional el&nbsp; sentit transcendent era una part essencial de l’obra, en Strindberg, aquest&nbsp; sentit —un aspecte que garanteix la unitat i la coherència— queda en suspens.&nbsp; Així, les seves obres de cambra s’aniran desposseint gradualment del&nbsp; seu instrumental i de les seves convencions dramàtiques: pràcticament no&nbsp; hi ha situació, acció, conflicte, o gruix psicològic dels personatges. Precisament,&nbsp;&nbsp;<em>La sonata dels espectres&nbsp;</em>mostra una clara pèrdua de referencialitat, de&nbsp; l’exterior a l’interior, a mesura que avancem en els seus tres moviments, inaugurant&nbsp; una tendència al subjectivisme. La informació proporcionada resulta&nbsp; esbiaixada i la percepció de la realitat, des d’una altra mirada, provoca una&nbsp; estranyesa de la quotidianitat, així com una suspicàcia sobre la configuració&nbsp; de la identitat moderna.&nbsp;</p> <p>L’objectiu d’aquest article és, doncs, fer una lectura hermenèutica de&nbsp;<em>La&nbsp; sonata dels espectres&nbsp;</em>per intentar comprendre quins elements produeixen&nbsp; aquest desencaix respecte al drama del seu moment, i com aquests processos&nbsp; segueixen presents en la dramatúrgia d’avui.</p>

<p>The plays of August Strindberg shook up drama to represent the process of&nbsp; destruction of meaning and its residual content. While in traditional drama&nbsp; transcendent meaning was an essential part of the play, in Strindberg, this&nbsp; meaning — an aspect that guarantees unity and coherence — is suspended.&nbsp; Thus, his chamber plays were gradually be stripped of their instrumental&nbsp; and dramatic conventions: there is virtually no situation, action, conflict or&nbsp; psychological depth to the characters. Specifically,&nbsp;<em>The Ghost Sonata&nbsp;</em>shows&nbsp; a clear loss of referentiality, from outside to inside, as we advance through&nbsp; its three movements, opening a trend towards subjectivism. The information&nbsp; provided is skewed and the perception of reality, from another point of view,&nbsp; causes a strangeness of the everyday, as well as suspicion about the makeup&nbsp; of modern identity.&nbsp;</p> <p>The objective of this article is, therefore, to provide a hermeneutic reading&nbsp; of&nbsp;<em>The Ghost Sonata&nbsp;</em>to endeavour to understand which elements produce&nbsp; this disarticulation with respect to the drama of his time, and how these processes&nbsp; are still present in today’s dramaturgy.&nbsp;</p>